El passat 20 de maig va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona la tertúlia d’actualitat “Dèficit de vitamina D. Tendència o realitat”, a càrrec de la metgessa de família Cristina Carbonell -que també és membre del grup d’Osteoporosi de la CAMFIC i GREMPAL (Grup de Recerca en Epidemiologia de les Malalties Prevalents de l’Aparell Locomotor) d’Idiap Jordi Gol- i d’Stephan Schneider, metge adjunt del Servei de Pediatria, de l’Hospital d’Olot Comarcal de la Garrotxa. Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, va ser l’encarregada de moderar la sessió, que es va dur a terme a través de webinar.
Durant la conferència es van abordar qüestions com la importància de la vitamina D en el sistema immunitari, si la situació de confinament pot provocar possibles dèficits, els efectes de la privació de la llum solar, en quins aspectes uns valors baixos de vitamina D són un factor de risc per la nostra salut i si hi ha gent més propensa a patir la manca de vitamina D i per què.
Vitamina D: Tendència o realitat
La Dra. Carbonell va fer un repàs històric de la descoberta de la vitamina D i, tot seguit, va abordar la qüestió: és realment una vitamina o una hormona?. En aquest sentit, va exposar que majoritàriament la vitamina D és elaborada pel mateix organisme sense que hi intervinguin els aliments i que, a través de la dieta, tan sols ingerim el 10-20% de tota la que necessitem. També va afirmar que la vitamina D actua com una hormona, en ser capaç d’activar i/o reprimir diversos gens (fins a 200).
Seguidament, va abordar, entre altres, l’osteomalàcia, els efectes extra-ossis de la vitamina D, l’exposició solar, les poblacions vulnerables per deficiència de vitamina D i la prevalència d’insuficiència/deficiència.
A la part final de la seva intervenció, la Dra. Carbonell va recollir les recomanacions de l’Acadèmia Espanyola de Dietètica i Nutrició durant la crisi de la COVID-19. Per citar-ne algunes:
- Es recomana exposició solar cara-coll i extremitats, de diferent durada segons mes de l’any i zona d’Espanya.
- No sembla justificada la suplementació sistemàtica per reduir el risc d’infecció o per al tractament de la Covid 19, segons la informació actual.
- Podria estar indicada en pacients crítics, en què es confirmés que tenen concentracions molts baixes de vitamina D
- És important incrementar el consum d’aliments font natural de vitamina D
[box type=”success”]
Aprofundir en la Vitamina D i aclarir interrogants
Sabem que la vitamina D3 és un dels factors que regulen el procés de remodelació òssia, conjuntament amb factors humorals com la interrelació hormonal, la calcitonina i la parathormona. Però, en el camp de l’alimentació, hi ha molts dubtes si llegim els documents publicats últimament.
Es tracta d’una vitamina que com més estudiem, més detectem que no en sabem res, però que apareix en prescripcions de nens, de gent gran, en diferents etapes de la dona i en l’osteoporosi. La tertúlia d’actualitat, doncs, volia aclarir tots els interrogants que envolten la suplementació amb vitamina D i d’altres de més actualitat vinculats a la situació en què estem.
[/box]
Vitamina D en pediatria: mite o realitat?
“Vitamina D en pediatria: mite o realitat?”. Aquest va ser el títol de la part de la conferència impartida pel pediatre Stephan Schneider. El doctor va explicar que la vitamina D és una vitamina essencial, una molècula liposoluble que pertany al grup d’hormones esteroides. Schneider va explicar que el seu origen/font natural el trobem en l’alimentació (el més rellevant és el peix blau) i en la síntesi dèrmica (aquest sistema és extremadament eficient i una exposició de 10-15 minuts, només a cara i braços seria equivalent a una ingesta de 200 IU al dia, tot i que hi ha variables que influeixen com el tipus de pell, la latitud, l’estació de l’any i l’hora del dia).
D’altra banda, també va explicar que algunes malalties associades amb una mala absorció de grassa com la malaltia celíaca, la malaltia de Crohn, malalties pancreàtiques, la fibrosi quística o la malaltia de l’intestí prim s’associen a nivells sèrics baixos de 25-hydroxyvitaminD. Així mateix, Schneider va abordar les interaccions de medicamentoses, les necessitats de vitamina D, l’excés i possible toxicitat i les fonts naturals de vitamina D. Dins d’aquest punt, va apuntar que tenen alt contingut en vitamina D el peix blau (ric en oli), salmó, sardines, bacallà, arengades… I d’altres que tenen contingut moderat com xampinyons exposats a la llum UV, fetge d’animals, rovell d’ou i aliments industrials enriquits amb vitamina D com cereals, begudes vegetals, begudes làcties…
Per tot plegat, va concloure que és important assegurar la recomanació d’ingesta de 400 IU/d per a lactants i 600 IU/d per a nens i adolescents, així com tenir presents tant els grups de risc (lactància materna, etc.) com les malalties de base que puguin necessitar dosis molt més elevades (mala absorció, etc.). També va apuntar que cal tractar els nens amb nivells baixos i/o raquitisme segons les recomanacions amb seguiment clínic.
Altres publicacions d’interès:
- La importància de la protecció solar a la infància (Agost 2019)
- El consell nutricional del farmacèutic en la prevenció de les malalties neurològiques. [Tertúlia d’actualitat: vídeo entrevistes als Drs. Pascual-Leone i Emili Ros] (Gener 2020)
- “És clau que el farmacèutic participi en els consells i orientacions sobre vacunes”. [Tertúlia d’actualitat: vídeo entrevistes a la Dra. Campins i al Dr. Trilla] (Desembre 2019)