L’estrès i l’ansietat dels animals de companyia: solucions des de la farmàcia

El passat 11 de juny, al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) es va celebrar la conferència “Estrès i ansietat en animals de companyia”, amb el patrocini de Heel. La sessió va comptar amb la participació d’Alberto Pérez, gerent de Veterinària de Laboratoris Heel, i de Joan Pujadas, titular de la farmàcia Arimany, a Granollers. Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COFB, va moderar la formació.

Els objectius de la conferència, adreçada a farmacèutics i farmacèutiques comunitàries, van ser entendre l’impacte de l’ansietat i l’estrès en els animals de companyia, reconèixer els factors desencadenants de l’estrès i l’ansietat en les mascotes, donar a conèixer les diferents solucions per a quadres d’estrès i ansietat en gossos i gats i aportar els coneixements per treballar correctament la categoria de productes veterinaris a l’oficina de farmàcia.

Josep Allué va moderar la conferència a la seu del COFB.

En la presentació de la formació, Josep Allué va explicar “com les farmàcies poden afrontar les necessitats de les mascotes, uns nous pacients que han de rebre els mateixos criteris farmacèutics que les persones, amb l’objectiu de buscar el producte més adient”. Va afegir que “el mercat marca clar que cada vegada hi ha més llargs amb gossos i gats, i per això és especialment important que el farmacèutic conegui com poder ajudar als clients que tinguin mascotes. La categoria veterinària gairebé no s’ha explotat a la farmàcia i té molt de potencial”.

Causes d’estrès en les mascotes

En la primera de les presentacions, Alberto Pérez la va arrencar amb les causes i situacions que poden generar estrès en les mascotes, les quals són molt diferents de les que pateixen les persones. En va destacar tres: soroll, separació i canvi d’hàbits. En primer lloc, “qualsevol soroll fort, com poden ser els petards o les tempestes, poden generar un estrès enorme tant a gossos com gats. Aquests sorolls els hi generen por i els hi desperta una resposta immediata de protecció”, recordant que “l’agudesa auditiva d’aquests animals és molt diferent de la humana a causa de la seva constitució”.

Alberto Pérez, en un moment de la seva presentació.

En segon lloc, l’ansietat per separació és un altre cas molt complex de resoldre, ja que si “la persona marxa un mes de viatge o se’n van a treballar fora, l’animal el troba a faltar”. Per acabar, Pérez va parlar del canvi d’hàbits: “Els gats són molt metòdics i qualsevol modificació en la rutina pot afectar-los. Arriben a patir alteracions molt freqüents”.

Per finalitzar la seva presentació, es va referir als trastorns obsessivocompulsius dels animals: “Quan un gos es menja peces de roba o es persegueix la cua és sinònim que necessita cremar l’energia que té. Es pot recomanar l’exercici físic per evitar que els animals pateixin aquests trastorns”.

El món de la veterinària dins la farmàcia

“El món de la veterinària dins l’oficina de farmàcia és una nova oportunitat que no es pot desaprofitar”, va afirmar Joan Pujadas durant la segona part de la conferència. En aquest context, va indicar que “els gossos i els gats, amb els seus gustos, manies i necessitats, s’han integrat dins les famílies. Una de cada dues persones que entren a la farmàcia tenen mascota a casa”.

A més, es va fer palès el canvi d’alimentació que han patit els animals en els últims anys: “Abans es donaven les sobres, però ara s’ha avançat dins l’alimentació animal”. Enfront aquest escenari i davant les notícies falses que hi ha a internet, “molts clients demanen consell a les farmàcies”. La feina dels farmacèutics/ques és oferir aquesta informació veraç i guiar als seus pacients perquè tinguin criteri en aquest escenari”.

Joan Pujadas va explicar el canvi d’alimentació que ha afectat als animals en els últims anys.

Finalment, Pujades va entrar més en detall en els diferents tipus de pinso que mengen els animals avui dia: “El més comú és el pinso complet, que permet mantenir els nivells nutricionals adequats pels animals. També existeix el pinso compost i d’altres que tenen objectius específics, com és el d’aprimar-se o engreixar-se”.

Amb el patrocini de:

Desplaça cap amunt