- L’optimització dels tractaments que tenen prescrits contribueix a una millora global de l’estat de salut
- El projecte es va poder desenvolupar amb el suport d’una de les 3 beques d’investigació que va atorgar el COF de Barcelona durant el curs 2014-2015
Barcelona, 29 de juny de 2015.- La qualitat de vida dels pacients als qui es fa seguiment de la medicació des de la farmàcia comunitària augmentaria en més de cinc anys de mitjana respecte als pacients que no se’ls hi fa. Aquesta dada, extreta a partir del càlcul dels Anys de vida ajustats per qualitat (AVAQs), és una de les conclusions que recull un estudi desenvolupat per un grup de cinc investigadors –Martha Milena Silva Castro, Anna Font Olivet, Laura Rius Font, Clara Bermúdez Tamayo i Gerardo Colorado Díaz-Caneja-.
La investigació, duta a terme amb el suport d’una de les tres beques que el COF de Barcelona va atorgar durant el curs 2014-2015, es va centrar a fer el seguiment de 252 pacients atesos a la Unitat d’Optimització de la Farmacoteràpia (UOF) d’una farmàcia comunitària de Granollers (Barcelona) durant quatre anys (des d’abril de 2011 fins a juliol de 2015). Aquesta Unitat ocupa un espai a la farmàcia en el qual s’ofereix atenció farmacèutica al pacient per donar resposta a problemes de salut relacionats amb els medicaments. Per obtenir les conclusions, es van comparar els resultats obtinguts al grup d’intervenció, format per 100 pacients als qui es va fer el seguiment de la medicació a la farmàcia, i els del grup de control, que el van constituir 140 pacients que rebien altres serveis clínics de la cartera de serveis assistencials de la farmàcia, com ara campanyes d’educació sanitària i espirometria. Els 12 pacients restants finalment van ser exclosos al no obtenir els registres complets per fer l’anàlisi de la informació.
D’altra banda, pel que fa al perfil dels pacients, un 69,83% eren dones i un 30,16% eren homes; i quant a l’edat, els grups més nombrosos s’ubicaven a la franja d’entre 80-84 anys (16,67%), 75-79 anys (12,30%) i 55-59 anys (11,11%).
Com s’estableix la relació entre esperança i qualitat de vida?
Per tal d’establir la relació entre l’esperança i qualitat de vida i extreure els més de cinc anys de diferència entre els grups d’intervenció i de control es va aplicar l’EuroQol (EQ-5D-5L), un instrument estandarditzat que s’utilitza per mesurar resultats de salut i que es compon de dues parts. La primera és una descripció de l’estat de salut en cinc dimensions: mobilitat, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar i ansietat – a cadascuna de les dimensions es defineixen cinc nivells de gravetat-. A la segona part, l’individu puntua el seu estat de salut a una escala visual analògica que va de 0 (pitjor estat) al 100 (millor estat).
Els autors del projecte consideren que la millora dels AVAQs en el grup intervenció pot explicar-se perquè, gràcies a l’optimització dels tractaments farmacològics que tenen prescrits per tractar els seus problemes de salut, s’aconsegueix una millora de totes les dimensions -especialment en aquelles relacionades amb el dolor/malestar i ansietat/depressió-. D’altra banda, la intervenció del farmacèutic, que va més enllà del tractament al tenir en compte també factors socials, econòmics i emocionals dels pacients atesos, impedeix que les dimensions empitjorin, i per tant, contribueix a què la qualitat de vida del conjunt sigui més favorable. Aquesta millora queda demostrada en els resultats obtinguts a la segona part de l’EuroQol: mentre que el grup de control puntua la seva salut, com a mitjana, en el número 50 -a mig camí entre la percepció bona o dolenta de l’estat de salut-, el grup d’intervenció la posiciona en el 70 –a l’estar més a prop del 100, tenen millor percepció de la seva salut-.
Altres dades que es van poder extreure de les respostes donades a la primera part del qüestionari EuroQol van ser que el 86,36% del total de pacients entrevistats referien que tenien problemes en la dimensió de dolor/malestar, i en un 79,17% dels casos, problemes en la dimensió d’ansietat/depressió. D’altra banda, els participants d’aquest estudi feien menys referència a problemes en les altres 3 dimensions: el 59,47% esmentava dificultats per realitzar les activitats quotidianes, el 50% problemes de mobilitat i el 31,06% problemes amb la cura personal.
Per què és necessari optimitzar la farmacoteràpia?
No prendre adequadament la medicació pot derivar en problemes de salut per al pacient, és per això que és necessari introduir una farmacoteràpia optimitzada que contribueixi a una major efectivitat i seguretat dels tractaments que s’adapti a les condicions socioeconòmiques dels usuaris i de les farmàcies comunitàries. Per fer-ho, aquest nou model, amb l’ús de la Unitat d’Optimització Farmacològica, presenta un canvi cap a un enfoc més centrat en el pacient, que parteix de l’experiència individual per donar resposta a les seves necessitats, amb una major implicació i col·laboració entre professionals sanitaris per aconseguir que els pacients tinguin la millor medicació en el moment adequat, en el marc d’una gestió adequada dels recursos.
Quins beneficis aporta el seguiment de la medicació?
El seguiment farmacoterapèutic també reverteix en beneficis per al conjunt del sistema sanitari, doncs s’aconsegueix detectar amb antelació problemes relacionats amb el medicament i corregir-los adequadament amb l’ajuda d’eines com els Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD). Tal com mostren diferents estudis realitzats, la intervenció farmacèutica pot així mateix augmentar el grau de control de les patologies, especialment quan es tracta de pacients crònics complexos, i l’efectivitat del seguiment s’incrementa quan es presta de manera integrada i coordinada en el marc de processos assistencials amb l’atenció primària de la salut.
Per tal de fer viable aquest servei, els beneficis del qual s’han demostrat, és necessari comptar amb una estimació dels costos que implica i que és necessari contemplar a l’hora de poder-los desenvolupar. Tenint això en compte, aplicant la metodologia ABC (Activity-Based-Costing), s’ha estimat que la UOF representa un cost directe tangible de 28.410,95€ en un període de quatre anys. Respecte al seguiment farmacoterapèutic, es van obtenir uns costos mitjans de prop d’24€ i 19€ per entrevista inicial i visites successives de control, respectivament.
Nova beca d’innovació per al curs 2016-2017
A més de les dues beques que s’ofereixen per projectes professionals desenvolupats en diferents àrees de la farmàcia –cadascuna amb una dotació de 9.000€–, aquest any s’ha introduït com a novetat una beca d’innovació dotada amb 6.000€. L’objectiu d’aquesta és incentivar la creació de projectes innovadors en l’àmbit de productes, de serveis, de processos, de màrqueting o d’organització, el resultat dels quals incentivin l’increment de valor afegit en termes de salut i econòmics.
Autors de l’estudi “Avaluació del Seguiment Farmacoterapèutic en Pacients d’una Unitat d’Optimització de la Farmacoteràpia”:
Martha Milena Silva Castro, Anna Font olivet, Laura Rius Font, Clara Bermúdez Tamayo i Gerardo Colorado Diaz-Caneja
Per a més informació:
Departament de Comunicació del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Telèfon: 93 244 07 28 / 18
premsa@cofb.net
L’optimització dels tractaments que tenen prescrits contribueix a una millora global de l’estat de salutEl projecte es va poder desenvolupar amb el suport d’una de les 3 beques d’investigació que va atorgar el COF de Barcelona durant el curs 2014-2015 Barcelona, 29 de juny de 2015.- La qualitat de vida dels pacients als qui es fa seguiment de la medicació des de la farmàcia comunitària augmentaria en més de cinc anys de mitjana respecte als pacients que no se’ls hi fa. Aquesta dada, extreta a partir del càlcul dels Anys de vida ajustats per qualitat (AVAQs), és una de les conclusions que recull un estudi desenvolupat per un grup de cinc investigadors -Martha Milena Silva Castro, Anna Font Olivet, Laura Rius Font, Clara Bermúdez Tamayo i Gerardo Colorado Díaz-Caneja-. La investigació, duta a terme amb el suport d’una de les tres beques que el COF de Barcelona va atorgar durant el curs 2014-2015, es va centrar a fer el seguiment de 252 pacients atesos a la Unitat d’Optimització de la Farmacoteràpia (UOF) d’una farmàcia comunitària de Granollers (Barcelona) durant quatre anys (des d’abril de 2011 fins a juliol de 2015). Aquesta Unitat ocupa un espai a la farmàcia en el qual s’ofereix atenció farmacèutica al pacient per donar resposta a problemes de salut relacionats amb els medicaments. Per obtenir les conclusions, es van comparar els resultats obtinguts al grup d’intervenció, format per 100 pacients als qui es va fer el seguiment de la medicació a la farmàcia, i els del grup de control, que el van constituir 140 pacients que rebien altres serveis clínics de la cartera de serveis assistencials de la farmàcia, com ara campanyes d’educació sanitària i espirometria. Els 12 pacients restants finalment van ser exclosos al no obtenir els registres complets per fer l’anàlisi de la informació. D’altra banda, pel que fa al perfil dels pacients, un 69,83% eren dones i un 30,16% eren homes; i quant a l’edat, els grups més nombrosos s’ubicaven a la franja d’entre 80-84 anys (16,67%), 75-79 anys (12,30%) i 55-59 anys (11,11%). Com s’estableix la relació entre esperança i qualitat de vida? Per tal d’establir la relació entre l’esperança i qualitat de vida i extreure els més de cinc anys de diferència entre els grups d’intervenció i de control es va aplicar l’EuroQol (EQ-5D-5L), un instrument estandarditzat que s’utilitza per mesurar resultats de salut i que es compon de dues parts. La primera és una descripció de l’estat de salut en cinc dimensions: mobilitat, cura personal, activitats quotidianes, dolor/malestar i ansietat – a cadascuna de les dimensions es defineixen cinc nivells de gravetat-. A la segona part, l’individu puntua el seu estat de salut a una escala visual analògica que va de 0 (pitjor estat) al 100 (millor estat). Els autors del projecte consideren que la millora dels AVAQs en el grup intervenció pot explicar-se perquè, gràcies a l’optimització dels tractaments farmacològics que tenen prescrits per tractar els seus problemes de salut, s’aconsegueix una millora de totes les dimensions -especialment en aquelles relacionades amb el dolor/malestar i ansietat/depressió-. D’altra banda, la intervenció del farmacèutic, que va més enllà del tractament al tenir en compte també factors socials, econòmics i emocionals dels pacients atesos, impedeix que les dimensions empitjorin, i per tant, contribueix a què la qualitat de vida del conjunt sigui més favorable. Aquesta millora queda demostrada en els resultats obtinguts a la segona part de l’EuroQol: mentre que el grup de control puntua la seva salut, com a mitjana, en el número 50 -a mig camí entre la percepció bona o dolenta de l’estat de salut-, el grup d’intervenció la posiciona en el 70 –a l’estar més a prop del 100, tenen millor percepció de la seva salut-. Altres dades que es van poder extreure de les respostes donades a la primera part del qüestionari EuroQol van ser que el 86,36% del total de pacients entrevistats referien que tenien problemes en la dimensió de dolor/malestar, i en un 79,17% dels casos, problemes en la dimensió d’ansietat/depressió. D’altra banda, els participants d’aquest estudi feien menys referència a problemes en les altres 3 dimensions: el 59,47% esmentava dificultats per realitzar les activitats quotidianes, el 50% problemes de mobilitat i el 31,06% problemes amb la cura personal. Per què és necessari optimitzar la farmacoteràpia? No prendre adequadament la medicació pot derivar en problemes de salut per al pacient, és per això que és necessari introduir una farmacoteràpia optimitzada que contribueixi a una major efectivitat i seguretat dels tractaments que s’adapti a les condicions socioeconòmiques dels usuaris i de les farmàcies comunitàries. Per fer-ho, aquest nou model, amb l’ús de la Unitat d’Optimització Farmacològica, presenta un canvi cap a un enfoc més centrat en el pacient, que parteix de l’experiència individual per donar resposta a les seves necessitats, amb una major implicació i col·laboració entre professionals sanitaris per aconseguir que els pacients tinguin la millor medicació en el moment adequat, en el marc d’una gestió adequada dels recursos. Quins beneficis aporta el seguiment de la medicació? El seguiment farmacoterapèutic també reverteix en beneficis per al conjunt del sistema sanitari, doncs s’aconsegueix detectar amb antelació problemes relacionats amb el medicament i corregir-los adequadament amb l’ajuda d’eines com els Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD). Tal com mostren diferents estudis realitzats, la intervenció farmacèutica pot així mateix augmentar el grau de control de les patologies, especialment quan es tracta de pacients crònics complexos, i l’efectivitat del seguiment s’incrementa quan es presta de manera integrada i coordinada en el marc de processos assistencials amb l’atenció primària de la salut. Per tal de fer viable aquest servei, els beneficis del qual s’han demostrat, és necessari comptar amb una estimació dels costos que implica i que és necessari contemplar a l’hora de poder-los desenvolupar. Tenint això en compte, aplicant la metodologia ABC (Activity-Based-Costing), s’ha estimat que la UOF representa un cost directe tangible de 28.410,95€ en un període de quatre anys. Respecte al seguiment farmacoterapèutic, es van obtenir uns costos mitjans de prop d’24€ i 19€ per entrevista inicial i visites successives de control, respectivament. Nova beca d’innovació per al curs 2016-2017 A més de les dues beques que s’ofereixen per projectes professionals desenvolupats en diferents àrees de la farmàcia –cadascuna amb una dotació de 9.000€–, aquest any s’ha introduït com a novetat una beca d’innovació dotada amb 6.000€. L’objectiu d’aquesta és incentivar la creació de projectes innovadors en l’àmbit de productes, de serveis, de processos, de màrqueting o d’organització, el resultat dels quals incentivin l’increment de valor afegit en termes de salut i econòmics.Autors de l’estudi “Avaluació del Seguiment Farmacoterapèutic en Pacients d’una Unitat d’Optimització de la Farmacoteràpia”: Martha Milena Silva Castro, Anna Font olivet, Laura Rius Font, Clara Bermúdez Tamayo i Gerardo Colorado Diaz-CanejaPer a més informació: Departament de Comunicació del Col·legi de Farmacèutics de BarcelonaTelèfon: 93 244 07 28 / 18premsa@cofb.net COFB.ORG
