Point of care testing (POCT) a l’oficina de farmàcia. Què hem de saber i quin és el seu abast?

Del 12 al 24 de maig es va celebrar al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona el curs “Point of care testing (POCT) en la fàrmacia”, patrocinat per Roche. L’activitat formativa va constar de quatre sessions en modalitat híbrida, combinant teoria i pràctica. Xavier Tejedor, vocal d’Anàlisis Clíniques del COFB i facultatiu especialista d’Ànalisis Clíniques al Laboratori Clínic Metropolitana Nord-Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va ser l’encarregat de coordinar aquestes sessions.

Xavier Tejedor, vocal d'Anàlisis Clíniques del COFB, presentant la formació.
Xavier Tejedor, vocal d’Anàlisis Clíniques del COFB, presentant la formació.

Els objectius de la formació van ser revisar conceptes bàsics entorn de la validesa d’aquestes proves diagnòstiques, aprofundir en el coneixement sobre les diferents especificacions tècniques declarades en cada tipus de test, proporcionar eines pràctiques per optimitzar el rendiment dels dispositius utilitzats, i adquirir un coneixement òptim de les limitacions d’aquest tipus de proves per tal de millorar la interpretació final dels resultats.

Abast i finalitat del Point of Care Testing

Entenem el Point Of Care Testing (POCT) com a les proves de laboratori en el lloc d’assistència del pacient amb la finalitat d’obtenir la informació necessària per a la seva atenció immediata. En aquest sentit, Tejedor va precisar que “abasten totes les proves que es realitzen a un pacient en el lloc on es proporciona l’atenció o el tractament”. Aquesta atenció al pacient duta a terme tradicionalment pel seu metge de capçalera “s’ha estès a qualsevol entorn sanitari, com per exemple a l’oficina de farmàcia o en entorns d’atenció primària o diferents serveis hospitalaris com l’UCI o quiròfans”, va indicar el vocal d’Anàlisis Clíniques del COFB. Això fa que “els resultats estiguin disponibles amb relativa agilitat, de manera que es puguin prendre decisions clíniques ràpidament“. Finalment, Tejedor va recordar que “totes les proves que es fan a la farmàcia comunitària es consideren POCT i poden servir bé pel cribratge o bé pel seguiment farmacoterapèutic de determinades patologies”.

Les proves a la farmàcia comunitària i la millora de la salut poblacional

La farmàcia comunitària té un paper essencial, dins l’assistència sanitària, en la prevenció, però també en el seguiment de diverses patologies com ara les que suposen un elevat risc de malaltia cardiovascular. En aquest context, el desplegament d’un servei basat en la determinació ràpida de proves bàsiques en fluids corporals, garantint la validesa dels resultats i la seva correcta interpretació, contribueix decididament a la millora de la salut poblacional.

Objectius i continguts de la formació

Xavier Tejedor va assenyalar que el principal propòsit del curs era “oferir a tots els que ens dediquem a l’àmbit d’oficina de farmàcia unes eines d’utilitat per valorar en qualsevol moment el rendiment dels nostres instruments i també poder-ne fer una interpretació útil pels pacients, algun d’ells crònics”.

La primera sessió va anar a càrrec de Josep Maria Domènech, catedràtic en Estadística Aplicada al Laboratori d’Estadística Aplicada de la UAB. En aquesta sessió, Domènech va parlar sobre la validesa d’una prova diagnòstica des del vessant estadística, la seva exactitud diagnòstica, i el seu poder predictiu.

Josep Maria Domènech, catedràtic en Estadística Aplicada a la UAB,  durant la seva intervenció.
Josep Maria Domènech, catedràtic en Estadística Aplicada a la UAB, durant la seva intervenció.

La segona sessió va començar amb la intervenció de Xavier Tejedor que, a més de vocal del COFB, desenvolupa la seva tasca com a facultatiu especialista d’Ànalisis Clíniques al Laboratori Clínic Metropolitana Nord-Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Tejedor va centrar la seva intervenció en les proves d’autotest (test VIH, test d’embaràs, test SARS-CoV2, test faringoamigdalitis estreptocòccia i tires multiparamètriques d’orina). Tot seguit, Marta Álvarez, facultativa especialista en Bioquímica Clínica i adjunta al servei d’Anàlisis Clíniques i Bioquímica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va centrar la seva exposició en els diferents dispositius d’autocontrol, el seu rendiment i limitacions, així com la interpretació dels seus resultats.

Marta Álvarez, facultativa especialista en Bioquímica Clínica, durant la segona sessió del curs.
Marta Álvarez, facultativa especialista en Bioquímica Clínica, durant la segona sessió del curs.

La tercera sessió compartida per Susana Malumbres, facultativa especialista en Bioquímica Clínica al Laboratori Clínic Metropolitana Nord-Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i Joan Olivan, consultor patient care de Roche, va girar al voltant de les proves de bioquímica bàsica en dispositius multiparamètrics i els aspectes pràctics en l’ús d’aquests dispositius.

Joan Olivan, consultor patient care de Roche, i Susana Malumbres,  especialista en Bioquímica Clínica al Laboratori Clínic Metropolitana Nord-Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, van compartir la tercera sessió del curs de POCT.
Joan Olivan, consultor patient care de Roche, i Susana Malumbres, especialista en Bioquímica Clínica al Laboratori Clínic Metropolitana Nord-Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, van compartir la tercera sessió del curs de POCT.

La darrera jornada del curs va anar a càrrec de Raquel García, tècnica superior de l’Àrea d’in vitro del Departament de Productes Sanitaris de l’AEMPS, i Margarita Martín, cap d’Àrea de Designació i Supervisió d’Organisme notificat de l’AEMPS. Centrada en el marc legal i regulador actual de les proves d’autodiagnòstic, les ponents van detallar el paper de l’AEMPS en el control del compliment dels requisits exigits als diferents tests. També van fer un repàs de les proves d’autodiagnòstic que actualment poden ser dispensades a l’oficina de farmàcia sense prescripció mèdica, així com la seva visió sobre el futur d’aquestes proves.

Amb el patrocini de:

Desplaça cap amunt