El passat 10 de desembre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), va organitzar la formació “Actualització en el maneig de les hiperlipèmies i el pacient amb risc cardiovascular”, amb el patrocini d’AMGEN. La formació, adreçada a farmacèutics/ques d’hospital, d’atenció primària i comunitària, va anar a càrrec de Lluís Recasens, cardiòleg i cap clínic del Servei de Cardiologia de l’Hospital del Mar; Manuela González, farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia Hospitalària de l’Hospital Universitari Parc Taulí; Meritxell Royuela, metgessa internista i responsable de la Unitat de Lípids i Risc Vascular d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa; María Eugenia Navarrete, farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia del Parc de Salut Mar; Eloi Merencio, farmacèutic comunitari a la farmàcia Naudin de Barcelona i professor associat del Grau de Farmàcia de la Universitat Ramon Llull; i Sara Gallardo, farmacèutica a l’Àrea de Suport al Medicament i Servei de Farmàcia, a la gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Barcelona Litoral-Esquerra, gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Barcelona Muntanya-Dreta Àmbit Territorial Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS). Els vocals del COFB d’Hospitals, David Conde, d’Atenció Primària, Cristina Morales, i d’Oficina de Farmàcia, Mercè Barau, van coordinar la sessió.
Els objectius de la formació van ser conèixer l’avaluació i maneig del pacient amb risc cardiovascular, revisar l’arsenal terapèutic disponible pel tractament de les dislipèmies, compartir els processos assistencials i la implicació del farmacèutic.
Per començar, la vocal d’Atenció Primària del COFB, Cristina Morales, va explicar que la formació integra els diferents perfils assistencials que “acompanyem al pacient afectat d’una malaltia cardiovascular”. En aquest sentit, la vocal de farmàcia comunitària, Mercè Barau, va afegir que les tres vocalies aborden la farmacologia en pacients amb malalties cardiovasculars des d’un aspecte diferent. “El risc cardiovascular és la primera causa de mort en els països occidentals, sobretot en dones”, va assegurar Barau. Al llarg de la formació, es va donar resposta a diferents qüestions que va plantejar la vocal de Farmàcia Comunitària: Estem manejant adequadament els fàrmacs pel colesterol, com els fibrats o les estatines? Potser la dosificació de les estatines no hauria de ser igual en una dona de 50 kg que en un home de 80 kg?
Classificació del risc cardiovascular
Sobre el risc cardiovascular en va parlar Lluís Recasens, cardiòleg i cap clínic del Servei de Cardiologia de l’Hospital del Mar. Per fer-ho, va repassar la història dels “scores” que s’han fet servir per calcular el risc cardiovascular i les seves diferències pel que fa als punts de tall i altres factors. L’any 1948, a EUA, va ser la primera vegada que es va calcular el risc cardiovascular, a través de l’estudi de Framingham, va explicar Recasens. En total es van fer tres cohorts, els anys 1948, 1971 i 2002, en els quals es van anar afegint paràmetres per valorar el risc.
Recasens va compartir les guies de l’European Society of Cardiology (ESC) de 2019 i 2021 i va especificar els principals canvis en criteris d’aquestes. Alhora, que va mostrar per què és important com es calcula el risc cardiovascular, els modificadors de risc a tenir presents i els tractaments possibles per baixar el colesterol.
Arsenal terapèutic
Pel que fa als fàrmacs a utilitzar en va profunditzar Manuela González, farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia Hospitalària de l’Hospital Universitari Parc Taulí. González va resumir tot l’arsenal terapèutic disponible, tot detallant els efectes secundaris i possibilitats de combinació. La farmacèutica va indicar que una malaltia cardiovascular està relacionada, principalment, amb el colesterol LDL i altres com l’apolipoproteïna B o les VLDL.
Així doncs, va fer referència a les diferents opcions farmacològiques hipolipemiants, segons el perfil del pacient, com són: els inhibidors de la síntesi de colesterol, estatines; els inhibidors de l’absorció d’àcids biliars; els inhibidors de l’absorció del colesterol; els fibrats; els èsters etílics d’àcids grassos; l’àcid nicotínic; l’àcid bempedoïc; els Inhibidors de la PCSK9; i els inhibidors síntesi de la PCSK9. González va concloure assegurant que “les guies de pràctica clínica es van actualitzant segons tenim noves alternatives terapèutiques”, tot remarcant que “la dieta i el canvi a hàbits saludables són essencials per valorar l’efectivitat dels tractaments”.
Noves guies i recomanacions pel maneig de la dislipèmia
A continuació, Meritxell Royuela, metgessa internista i responsable de la Unitat de Lípids i Risc Vascular d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, va repassar les noves guies i recomanacions pel maneig de la dislipèmia. Va fer menció de la “Guia de lípids i risc cardiovascular” del CatSalut, la “Guidelines for the management of dyslipidaemias: lípid modification to reduce cardiovascular risck” de la European Society of Cardiology (ESC) de l’any 2019 i 2021, i la “Guia clínica sobre el maneig de les dislipèmies per la prevenció cardiovascular” de la Xarxa d’Unitats de Lípids i Arteriosclerosi de Catalunya. Tanmateix, va fer referència al “Consens català sobre el control i maneig de la dislipèmia en prevenció secundària vascular” o a les recomanacions clíniques de la Sociedad Española de Arteriosclerosis (SEA).
Per altra banda, a partir de les “Recomanacions nutricionals saludables i d’exercici físic” de la Xarxa d’Unitats de Lípids i Arteriosclerosi de Catalunya, la doctora va profunditzar en com pautar una dieta saludable, tot recalcant la importància de l’exercici físic.
Abordatge de pacients amb molt alt risc cardiovascular
Seguidament, Lluís Recasens, cardiòleg i cap clínic del Servei de Cardiologia de l’Hospital del Mar, i Meritxell Royuela, metgessa internista i responsable de la Unitat de Lípids i Risc Vascular d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, van tornar a intervenir per parlar sobre l’abordatge de pacients amb molt alt risc cardiovascular i sobre la importància de la prevenció secundària. Així doncs, Recasens va posar el focus en l’abordatge del pacient amb Síndrome Coronari Agut. “Un 18,3% l’any, de tots els pacients que han ingressat per Síndrome Coronari Agut, tindrà un esdeveniment cardiovascular, per això cal procurar disminuir aquest percentatge”, va especificar el doctor. Alhora, va afegir que “el colesterol junt amb fumar són els factors de risc que predisposen a patir més risc cardiovascular”. Així doncs, el doctor va fer èmfasi en la prevenció secundària a través de la qual “busquem estabilitzar la placa”.
La doctora Meritxell Royuela va abordar els altres grups de pacients amb molt alt risc cardiovascular amb malaltia cardiovascular establerta, diabetis mellitus tipus 1 i 2, malaltia renal crònica, hipercolesterolèmia familiar o un factor de risc extremadament elevat.
Paper del farmacèutic per al bon control, adherència i seguiment del risc cardiovascular
Per tancar la formació, María Eugenia Navarrete, farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia del Parc de Salut Mar, Eloi Merencio, farmacèutic comunitari a la farmàcia Naudin de Barcelona i professor associat del Grau de Farmàcia de la Universitat Ramon Llull, i Sara Gallardo, farmacèutica d’Atenció Primària i especialista en Farmàcia Hospitalària, van intervenir per exposar quin és el paper del farmacèutic per al bon control, adherència i seguiment del risc cardiovascular, així com de les claus de l’èxit de l’atenció farmacèutica i coordinació assistencial.
La farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia del Parc de Salut Mar, María Eugenia Navarrete, va comentar que amb l’arribada del pacient a l’hospital, “l’especialista l’avalua i, si es considera candidat als tractaments hospitalaris, es presenta al comitè de lípids i es decideix si es tira endavant el tractament i el fàrmac”. També va exposar en què consisteix la visita d’inici en el servei de farmàcia i com realitzen el seguiment dels pacients.
Per la seva banda, Eloi Merencio, farmacèutic comunitari a la farmàcia Naudin de Barcelona i professor associat del Grau de Farmàcia de la Universitat Ramon Llull, va apuntar quin és el paper dels farmacèutics/ques comunitaris en l’abordatge de les hiperlipèmies. En aquest sentit, va fer referència al Diagrama del Servei de dispensació i va indicar que és important preguntar per les 5 W (què, quan, on, qui i per què) o formular preguntes obertes per poder detectar els problemes relacionats amb la medicació, entre altres qüestions.
Finalment, la farmacèutica d’Atenció Primària, Sara Gallardo, va oferir la seva visió com a farmacèutica d’atenció primària, que va remarcar que el “pilar bàsic com a farmacèutics d’atenció primària és la translació del coneixement tant a professionals com a pacients”. Gallardo va detallar les eines d’ajuda a la prescripció que disposa un farmacèutic/a d’atenció primària per ajustar els tractaments al màxim possible, així com les estratègies de desprescripció i la revisió de la medicació centrada en la persona.
Amb la col·laboració de:
Amb el patrocini de:
