- El codirector de la plataforma de cribratge de molècules antivirals del CNB-CSIC ofereix les claus d’una xarxa de recerca que ha analitzat ja 2.400 fàrmacs de reposicionament clínic i més de 8.000 compostos experimentals des de març de 2020 en la cerca de nous fàrmacs
Madrid, 25 de març. Urtzi Garaigorta de Dios, investigador del Departament de Biologia Cel·lular i Molecular del Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC), va presentar a Infarma Madrid 2022 el treball desenvolupat dins de la Plataforma de cribratge de molècules antivirals enfront de SARS-CoV-2 i altres virus, una iniciativa llançada el 2020 dins del del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que s’ha convertit en una resposta científica i col·laborativa de treball en xarxa.
Es tracta d’un projecte que agrupa a prop de 300 investigadors, entre tècnics, investigadors pre i post doctorals, així com investigadors sènior, distribuïts en 19 grups de recerca repartits en nou centres, a més de tres centres de síntesi química, tots pertanyents al CSIC. El seu objectiu és buscar medicaments contra la infecció pel coronavirus, a través del cribratge i identificació de milers de compostos, ja es tracti de nous antivirals o del reposicionament de molècules d’ús clínic ja existents mitjançant l’optimització de candidats i la caracterització antiviral.
El codirector i cocoordinador de les Plataformas de Búsqueda de Antivirales del CNB i de la PTI+ Salud Global del CSIC va avançar les estratègies de desenvolupament de fàrmacs antivirals que segueixen a través d’assajos biològics i fenotípics o quimioteques de compostos per aconseguir candidats antivirals i composts cap de sèrie, a més d’exposar les perspectives a mitjà i llarg termini obertes per aquesta mena de plataformes que estan permetent abordar tant el reposicionament de compostos d’ús clínic com l’exploració de nous compostos antivirals. Aquests fàrmacs permeten reduir la càrrega viral i limitar, en conseqüència, la propagació del virus, amb la finalitat d’evitar el desenvolupament de la malaltia greu i estar així millor preparats davant futures pandèmies. Entre aquests compostos estan ja aprovats tenofovir, molnupiravir (Lagrevio), sotrovimab (Xevudy), sofosbuvir (Sovaldi) o nirmatrelvir-ritonavir (Paxlovid), entre altres.
Durant la seva intervenció, l’investigador va advertir que les pandèmies virals són cada vegada més freqüents. A més de la incidència del trànsit aeri en la velocitat de transmissió dels virus, “una de les raons és l’escalfament global, l’activitat humana fa que augmenti la temperatura global i provoca canvis ecològics i la colonització de nous nínxols”, va explicar dimecres passat.
Davant aquest problema, al març de 2020 es va posar en marxa la nova plataforma de cribratge que busca donar una visió global davant els nous reptes de salut mundial. Fruit d’aquesta xarxa de col·laboració és la ràpida resposta obtinguda per a recaptar una biblioteca de compostos. En menys d’un mes, van rebre 5.000 compostos per a començar a testar. En total, han avaluat 2.400 fàrmacs de reposicionament i 8.000 compostos experimentals.
El 2021, el CSIC va ampliar la plataforma amb la finalitat de treballar en el cribratge antiviral fins a integrar a 300 investigadors. Estructurats en quatre grups de treball (síntesi química de compostos, assajos biològics basats en diana, assajos fenotípics de models i assajos en animals), manté una relació molt estreta amb la indústria farmacèutica i alimentària, interessada a desenvolupar compostos.
“L’objectiu és estar preparats per al que vindrà. El SARS-CoV-2 no serà el que ens preocupi en el futur, hem d’observar i estudiar la salut animal, no només la humana, en un concepte d’una sola salut, ja que ens estan arribant nous virus”, va advertir.
En els últims anys, han sorgit virus que no tenien incidència a Espanya, però que són ja endèmics al nostre país, com el virus del Nil, que s’ha convertit ja en un problema de salut pública. Altres patògens com el virus causant de la febre hemorràgica de Crimea-Congo i la grip aviària poden ser també un problema al futur, per la qual cosa l’investigador va fer una crida sobre la necessitat de mantenir la vigilància en la salut humana, animal i mediambiental.
El codirector de la plataforma de cribratge de molècules antivirals del CNB-CSIC ofereix les claus d’una xarxa de recerca que ha analitzat ja 2.400 fàrmacs de reposicionament clínic i més de 8.000 compostos experimentals des de març de 2020 en la cerca de nous fàrmacs
Madrid, 25 de març. Urtzi Garaigorta de Dios, investigador del Departament de Biologia Cel·lular i Molecular del Centro Nacional de Biotecnología (CNB-CSIC), va presentar a Infarma Madrid 2022 el treball desenvolupat dins de la Plataforma de cribratge de molècules antivirals enfront de SARS-CoV-2 i altres virus, una iniciativa llançada el 2020 dins del del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que s’ha convertit en una resposta científica i col·laborativa de treball en xarxa.
Es tracta d’un projecte que agrupa a prop de 300 investigadors, entre tècnics, investigadors pre i post doctorals, així com investigadors sènior, distribuïts en 19 grups de recerca repartits en nou centres, a més de tres centres de síntesi química, tots pertanyents al CSIC. El seu objectiu és buscar medicaments contra la infecció pel coronavirus, a través del cribratge i identificació de milers de compostos, ja es tracti de nous antivirals o del reposicionament de molècules d’ús clínic ja existents mitjançant l’optimització de candidats i la caracterització antiviral.
El codirector i cocoordinador de les Plataformas de Búsqueda de Antivirales del CNB i de la PTI+ Salud Global del CSIC va avançar les estratègies de desenvolupament de fàrmacs antivirals que segueixen a través d’assajos biològics i fenotípics o quimioteques de compostos per aconseguir candidats antivirals i composts cap de sèrie, a més d’exposar les perspectives a mitjà i llarg termini obertes per aquesta mena de plataformes que estan permetent abordar tant el reposicionament de compostos d’ús clínic com l’exploració de nous compostos antivirals. Aquests fàrmacs permeten reduir la càrrega viral i limitar, en conseqüència, la propagació del virus, amb la finalitat d’evitar el desenvolupament de la malaltia greu i estar així millor preparats davant futures pandèmies. Entre aquests compostos estan ja aprovats tenofovir, molnupiravir (Lagrevio), sotrovimab (Xevudy), sofosbuvir (Sovaldi) o nirmatrelvir-ritonavir (Paxlovid), entre altres.
Durant la seva intervenció, l’investigador va advertir que les pandèmies virals són cada vegada més freqüents. A més de la incidència del trànsit aeri en la velocitat de transmissió dels virus, “una de les raons és l’escalfament global, l’activitat humana fa que augmenti la temperatura global i provoca canvis ecològics i la colonització de nous nínxols”, va explicar dimecres passat.
Davant aquest problema, al març de 2020 es va posar en marxa la nova plataforma de cribratge que busca donar una visió global davant els nous reptes de salut mundial. Fruit d’aquesta xarxa de col·laboració és la ràpida resposta obtinguda per a recaptar una biblioteca de compostos. En menys d’un mes, van rebre 5.000 compostos per a començar a testar. En total, han avaluat 2.400 fàrmacs de reposicionament i 8.000 compostos experimentals.
El 2021, el CSIC va ampliar la plataforma amb la finalitat de treballar en el cribratge antiviral fins a integrar a 300 investigadors. Estructurats en quatre grups de treball (síntesi química de compostos, assajos biològics basats en diana, assajos fenotípics de models i assajos en animals), manté una relació molt estreta amb la indústria farmacèutica i alimentària, interessada a desenvolupar compostos.
“L’objectiu és estar preparats per al que vindrà. El SARS-CoV-2 no serà el que ens preocupi en el futur, hem d’observar i estudiar la salut animal, no només la humana, en un concepte d’una sola salut, ja que ens estan arribant nous virus”, va advertir.
En els últims anys, han sorgit virus que no tenien incidència a Espanya, però que són ja endèmics al nostre país, com el virus del Nil, que s’ha convertit ja en un problema de salut pública. Altres patògens com el virus causant de la febre hemorràgica de Crimea-Congo i la grip aviària poden ser també un problema al futur, per la qual cosa l’investigador va fer una crida sobre la necessitat de mantenir la vigilància en la salut humana, animal i mediambiental. COFB.ORG
