- Actualment hi ha 545 punts d’intercanvi de xeringues a tot Catalunya, dels quals el 70% són farmàcies comunitàries
- Avui s’ha presentat el Pla funcional del programa d’intercanvi de xeringues (PIX) a les farmàcies comunitàries amb l’objectiu de facilitar als professionals de farmàcia les eines i recursos necessaris per a la gestió del programa i millorar-ne l’eficàcia
L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), en col•laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i el Consell de Col•legis Farmacèutics de Catalunya, ha desplegat a tot Catalunya el programa d’intercanvi de xeringues (PIX) com a estratègia clau d’intervenció per prevenir les malalties infectocontagioses entre persones consumidores de drogues per via injectada.
Des del 1993 fins ara, el PIX s’ha anat estenent progressivament arreu del territori català i dels 43 punts d’intercanvi de xeringues de l’inici, ha passat als 545 actuals. D’aquests, el 70% són farmàcies comunitàries, 14 % centres d’atenció primària, 8% serveis de reducció de danys, 7% centres de tractament de les drogodependències i 1% centres de Creu Roja o hospitals. El conjunt d’aquests centres van distribuir l’any 2016 més de 750.000 xeringues estèrils, 4.689 més que al 2015.
Què s’ha aconseguit amb el PIX?
El PIX es va iniciar fa més de 25 anys a Barcelona (a través del centre Spott, situat a Ciutat Vella) i a les farmàcies de les zones de l’Alt Penedès i el Garraf com a centres de distribució i intercanvi del material estèril, per reduir principalment la transmissió del VIH i la posterior incidència de la sida entre persones que s’injectaven heroïna. El programa es va impulsar aleshores a través de la campanya de prevenció ‘Surt del rotllo’, amb el suport de la Mancomunitat de l’Alt Penedès i Garraf.
La implementació a Catalunya del programa d’intercanvi de xeringues i del programa de manteniment amb metadona, conjuntament amb altres estratègies de reducció de danys com les sales de consum supervisat, el treball d’educació al carrer, el diagnòstic precoç de malalties infeccioses i l’educació sanitària, són intervencions que han tingut una incidència significativa en la disminució del VIH –del 34,5% el 2008 es va passar al 27,3% el 2015, segons dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i la Sida de Catalunya (CEEISCAT)– o en la prevenció d’altres malalties infectocontagioses com l’hepatitis C –del 74,5% al 65,8% el 2015, segons el CEEISCAT. Totes aquest intervencions també han contribuït a la disminució de pràctiques de risc entre les persones que s’injecten drogues i a la millora de les seves condicions sociosanitàries.
Ampliació dels punts d’intercanvi a les zones de tràfic i consum de drogues
La Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, del Departament de Salut, i el Consell de Col•legis Farmacèutics de Catalunya, en col•laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, han elaborat el Pla funcional del programa d’intercanvi de xeringues (PIX) a les farmàcies comunitàries amb l’objectiu de facilitar als professionals de farmàcia les eines i recursos necessaris per a la gestió del programa i millorar-ne l’eficàcia.
El Pla preveu impulsar progressivament l’ampliació de punts d’intercanvi especialment a les zones obertes de tràfic i consum de drogues, als municipis amb més de 5 usuaris de drogues per via parenteral (injectada) i també a aquelles localitats que tinguin més de 20.000 habitants. Igualment, s’incidirà en ampliar els punts d’intercanvi a l’atenció primària –d’acord amb el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020– i està previst que el 40% de les àrees bàsiques de salut situades a zones de tràfic i consum disposin de punts d’intercanvi de xeringues l’any 2020 (la cobertura actual és del 21%).
D’altra banda, al llarg d’aquest 2018 es definirà un calendari per impartir accions de formació que serveixin per recolzar la tasca sociosanitària dels professionals de farmàcia en el desenvolupament del PIX.
Aquest pla del PIX s’ha presentat avui en una jornada per a professionals farmacèutics que ja treballen en l’intercanvi i distribució de xeringues, i per a d’altres professionals dels ajuntaments, la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD), els equips de salut pública i del servei de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya que estan vinculats al programa.
Des dels seus inicis, les farmàcies comunitàries han estat un agent clau per garantir l’accés a material higiènic d’injecció i oferir una bona cobertura horària i territorial. En el seu rol com a agents de salut han realitzat una important tasca sanitària d’atenció a un col•lectiu que sovint es troba en situació d’exclusió social i no accedeix a la xarxa normalitzada de recursos sociosanitaris.
L’accés a material higiènic d’injecció, prioritari per prevenir malalties
Una cobertura territorial i horària àmplia és clau per garantir que les persones que s’injecten drogues utilitzin material nou per a cada consum. L’evidència científica demostra que quantes més xeringues estèrils tingui la persona que s’injecta drogues, menys probabilitat té de fer conductes de risc, com són acceptar o compartir xeringues usades, cassoletes per a la dissolució de la droga, i altre material per al consum. Per tant, tot i la importància de sensibilitzar i promoure el retorn de material usat, la dispensació de material higiènic no ha d’estar condicionada al nombre de xeringues que retorni l’usuari, ja que la dispensació s’ha de fer separadament al retorn.
Per la seva banda, destacats organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la seva divisió especialitzada en la sida, ONUSIDA, i l’Observatori Europeu de Toxicomanies evidencien que la dispensació i l’accés a material higiènic d’injecció és una mesura prioritària per a la prevenció de malalties infectocontagioses. Recentment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’Estratègia mundial del sector de la salut contra les hepatitis víriques, 2016-2021 inclou l’accés a material higiènic per al consum injectat de drogues com a mesura prioritària per a l’eradicació de l’hepatitis C, atesa l’alta prevalença del virus entre les persones que s’injecten drogues, que a Catalunya és del 65,8% (CEEISCAT, 2015).
Actualment hi ha 545 punts d’intercanvi de xeringues a tot Catalunya, dels quals el 70% són farmàcies comunitàries
Avui s’ha presentat el Pla funcional del programa d’intercanvi de xeringues (PIX) a les farmàcies comunitàries amb l’objectiu de facilitar als professionals de farmàcia les eines i recursos necessaris per a la gestió del programa i millorar-ne l’eficàcia
L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), en col•laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i el Consell de Col•legis Farmacèutics de Catalunya, ha desplegat a tot Catalunya el programa d’intercanvi de xeringues (PIX) com a estratègia clau d’intervenció per prevenir les malalties infectocontagioses entre persones consumidores de drogues per via injectada.
Des del 1993 fins ara, el PIX s’ha anat estenent progressivament arreu del territori català i dels 43 punts d’intercanvi de xeringues de l’inici, ha passat als 545 actuals. D’aquests, el 70% són farmàcies comunitàries, 14 % centres d’atenció primària, 8% serveis de reducció de danys, 7% centres de tractament de les drogodependències i 1% centres de Creu Roja o hospitals. El conjunt d’aquests centres van distribuir l’any 2016 més de 750.000 xeringues estèrils, 4.689 més que al 2015.
Què s’ha aconseguit amb el PIX?
El PIX es va iniciar fa més de 25 anys a Barcelona (a través del centre Spott, situat a Ciutat Vella) i a les farmàcies de les zones de l’Alt Penedès i el Garraf com a centres de distribució i intercanvi del material estèril, per reduir principalment la transmissió del VIH i la posterior incidència de la sida entre persones que s’injectaven heroïna. El programa es va impulsar aleshores a través de la campanya de prevenció ‘Surt del rotllo’, amb el suport de la Mancomunitat de l’Alt Penedès i Garraf.
La implementació a Catalunya del programa d’intercanvi de xeringues i del programa de manteniment amb metadona, conjuntament amb altres estratègies de reducció de danys com les sales de consum supervisat, el treball d’educació al carrer, el diagnòstic precoç de malalties infeccioses i l’educació sanitària, són intervencions que han tingut una incidència significativa en la disminució del VIH –del 34,5% el 2008 es va passar al 27,3% el 2015, segons dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i la Sida de Catalunya (CEEISCAT)– o en la prevenció d’altres malalties infectocontagioses com l’hepatitis C –del 74,5% al 65,8% el 2015, segons el CEEISCAT. Totes aquest intervencions també han contribuït a la disminució de pràctiques de risc entre les persones que s’injecten drogues i a la millora de les seves condicions sociosanitàries.
Ampliació dels punts d’intercanvi a les zones de tràfic i consum de drogues
La Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, del Departament de Salut, i el Consell de Col•legis Farmacèutics de Catalunya, en col•laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, han elaborat el Pla funcional del programa d’intercanvi de xeringues (PIX) a les farmàcies comunitàries amb l’objectiu de facilitar als professionals de farmàcia les eines i recursos necessaris per a la gestió del programa i millorar-ne l’eficàcia.
El Pla preveu impulsar progressivament l’ampliació de punts d’intercanvi especialment a les zones obertes de tràfic i consum de drogues, als municipis amb més de 5 usuaris de drogues per via parenteral (injectada) i també a aquelles localitats que tinguin més de 20.000 habitants. Igualment, s’incidirà en ampliar els punts d’intercanvi a l’atenció primària –d’acord amb el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020– i està previst que el 40% de les àrees bàsiques de salut situades a zones de tràfic i consum disposin de punts d’intercanvi de xeringues l’any 2020 (la cobertura actual és del 21%).
D’altra banda, al llarg d’aquest 2018 es definirà un calendari per impartir accions de formació que serveixin per recolzar la tasca sociosanitària dels professionals de farmàcia en el desenvolupament del PIX.
Aquest pla del PIX s’ha presentat avui en una jornada per a professionals farmacèutics que ja treballen en l’intercanvi i distribució de xeringues, i per a d’altres professionals dels ajuntaments, la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD), els equips de salut pública i del servei de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya que estan vinculats al programa.
Des dels seus inicis, les farmàcies comunitàries han estat un agent clau per garantir l’accés a material higiènic d’injecció i oferir una bona cobertura horària i territorial. En el seu rol com a agents de salut han realitzat una important tasca sanitària d’atenció a un col•lectiu que sovint es troba en situació d’exclusió social i no accedeix a la xarxa normalitzada de recursos sociosanitaris.
L’accés a material higiènic d’injecció, prioritari per prevenir malalties
Una cobertura territorial i horària àmplia és clau per garantir que les persones que s’injecten drogues utilitzin material nou per a cada consum. L’evidència científica demostra que quantes més xeringues estèrils tingui la persona que s’injecta drogues, menys probabilitat té de fer conductes de risc, com són acceptar o compartir xeringues usades, cassoletes per a la dissolució de la droga, i altre material per al consum. Per tant, tot i la importància de sensibilitzar i promoure el retorn de material usat, la dispensació de material higiènic no ha d’estar condicionada al nombre de xeringues que retorni l’usuari, ja que la dispensació s’ha de fer separadament al retorn.
Per la seva banda, destacats organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la seva divisió especialitzada en la sida, ONUSIDA, i l’Observatori Europeu de Toxicomanies evidencien que la dispensació i l’accés a material higiènic d’injecció és una mesura prioritària per a la prevenció de malalties infectocontagioses. Recentment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a l’Estratègia mundial del sector de la salut contra les hepatitis víriques, 2016-2021 inclou l’accés a material higiènic per al consum injectat de drogues com a mesura prioritària per a l’eradicació de l’hepatitis C, atesa l’alta prevalença del virus entre les persones que s’injecten drogues, que a Catalunya és del 65,8% (CEEISCAT, 2015). COFB.ORG
