• El doctor Vidal, encarregat de la conferència inaugural d’Infarma Madrid 2022, lamenta que “haguem normalitzat el terme estrès i no li donem la importància que requereix. Més del 60% de les malalties existents són provocades per estrès crònic”
• Luis González, president d’Infarma Madrid 2022 i moderador d’aquesta ponència, va destacar “la humanització de la professió farmacèutica donada la proximitat amb el pacient”
Madrid, 22 de març. L’estrès constitueix un greu problema de salut pública, “sobretot, entre el sector sanitari que ha estat al límit de l’estrès negatiu durant els últims anys”, ha destacat el doctor Víctor Vidal Lacosta, expert en patologies d’estrès, que ha revisat l’impacte de la fatiga pandèmica i les repercussions sobre la salut física en els professionals de la farmàcia durant la seva intervenció en la conferència inaugural d’Infarma Madrid 2022 “L’estrès en el farmacèutic en l’oficina de farmàcia: anàlisi i prevenció”.
Encarregat d’obrir el debat professional al congrés d’Infarma Madrid 2022, Víctor Vidal ha agraït a Luis González, president en funcions del COFM i moderador d’aquesta conferència, l’oportunitat de participar en aquest congrés internacional. Per això, ha volgut començar assenyalant que des de 2010 l’estrès ha augmentat un 85 per cent, una situació que afecta molt seriosament “els nostres farmacèutics, que tenen pressions molt directes no només del pacient sinó també de les administracions. Al marge d’una excessiva burocràcia, pateixen una sobrecàrrega laboral important, guàrdies que alteren el seu ritme circadiari i agressions per part dels pacients. Una situació que afecta directament a 8 de cada 10 farmacèutics afectats per estrès crònic”.
Circumstància coneguda per Luis González, que ha recordat el treball realitzat pels professionals de la farmàcia durant la nevada de Filomena: “En aquests dies, molts companys es van quedar a viure a la rebotiga per temor als desplaçaments. Davant la comoditat, tots van fer prevaldre la seguretat dels pacients”. González assegura que pels farmacèutics també han prevalgut les necessitats dels pacients i destaca la “humanització de la seva professió donada la proximitat amb el pacient”.
L’estrès és una reacció fisiològica que té el cos davant d’un desafiament o demanda, ens prepara físicament i psicològica per enfrontar-nos a un perill o fugir d’aquest. Així, l’estrès denominat positiu o eustrès, ens ajuda a complir uns certs objectius del dia a dia. El problema apareix quan l’estrès deixa de ser adaptatiu, es prolonga durant un temps més extens i adopta la forma d’estrès crònic (distrès). Sobre aquest tema, el doctor Vidal assenyala el distrès o estrès crònic com una de les pitjors conseqüències de la pandèmia: “La sensació de tensió o amenaça provocada per la impredictibilitat i la sensació de descontrol ha generat en la societat el sentiment de fatiga pandèmica”, afegeix.
El problema apareix quan adopta la forma d’estrès crònic. Aquest és el cas “dels nostres farmacèutics, que més d’un 80 per cent pateix d’estrès crònic, l’estrès negatiu”, assenyala l’expert, que adverteix també del risc que suposa per la salut física. “Té conseqüències devastadores, moltes d’elles apareixen al llarg del temps, no necessàriament al cap de pocs dies”, assegura l’investigador i inspector de la Seguretat Social.
Malgrat aquest perill, a Víctor Vidal li preocupa que “haguem normalitzat el terme estrès i no li donem la importància que requereix. Més d’un 60 per cent de les malalties existents són provocades per estrès crònic i la gran majoria s’agreugen directament i fan augmentar unes hormones que actuen a tots els sistemes de l’organisme. L’estrès negatiu afecta directament o indirectament a gairebé el cent per cent de totes les malalties perquè les agreuja. Quan tenim estrès, el nostre sistema immunitari cau en picat i l’organisme es queda sense defenses. I un organisme sense defenses és més procliu a qualsevol mena de malaltia, no només vírica o bacteriana”. Així ho demostren les investigacions dels últims 25 anys sobre immunitat, en les quals es confirma la relació directa del cortisol amb les infeccions, l’envelliment prematur o el lupus.
“Per tot això, és important posar solució a una pandèmia silenciosa”, afirma l’expert, que també apunta les greus alteracions que té l’estrès sobre el sistema endocrí, immunològic, cardiovascular i neurològic”. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha inclòs oficialment el ‘burnout‘, o síndrome del treballador cremat, a la Classificació Internacional de Malalties, una iniciativa que marca la importància d’aquest problema i que afecta els farmacèutics en la seva tasca diària.
Entre les dures conseqüències de l’estrès sobre la salut “no es pot obviar que és l’avantsala del suïcidi, un problema desapercebut, encara que representi el desenllaç fatal de 12 persones diàries”, va assegurar el ponent durant la seva intervenció, recordant que les morts per suïcidi a Espanya superen actualment les produïdes per accidents de trànsit.
Aprendre a gestionar les nostres emocions
Malgrat l’incert escenari dibuixat durant la conferència, Víctor Vidal aposta per l’acció per superar les conseqüències d’aquesta pandèmia invisible: “Es poden fer milions de coses. Una és reil·lusionar la gent, fomentar la seva creativitat, crear un bon ambient de treball, fomentar la vitalitat, l’entusiasme, l’optimisme, les actituds positives, la lectura… L’ésser humà és com una planta: necessita llum, una bona il·luminació, un bon espai, una temperatura adequada, sentir confort”.
Entre altres recomanacions, Vidal convida a gestionar les nostres emocions i posar en pràctica determinats hàbits saludables, com el descans nocturn o “riure més”, perquè el riure genera un augment de l’hormona oxitocina i contraresta els efectes del cortisol. “La nostra felicitat pot ser explicada des d’un punt de vista biològic, ja que està vinculada a un conjunt d’hormones que comuniquen les nostres neurones entre si, enllacen les nostres emocions amb els nostres pensaments i transmeten les accions que ordena el nostre cervell”. En aquesta mateixa línia, el doctor Vidal recomana la música, l’art i la meditació per evadir-nos.
• El doctor Vidal, encarregat de la conferència inaugural d’Infarma Madrid 2022, lamenta que “haguem normalitzat el terme estrès i no li donem la importància que requereix. Més del 60% de les malalties existents són provocades per estrès crònic”
• Luis González, president d’Infarma Madrid 2022 i moderador d’aquesta ponència, va destacar “la humanització de la professió farmacèutica donada la proximitat amb el pacient”
Madrid, 22 de març. L’estrès constitueix un greu problema de salut pública, “sobretot, entre el sector sanitari que ha estat al límit de l’estrès negatiu durant els últims anys”, ha destacat el doctor Víctor Vidal Lacosta, expert en patologies d’estrès, que ha revisat l’impacte de la fatiga pandèmica i les repercussions sobre la salut física en els professionals de la farmàcia durant la seva intervenció en la conferència inaugural d’Infarma Madrid 2022 “L’estrès en el farmacèutic en l’oficina de farmàcia: anàlisi i prevenció”.
Encarregat d’obrir el debat professional al congrés d’Infarma Madrid 2022, Víctor Vidal ha agraït a Luis González, president en funcions del COFM i moderador d’aquesta conferència, l’oportunitat de participar en aquest congrés internacional. Per això, ha volgut començar assenyalant que des de 2010 l’estrès ha augmentat un 85 per cent, una situació que afecta molt seriosament “els nostres farmacèutics, que tenen pressions molt directes no només del pacient sinó també de les administracions. Al marge d’una excessiva burocràcia, pateixen una sobrecàrrega laboral important, guàrdies que alteren el seu ritme circadiari i agressions per part dels pacients. Una situació que afecta directament a 8 de cada 10 farmacèutics afectats per estrès crònic”.
Circumstància coneguda per Luis González, que ha recordat el treball realitzat pels professionals de la farmàcia durant la nevada de Filomena: “En aquests dies, molts companys es van quedar a viure a la rebotiga per temor als desplaçaments. Davant la comoditat, tots van fer prevaldre la seguretat dels pacients”. González assegura que pels farmacèutics també han prevalgut les necessitats dels pacients i destaca la “humanització de la seva professió donada la proximitat amb el pacient”.
L’estrès és una reacció fisiològica que té el cos davant d’un desafiament o demanda, ens prepara físicament i psicològica per enfrontar-nos a un perill o fugir d’aquest. Així, l’estrès denominat positiu o eustrès, ens ajuda a complir uns certs objectius del dia a dia. El problema apareix quan l’estrès deixa de ser adaptatiu, es prolonga durant un temps més extens i adopta la forma d’estrès crònic (distrès). Sobre aquest tema, el doctor Vidal assenyala el distrès o estrès crònic com una de les pitjors conseqüències de la pandèmia: “La sensació de tensió o amenaça provocada per la impredictibilitat i la sensació de descontrol ha generat en la societat el sentiment de fatiga pandèmica”, afegeix.
El problema apareix quan adopta la forma d’estrès crònic. Aquest és el cas “dels nostres farmacèutics, que més d’un 80 per cent pateix d’estrès crònic, l’estrès negatiu”, assenyala l’expert, que adverteix també del risc que suposa per la salut física. “Té conseqüències devastadores, moltes d’elles apareixen al llarg del temps, no necessàriament al cap de pocs dies”, assegura l’investigador i inspector de la Seguretat Social.
Malgrat aquest perill, a Víctor Vidal li preocupa que “haguem normalitzat el terme estrès i no li donem la importància que requereix. Més d’un 60 per cent de les malalties existents són provocades per estrès crònic i la gran majoria s’agreugen directament i fan augmentar unes hormones que actuen a tots els sistemes de l’organisme. L’estrès negatiu afecta directament o indirectament a gairebé el cent per cent de totes les malalties perquè les agreuja. Quan tenim estrès, el nostre sistema immunitari cau en picat i l’organisme es queda sense defenses. I un organisme sense defenses és més procliu a qualsevol mena de malaltia, no només vírica o bacteriana”. Així ho demostren les investigacions dels últims 25 anys sobre immunitat, en les quals es confirma la relació directa del cortisol amb les infeccions, l’envelliment prematur o el lupus.
“Per tot això, és important posar solució a una pandèmia silenciosa”, afirma l’expert, que també apunta les greus alteracions que té l’estrès sobre el sistema endocrí, immunològic, cardiovascular i neurològic”. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha inclòs oficialment el ‘burnout’, o síndrome del treballador cremat, a la Classificació Internacional de Malalties, una iniciativa que marca la importància d’aquest problema i que afecta els farmacèutics en la seva tasca diària.
Entre les dures conseqüències de l’estrès sobre la salut “no es pot obviar que és l’avantsala del suïcidi, un problema desapercebut, encara que representi el desenllaç fatal de 12 persones diàries”, va assegurar el ponent durant la seva intervenció, recordant que les morts per suïcidi a Espanya superen actualment les produïdes per accidents de trànsit.
Aprendre a gestionar les nostres emocions
Malgrat l’incert escenari dibuixat durant la conferència, Víctor Vidal aposta per l’acció per superar les conseqüències d’aquesta pandèmia invisible: “Es poden fer milions de coses. Una és reil·lusionar la gent, fomentar la seva creativitat, crear un bon ambient de treball, fomentar la vitalitat, l’entusiasme, l’optimisme, les actituds positives, la lectura… L’ésser humà és com una planta: necessita llum, una bona il·luminació, un bon espai, una temperatura adequada, sentir confort”.
Entre altres recomanacions, Vidal convida a gestionar les nostres emocions i posar en pràctica determinats hàbits saludables, com el descans nocturn o “riure més”, perquè el riure genera un augment de l’hormona oxitocina i contraresta els efectes del cortisol. “La nostra felicitat pot ser explicada des d’un punt de vista biològic, ja que està vinculada a un conjunt d’hormones que comuniquen les nostres neurones entre si, enllacen les nostres emocions amb els nostres pensaments i transmeten les accions que ordena el nostre cervell”. En aquesta mateixa línia, el doctor Vidal recomana la música, l’art i la meditació per evadir-nos. COFB.ORG
