El passat 28 d’abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar una nova edició del Fòrum Dermoexpert “Pell sensible, la pandèmia cutània del segle XXI”, amb el patrocini de The Lab. La formació va ser impartida per Blanca Llácer, vocal de Dermofarmàcia i Formulació Magistral del Colegio Oficial de Farmacéuticos de Alicante (COFA), professora del Màster de Dermofarmàcia i Cosmètica UMH i del Màster de Dermofarmàcia i Formulació Magistral AMIR i fundadora i CEO de THE LAB. La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va coordinar la formació.
Els objectius de la sessió van ser actualitzar els coneixements sobre la pell sensible, conèixer les solucions dermocosmètiques existents i recomanar les rutines i protocols més indicats per a les pells sensibles.
La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va obrir la sessió plantejant diverses qüestions clau per emmarcar una realitat cada cop més freqüent a les consultes diàries: “La pell sensible és realment la pandèmia del segle XXI? Què és una pell sensible? Tothom que diu que té la pell sensible, realment la té?”
“La pell sensible és realment la pandèmia cutània del s. XXI”, va assegurar Blanca Llácer a l’inici de la seva exposició. “La dificultat de la pell sensible no radica només en la seva sinonímia sinó també en l’evolució del concepte de pell sensible”, va indicar la farmacèutica. L’any 2017, es va començar a profunditzar i definir el concepte “síndrome de pell sensible” com a una malaltia. En aquest sentit, alguns estudis van descriure la pell sensible com a una síndrome neurodermatològica, que es caracteritza per un seguit de sensacions desagradables, no sempre limitades al rostre, a determinats estímuls com coïssor, ardor, dolor, pruïja o sensacions de formigueig. Per tant, “la pell sensible és un repte dermatològic immens no només per als especialistes, sinó també per a la indústria, l’oficina de farmàcia i pels pacients que la pateixen”, va assegurar Llácer. Segons va assenyalar, es tracta d’una patologia amb una elevada prevalença, una fisiopatologia i una patogènia molt complexa, amb una elevada dificultat de diagnòstic per als metges, una àmplia repercussió en la qualitat de vida física i, per descomptat, també emocional.
La vocal de Dermofarmàcia i Formulació Magistral del COFA va aprofundir en l’etiopatogènia i la fisiopatologia i les manifestacions habituals de la pell sensible, com pot ser la disfunció de la barrera cutània, la inflamació, la hiperreactivitat vascular, les alteracions neurosensorials, la resposta immunitària, les alteracions en la dermobiota o l’estrès i l’ansietat.
Classificació i ingredients clau per a les pells sensibles
A continuació, Llácer va classificar la pell sensible en dues categories principals: la primària, referent a la síndrome de la pell sensible, i la secundària, que fa referència a la pell sensibilitzada. Així mateix, va esmentar els actius cosmètics i les rutines inadequades que cal evitar, els tractaments medico estètics, les malalties sistèmiques i els tractaments farmacològics (especialment en pacients diabètics, polimedicats, oncològics o amb malalties autoimmunes com el lupus).
Pel que fa als ingredients clau per a les pells sensibles, la farmacèutica va diferenciar-los segons aquells que són per a la recuperació de funció barrera, hidratants, antiinflamatoris i calmants, postbiòtics i prebiòtics, antioxidants, els que estimulen la síntesi de col·lagen i elastina i els renovadors i transformadors.
Rutines cosmètiques i protocols de recomanació per a pells sensibles
En relació amb la rutina cosmètica, Llácer va remarcar la importància de preservar la funció barrera cutània i de la implementació de la doble neteja. Tanmateix, va diferenciar entre la rutina de dia, que s’ha de centrar a inhibir els radicals lliures, frenar l’oxidació, disminuir la inflamació i protegir; i, en canvi, la rutina de nit, que té per objectiu de reparar i regenerar.
Amb el patrocini de:
