El passat 25 de novembre va tenir lloc al COFB la formació “Probiòtics i restrenyiment funcional, principis fisiopatològics i aplicacions pràctiques”, a càrrec de la Dra. Camino Díaz, especialista en medicina de família i medicina integrativa, experta en microbioma humà, nutrició i suplementació, membre de SEMERGEN i de la Sociedad Española de Salud y Medicina Integrativa (SESMI). Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB va ser l’encarregada de moderar la sessió.
El programa de la conferència va estar format pels següents punts: principis fisiopatològics del restrenyiment funcional; fonaments dels beneficis dels probiòtics; funcions i evidències de les diferents soques beneficioses; beneficis tecnològics clau dels probiòtics (allergen free + tecnologia de microencapsulació individual) i casos pràctics.
Els probiòtics com a alternativa no agressiva per l’organisme
A l’inici de la sessió, Bach-Faig va explicar que “el tema central de la conferència és una qüestió que interessa des del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i, especialment, des de la Vocalia d’Alimentació i Nutrició en què recurrentment abordem el tema dels probiòtics perquè el trobem molt interessant. El restrenyiment crònic funcional és considerat un problema de salut important amb una prevalença superior al 20%. És més freqüent en dones i augmenta progressivament a partir dels 60 anys. Per tant, la població que atenem a les farmàcies recurrentment té aquest problema. El concepte funcional està relacionat amb un trastorn fisiològic que provoca un problema de mobilitat intestinal i del còlon que pot tenir l’origen en causes diverses“.
I va afegir: “Avui dia, les expectatives estan posades en estudis com el de probiòtics com a alternativa no agressiva per l’organisme per ajudar a millorar aquest trànsit i la freqüència de l’evacuació“. Bach-Faig també va destacar que, a la part final de la sessió, “es resoldrien uns casos pràctics, que seran molt útils de cara a poder donar solucions a la farmàcia”.
El restrenyiment, una patologia molt prevalent
Al començament de la seva intervenció, la doctora Díaz va exposar que “el restrenyiment és una de les patologies més prevalents, i a la qual no es fa gaire cas, per això, m’agradaria poder parlar i enfocar bé què és el restrenyiment, des d’un punt de vista més avançat, més modern, que el que sempre hem estat fent. Crec que ha arribat l’hora de canviar la nostra perspectiva i utilitzar un altre tipus d’eines per ajudar als nostres pacients en aquest tipus de patologia, que està imbricada no com a patologia única sinó darrere de multitud de patologies habituals”.
[box type=”note”]
Restrenyiment crònic funcional
El restrenyiment crònic funcional és considerat un problema de salut important. Amb una prevalença superior al 20%, és més freqüent en dones i augmenta progressivament a partir dels 60 anys. El concepte funcional està relacionat amb un trastorn fisiològic que provoca un problema de mobilitat de l’intestí i del còlon, que pot tenir l’origen en causes diverses.
[/box]
La doctora va apuntar que “cada vegada hi ha més propostes de multitud de probiòtics, però no totes les soques són útils per a totes les patologies. No val qualsevol soca en qualsevol moment, ni es poden utilitzar de qualsevol manera perquè tenen unes indicacions específiques. Per això, crec que és interessant que puguem conèixer a fons algunes d’elles”.
D’altra banda, va apuntar que “els probiòtics es defineixen com a microorganismes vius que, quan s’administren en quantitats adequades, confereixen un benefici per a la salut de l’hoste (OMS)” i que “existeix un interès creixent en l’ús de probiòtics en trastorns gastrointestinals orgànics i funcionals, i ara també en una multitud de patologies extraintestinals“.
Probiòtics i aplicacions pràctiques
Segons va detallar, “els probiòtics modifiquen l’ecosistema intestinal en influir sobre el sistema immunològic de la mucosa, interactuant amb els microorganismes comensals o patògens, generant productes metabòlics com els AGCC i comunicant-se amb les cèl·lules epitelials mitjançant senyals químics. Això comporta el manteniment de l’ecosistema intestinal: evitant el creixement de patògens, mantenint la barrera intestinal, regulant el sistema immune i disminuint la inflamació“.
Per tot plegat, els probiòtics tenen una multitud d’aplicacions pràctiques: diarrea, SII, restrenyiment, malalties inflamatòries intestinals, colitis ulcerosa, al·lèrgies, intoleràncies als aliments, metabolismes dels lípids, els carbohidrats i les proteïnes i per millorar la disponibilitat d’oligoelements i altres nutrients.
Tal com va exposar la doctora, en el cas de el restrenyiment, els probiòtics modifiquen la microbiota gastrointestinal, que està alterada en el restrenyiment. Els metabòlits dels probiòtics poden alterar la motilitat intestinal. Alguns probiòtics augmenten la producció d’àcid làctic i AGCC (àcids grassos de cadena curta), reduint el pH luminal, la qual cosa millora el peristaltisme del còlon i redueix el temps de trànsit intestinal.
Microbiota i restrenyiment
La microbiota influeix en la peristalsi del còlon. Per tant, s’ha suggerit que el desequilibri en la microbiota colònica desenvolupa un paper en malalties gastrointestinals com el restrenyiment. Els probiòtics com els bifidobacteris (BB) i els lactobacils (LB) produeixen àcids làctics i acètics, que tenen un paper en la disminució del pH del còlon. Un pH més baix millora la peristalsi del còlon i, posteriorment, disminueix el temps de trànsit colònic. Això és beneficiós en el tractament del restrenyiment.
Resolució de casos pràctics
Al final de la sessió, la doctora va aprofundir en alguns casos clínics. També va fer referència a algunes situacions que podem trobar a l’oficina de farmàcia. També va haver-hi diverses preguntes, a través de les quals la doctora va poder resoldre els dubtes dels assistents.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès: