La pràctica habitual d’exercici físic produeix una disminució de la pressió arterial i té efectes favorables sobre altres factors de risc cardiovasculars. D’aquesta manera, juntament amb una dieta baixa en sodi, la disminució de pes i la reducció del consum d’alcohol es considera una eina no farmacològica de primer ordre en la prevenció i tractament de la hipertensió arterial (HTA).

Cal recordar que la prescripció de l’exercici físic en pacients hipertensos ha de ser guiada pel personal sanitari. Així s’aconseguirà adaptar la intensitat, freqüència i durada a les característiques de cada pacient.

L’exercici ha de ser regular

L’ideal seria fer exercici cada dia, però amb una freqüència de 3 a 5 dies per setmana ja es redueix de forma efectiva la pressió arterial. Les sessions han de consistir en una fase d’escalfament d’entre 10 i 15 minuts, seguits d’una d’exercici aeròbic. Exemples en podrien ser caminar, nedar o anar en bicicleta. Finalment, també es recomana fer uns 5 a 10 minuts de reducció progressiva de l’esforç.

Si bé al començament les sessions han de ser d’una durada més curta, han d’anar augmentant progressivament fins a una durada de 45 a 60 minuts. La intensitat i la càrrega de temps concreta han de ser consultades amb un metge.

[box type=”info”]

Com calcular la FCM?

Cal recordar que la freqüència cardíaca màxima (FCM) es calcula restant l’edat de 220. Durant l’entrenament, la freqüència ha d’oscil·lar entre el 60 i el 90% de la FCM. Es calcula multiplicant-la per 0,6 i 0,9.

Per exemple, una persona de 55 anys, haurà de fer el següent càlcul: