- El prestigiós viròleg afirma que la primera vacuna espanyola intranasal contra la COVID-19 podria estar disponible el 2023
- “La vacuna en medicina suposa la millor relació inversió-benefici. El virus ha vingut per quedar-se, serà estacional, però tenint la població vacunada serà com una grip forta”, segons Enjuanes
Madrid, 22 de març. “Els virus són una part integral de l’ecosistema i existeixen on hi ha vida. Models matemàtics amb un cert suport experimental indiquen que encara existeixen més de 300.000 nous virus pendents de ser descoberts”, va destacar durant la seva ponència el viròleg Luis Enjuanes, cap del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, durant la primera jornada del Congrés i Saló Farmacèutic Infarma Madrid 2022, organitzat pels col·legis oficials de farmacèutics de Madrid i Barcelona, que s’està celebrant des d’ahir i fins al 24 de març al recinte firal de Ifema de Madrid.
En el marc de la seva ponència Origen i evolució de la pandèmia per SARS-CoV-2: desenvolupament de vacunes, Enjuanes va assenyalar que “les barreres entre infeccions d’animals i humanes són molt petites i els virus constantment creuen aquestes barreres. De fet, gairebé dos terços del total de les malalties transmissibles humanes són zoonosis i existeixen diferents formes de transmissió dels virus, algunes de les quals estan condicionades pel canvi climàtic d’una forma notable”.
El viròleg va explicar que “l’emergència del SARS-CoV-2 ha provocat una epidèmia global que ha afectat tots els països i ha desestabilitzat les seves economies. L’alta transmissibilitat d’aquest virus, en part deguda a la seva capacitat de disseminar-se a partir d’individus asimptomàtics o amb símptomes lleus, ha posat de manifest la necessitat d’estratègies antivirals efectives, sent la vacuna la més eficient per al control i l’eliminació de la malaltia. Els científics de tot el món estan treballant activament en el desenvolupament d’assajos candidats a vacunes”.
Segons Enjuanes, “la part dolenta que té el SARS-CoV-2 que el diferencia d’altres virus és el seu politropisme, és a dir, pot infectar molts teixits. En contrast al SARS-1, el de 2002, pot infectar no només el tracte respiratori i l’entèric, sinó que també pot afectar pràcticament tots els òrgans del nostre cos. Això és molt important, és l’estratègia que utilitza el virus, que és fatal pel nostre organisme. És la conseqüència que el virus ha adquirit quatre aminoàcids que s’han incorporat en la proteïna de les espícules del virus i això aporta un tall proteolític, que és essencial perquè quan el virus contacta amb una cèl·lula del nostre organisme no es quedi parat a la superfície, sinó que pugui entrar a la cèl·lula”.
Quant als primers resultats de la recerca de la vacuna contra el MERS-CoV, que és l’avançament de la vacuna intranasal esterilitzant ARN missatger contra la COVID-19, Enjuanes va destacar que estan treballant “des de fa moltíssims anys amb coronavirus i havíem treballat en el camp de vacunes per protegir-nos contra aquest virus i ja n’havíem desenvolupat una contra el coronavirus humà mortal, el MERS-CoV. Ho va provar en ratolins transgènics humanitzats i funcionava d’una forma excel·lent. De fet, ho hem patentat i hem publicat els seus resultats. Això es va fer a una velocitat rècord. Posteriorment, vam construir una segona vacuna pel SARS-CoV-2 que també proporciona protecció completa al model de ratolins transgènics humanitzats”.
“Amb el SARS-CoV-2 hem seguit la mateixa estratègia de producció d’un “replicón ARN”, que permet autoamplificar la dosi de la vacunació, la inducció d’anticossos contra diverses proteïnes del virus i que administrem de manera intranasal que és on és més efectiva, perquè és un virus respiratori que entra pel nas. Ha anat molt bé, però més lent del que esperàvem”, va lamentar el viròleg.
En aquest moment, segons Enjuanes, “ens trobem en plena avaluació del prototip de la vacuna intranasal. Els primers resultats que tenim són positius, però els experiments en animals no els hem acabat. La nostra vacuna és una mica més complexa i trigarà més a sortir. Si tot va bé el 2023 estaria llesta, per la complexitat que té”. Així mateix, ha destacat que “es tracta de la primera vacuna intranasal i no intramuscular, que són les que hi ha actualment al mercat, ja que el virus és respiratori i és aquí on cal immunitzar”.
La pandèmia està activa
Quant a la variant Ómicron, va explicar que s’està imposant i també s’ha demostrat que “és més atenuada que les anteriors, però encara pot causar unes certes patologies i molts ingressos hospitalaris i morts. Les patologies són més suaus per dos motius: la població està més immunitzada per les vacunes i el virus s’ha atenuat”.
Enjuanes va advertir que “el virus ha vingut per quedar-se, serà estacional. El pròxim hivern tindrem una altra onada, però tenint a la població vacunada serà com una grip forta. És previsible és que en tractar-se d’un virus més atenuat la seva gravetat sigui menor, mantingui aquesta tendència i es continuï atenuant. Coneixem set coronavirus humans, quatre d’ells lleus, que han evolucionat atenuant-se, i tres més greus”.
A més, el viròleg va insistir que “la protecció davant les epidèmies virals té moltes vessants, però la prevenció mitjançant la vacunació és una de les més eficaces, probablement seguida pel tractament amb antivirals”. En aquest sentit, ha afegit que “la vacuna en medicina suposa la millor relació inversió-benefici”.
També va recalcar que “la immunització en aquest cas es mesura en un, dos o com a molt tres anys. Per això, la població s’haurà de vacunar una altra vegada, amb una dosi de record, de la vacuna inhalada contra el SARS-CoV-2”.
El prestigiós viròleg afirma que la primera vacuna espanyola intranasal contra la COVID-19 podria estar disponible el 2023
“La vacuna en medicina suposa la millor relació inversió-benefici. El virus ha vingut per quedar-se, serà estacional, però tenint la població vacunada serà com una grip forta”, segons Enjuanes
Madrid, 22 de març. “Els virus són una part integral de l’ecosistema i existeixen on hi ha vida. Models matemàtics amb un cert suport experimental indiquen que encara existeixen més de 300.000 nous virus pendents de ser descoberts”, va destacar durant la seva ponència el viròleg Luis Enjuanes, cap del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, durant la primera jornada del Congrés i Saló Farmacèutic Infarma Madrid 2022, organitzat pels col·legis oficials de farmacèutics de Madrid i Barcelona, que s’està celebrant des d’ahir i fins al 24 de març al recinte firal de Ifema de Madrid.
En el marc de la seva ponència Origen i evolució de la pandèmia per SARS-CoV-2: desenvolupament de vacunes, Enjuanes va assenyalar que “les barreres entre infeccions d’animals i humanes són molt petites i els virus constantment creuen aquestes barreres. De fet, gairebé dos terços del total de les malalties transmissibles humanes són zoonosis i existeixen diferents formes de transmissió dels virus, algunes de les quals estan condicionades pel canvi climàtic d’una forma notable”.
El viròleg va explicar que “l’emergència del SARS-CoV-2 ha provocat una epidèmia global que ha afectat tots els països i ha desestabilitzat les seves economies. L’alta transmissibilitat d’aquest virus, en part deguda a la seva capacitat de disseminar-se a partir d’individus asimptomàtics o amb símptomes lleus, ha posat de manifest la necessitat d’estratègies antivirals efectives, sent la vacuna la més eficient per al control i l’eliminació de la malaltia. Els científics de tot el món estan treballant activament en el desenvolupament d’assajos candidats a vacunes”.
Segons Enjuanes, “la part dolenta que té el SARS-CoV-2 que el diferencia d’altres virus és el seu politropisme, és a dir, pot infectar molts teixits. En contrast al SARS-1, el de 2002, pot infectar no només el tracte respiratori i l’entèric, sinó que també pot afectar pràcticament tots els òrgans del nostre cos. Això és molt important, és l’estratègia que utilitza el virus, que és fatal pel nostre organisme. És la conseqüència que el virus ha adquirit quatre aminoàcids que s’han incorporat en la proteïna de les espícules del virus i això aporta un tall proteolític, que és essencial perquè quan el virus contacta amb una cèl·lula del nostre organisme no es quedi parat a la superfície, sinó que pugui entrar a la cèl·lula”.
Quant als primers resultats de la recerca de la vacuna contra el MERS-CoV, que és l’avançament de la vacuna intranasal esterilitzant ARN missatger contra la COVID-19, Enjuanes va destacar que estan treballant “des de fa moltíssims anys amb coronavirus i havíem treballat en el camp de vacunes per protegir-nos contra aquest virus i ja n’havíem desenvolupat una contra el coronavirus humà mortal, el MERS-CoV. Ho va provar en ratolins transgènics humanitzats i funcionava d’una forma excel·lent. De fet, ho hem patentat i hem publicat els seus resultats. Això es va fer a una velocitat rècord. Posteriorment, vam construir una segona vacuna pel SARS-CoV-2 que també proporciona protecció completa al model de ratolins transgènics humanitzats”.
“Amb el SARS-CoV-2 hem seguit la mateixa estratègia de producció d’un “replicón ARN”, que permet autoamplificar la dosi de la vacunació, la inducció d’anticossos contra diverses proteïnes del virus i que administrem de manera intranasal que és on és més efectiva, perquè és un virus respiratori que entra pel nas. Ha anat molt bé, però més lent del que esperàvem”, va lamentar el viròleg.
En aquest moment, segons Enjuanes, “ens trobem en plena avaluació del prototip de la vacuna intranasal. Els primers resultats que tenim són positius, però els experiments en animals no els hem acabat. La nostra vacuna és una mica més complexa i trigarà més a sortir. Si tot va bé el 2023 estaria llesta, per la complexitat que té”. Així mateix, ha destacat que “es tracta de la primera vacuna intranasal i no intramuscular, que són les que hi ha actualment al mercat, ja que el virus és respiratori i és aquí on cal immunitzar”.
La pandèmia està activa
Quant a la variant Ómicron, va explicar que s’està imposant i també s’ha demostrat que “és més atenuada que les anteriors, però encara pot causar unes certes patologies i molts ingressos hospitalaris i morts. Les patologies són més suaus per dos motius: la població està més immunitzada per les vacunes i el virus s’ha atenuat”.
Enjuanes va advertir que “el virus ha vingut per quedar-se, serà estacional. El pròxim hivern tindrem una altra onada, però tenint a la població vacunada serà com una grip forta. És previsible és que en tractar-se d’un virus més atenuat la seva gravetat sigui menor, mantingui aquesta tendència i es continuï atenuant. Coneixem set coronavirus humans, quatre d’ells lleus, que han evolucionat atenuant-se, i tres més greus”.
A més, el viròleg va insistir que “la protecció davant les epidèmies virals té moltes vessants, però la prevenció mitjançant la vacunació és una de les més eficaces, probablement seguida pel tractament amb antivirals”. En aquest sentit, ha afegit que “la vacuna en medicina suposa la millor relació inversió-benefici”.
També va recalcar que “la immunització en aquest cas es mesura en un, dos o com a molt tres anys. Per això, la població s’haurà de vacunar una altra vegada, amb una dosi de record, de la vacuna inhalada contra el SARS-CoV-2”. COFB.ORG
