- El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i la Conselleria de Salut coincideixen en la conveniència que la farmàcia ofereixi nous serveis de salut i tingui un paper més integrat en el sistema sanitari.
- Durant la Jornada s’ha anunciat l’inici el mes de setembre d’una prova pilot per fer seguiment farmacoterapèutic a pacients crònics complexes, l’ampliació del número de poblacions que ofereixen prova de detecció precoç de VIH i cribratge de càncer de còlon, i la creació d’una xarxa de farmàcies sentinelles per detectar des de problemes amb els medicaments fins a compilar informació d’utilitat des del punt de vista de la salut pública.
- Un total de més de 300 farmacèutics han reflexionat sobre la necessitat de comptar amb evidències sobre l’efectivitat de l’actuació d’aquests professionals i de què siguin serveis remunerats.
Barcelona, 3 de juny de 2014.- La farmàcia comunitària catalana s’ha reunit avui per parlar sobre els nous rols que vol assolir i que ja ha començat a assolir en la seva vessant més assistencial. Farmacèutics, experts en salut pública i economia de la salut i representants de l’Administració s’han congregat en el marc de la 1a Jornada d’estratègia i accions per a la farmàcia 2014-2016, que ha organitzat el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (CCFC) sota el lema “Ara o mai: fem créixer la farmàcia. Preparats per donar els serveis que la societat necessita?”.
Jordi de Dalmases, president del CCFC i del COF de Barcelona, ha inaugurat la jornada juntament amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, Àlvar Net, i els presidents dels Col·legis de Farmacèutics de Tarragona, Lleida i Girona. Per De Dalmases, hi ha vàries línies estratègiques, però “hi ha una fonamental que omple de contingut l’exercici de la professió farmacèutica: hem d’apostar per la integració de la farmàcia en l’assistència primària, entorn al pacient, com un element més al costat del metge i hem de centrar la nostra activitat més que en el propi medicament, en els efectes del medicament en el pacient”. Boi Ruiz, per la seva banda, ha afirmat que s’ha “de considerar els farmacèutics part del sistema sanitari i aquest és un dels compromisos que vull adquirir davant tots vosaltres”. El Conseller ha ratificat la necessitat d’una “nova concepció de l’oficina de farmàcia que necessita i demana la societat”.
Els països de renda elevada del nostre entorn i capdavanters en la reforma dels seus sistemes sanitaris, estan apostant per aquesta nova definició de rols. Des de 2005 s’està treballant en documents estratègics com el que ha presentat el ponent de la Royal Pharmaceutical Society, Ash Soni, per qui és fonamental “col·laborar per proveir millor a la gent que servim”. “Documents estratègics amb els que compten la farmàcia australiana, canadenca i anglesa i amb el que volem que hi compti també la farmàcia catalana, aquest serà de fet, un dels fruits tangibles d’aquesta Jornada”, ha explicat Dalmases.
“Avui existeix un grau d’evidència suficient que la farmàcia pot ser un punt de salut que atengui en proximitat i incrementi l’efectivitat i eficàcia de les activitats sanitàries. Molts països han apostat per una línia estratègica de recomanar al pacient anar “Primer a la farmàcia” perquè això pot reordenar l’atenció de la demanda en funció de la complexitat i representar una disminució de la sobrecàrrega assistencial”, ha afegit el President del CCFC.
En el panell inaugural, sota el títol “Treballar per una farmàcia amb futur”, els més de 300 farmacèutics que han assistit a la Jornada -superant l’aforament previst inicialment- han pogut escoltar i preguntar a Ash Soni, vice chair of the English Pharmacy Board Royal Pharmaceutical Society, sobre l’experiència de la farmàcia anglesa en la provisió de serveis, doncs en el seu cas arriben a suposar el 20% de l’activitat de la farmàcia. Per la seva banda, Pilar Gascón, secretària del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, ha estat l’encarregada de fer un repàs a la situació dels serveis a Catalunya, de donar xifres i de traslladar el compromís de l’organització professional amb una línia estratègica que potencia “la figura assistencial del farmacèutic com a criteri de futur de la professió, no només com a revulsiu econòmic”. Potenciar aquest rol “arrelarà el farmacèutic en el sistema sanitari i no el farà tan depenent de la dispensació”, ha destacat Gascón, per qui encara queda molta feina a fer per convèncer tant a la societat com a les Administracions de tot el que poden aportar aquests professionals i “aquesta és una de les línies de treball previstes”.
També en el panell inaugural, Gascón ha anunciat l’inici d’una prova pilot al setembre per fer seguiment farmacoterapèutic a pacients crònics complexes, l’ampliació del número de poblacions que ofereixen prova de detecció precoç de VIH i cribratge de càncer de còlon, i la creació d’una xarxa de farmàcies sentinelles per detectar des de problemes amb els medicaments fins a compilar informació d’utilitat per a les autoritats de salut pública.
Al primer panell d’experts de la jornada, “La farmàcia comunitària com a proveïdora de salut. De l’evidència a la utilitat”, s’ha establert un debat al voltant d’aquesta qüestió entre Antoni Castells, director de l’Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques i coordinador del Programa de Detecció Precoç del Càncer de Còlon i Recte de Barcelona; Daniel Zulaica, coordinador del Pla de Lluita contra la SIDA del Govern Basc; Miguel Ángel Gastelurrutia, farmacèutic comunitari a Sant Sebastià i membre del grup d’investigació en Atenció Farmacèutica de la Universitat de Granada; Mercè Barau, farmacèutica comunitària i vocal d’Atenció Farmacèutica del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i Rafael Guayta, director de Projectes i Recerca del Consell, com a moderador.
En el segon panell d’experts, “El valor econòmic dels serveis d’atenció farmacèutica. Qui estarà disposat a pagar pel teu coneixement?”, s’ha abordat la necessitat de buscar recursos per finançar tots aquests serveis, doncs “està clar que tot aquest creixement professional no podrà anar a càrrec d’un marge d’un medicament cada cop més devaluat en preu”, tal com volgut destacar de Dalmases en la inauguració. Els experts encarregats de debatre sobre aquesta qüestió han estat Josep Ma Argimon, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya; Antoni Gilabert, gerent de Farmàcia i del Medicament del CatSalut; Mireia Jané, subdirectora General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública; Helena Ris, directora de la Unió Catalana d’Hospitals, i Pere Ibern, del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, com a moderador.
Les conclusions de la Jornada, que han anat a càrrec del president del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Josep Aiguabella, es compartiran a través del web del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya www.ccfc.cat, juntament amb la gravació de les diferents taules per fer extensives les reflexions que han acollit a tots aquells que no han pogut assistir.
La Jornada finalitzarà aquesta tarda amb un taller pràctic on es donaran eines als farmacèutics assistents per poder valorar els serveis o activitats que es poden prestar en funció de cada farmàcia. Dins del taller, diferents farmacèutics compartiran la seva experiència detallant quins serveis farmacèutics ofereixen, quines altres activitats realitzen a les seves farmàcies i com ho fan.
L’objectiu és renovar cada dos anys aquesta cita de la farmàcia comunitària en forma de Jornada per abordar conjuntament estratègia i accions a seguir per “fer créixer la farmàcia” i estar “preparats per donar els serveis que la societat necessita”, tal i com destacaven el lemes d’aquesta primera edició. “Ara és el moment de donar força a aquesta estratègia i comprometre’ns els propers dos anys a caminar amb el rumb establert” ha explicat Dalmases, “d’aquí a dos anys serà el moment de compartir experiències, prendre consciència de fins on hem arribat i tornar-nos a trobar per seguir reflexionant plegats sobre el que volem i podrem ser quan siguem encara més grans”.
DADES PRÀCTIQUES
Com s’implanta un servei?
1. Es detecta una demanda/ necessitat de salut (usuari, sistema públic de salut, assegurança privada).
2. Es dissenya el servei que es pot oferir des de la farmàcia per donar-hi una resposta (SPD, detecció precoç de càncer de còlon, prevenció del risc cardiovascular).
3. S’evidencia l’efectivitat de la nostra actuació professional. Realització d’estudis pilot per aconseguir xifres que demostrin que la intervenció del farmacèutic és cost-beneficiosa pel demandant del servei: usuari, sistema públic de salut o assegurança privada.
4. En cas d’èxit, implantació i extensió del servei prèvia negociació del Concert o conveni de col·laboració, si s’escau.
5. Remuneració al farmacèutic pel servei ofert a les farmàcies.
Ampliant la cartera de serveis
Actualment concertats (concertats amb la Generalitat):
• Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte.
• Programa per a la determinació del risc d’infecció pel VIH mitjançant test ràpid.
• PMM: Programa de Manteniment amb Metadona.
Dins del catàleg de serveis (oferts a la farmàcia, no concertats):
• SPD: Sistemes personalitzats de dosificació.
• PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues.
• PCT: Programa de cessació tabàquica.
Actualment en prova pilot:
• Prevenció de risc cardiovascular (fruit d’un acord amb una entitat asseguradora per primer cop a Espanya).
Noves eines d’Atenció Farmacèutica consensuades amb metges i departament de Salut:
• Guia d’atenció farmacèutica per al mal de gola, que permet determinar l’origen víric o bacterià d’una faringoamigdalitis des de la farmàcia.
Alguns exemples d’altres serveis a la comunitat:
• Els farmacèutics també ofereixen servei de formació sobre el bon ús dels medicaments (per exemple a Casals de gent gran).
• Estan implicats en el projecte Barcelona, ciutat cardioprotegida, amb el qual es vol aconseguir que totes les farmàcies comptin amb un desfibril·lador.
• Participen en activitats comunitàries com participar en el Projecte Radars, per ajudar a detectar gent gran que viu sola i que pot estar en situació de risc d’aïllament.
Per a més informació:
Departament de Comunicació
premsa@cofb.net – 93 244 08 18/28
El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i la Conselleria de Salut coincideixen en la conveniència que la farmàcia ofereixi nous serveis de salut i tingui un paper més integrat en el sistema sanitari.Durant la Jornada s’ha anunciat l’inici el mes de setembre d’una prova pilot per fer seguiment farmacoterapèutic a pacients crònics complexes, l’ampliació del número de poblacions que ofereixen prova de detecció precoç de VIH i cribratge de càncer de còlon, i la creació d’una xarxa de farmàcies sentinelles per detectar des de problemes amb els medicaments fins a compilar informació d’utilitat des del punt de vista de la salut pública.Un total de més de 300 farmacèutics han reflexionat sobre la necessitat de comptar amb evidències sobre l’efectivitat de l’actuació d’aquests professionals i de què siguin serveis remunerats.Barcelona, 3 de juny de 2014.- La farmàcia comunitària catalana s’ha reunit avui per parlar sobre els nous rols que vol assolir i que ja ha començat a assolir en la seva vessant més assistencial. Farmacèutics, experts en salut pública i economia de la salut i representants de l’Administració s’han congregat en el marc de la 1a Jornada d’estratègia i accions per a la farmàcia 2014-2016, que ha organitzat el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (CCFC) sota el lema “Ara o mai: fem créixer la farmàcia. Preparats per donar els serveis que la societat necessita?”.Jordi de Dalmases, president del CCFC i del COF de Barcelona, ha inaugurat la jornada juntament amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, Àlvar Net, i els presidents dels Col·legis de Farmacèutics de Tarragona, Lleida i Girona. Per De Dalmases, hi ha vàries línies estratègiques, però “hi ha una fonamental que omple de contingut l’exercici de la professió farmacèutica: hem d’apostar per la integració de la farmàcia en l’assistència primària, entorn al pacient, com un element més al costat del metge i hem de centrar la nostra activitat més que en el propi medicament, en els efectes del medicament en el pacient”. Boi Ruiz, per la seva banda, ha afirmat que s’ha “de considerar els farmacèutics part del sistema sanitari i aquest és un dels compromisos que vull adquirir davant tots vosaltres”. El Conseller ha ratificat la necessitat d’una “nova concepció de l’oficina de farmàcia que necessita i demana la societat”. Els països de renda elevada del nostre entorn i capdavanters en la reforma dels seus sistemes sanitaris, estan apostant per aquesta nova definició de rols. Des de 2005 s’està treballant en documents estratègics com el que ha presentat el ponent de la Royal Pharmaceutical Society, Ash Soni, per qui és fonamental “col·laborar per proveir millor a la gent que servim”. “Documents estratègics amb els que compten la farmàcia australiana, canadenca i anglesa i amb el que volem que hi compti també la farmàcia catalana, aquest serà de fet, un dels fruits tangibles d’aquesta Jornada”, ha explicat Dalmases. “Avui existeix un grau d’evidència suficient que la farmàcia pot ser un punt de salut que atengui en proximitat i incrementi l’efectivitat i eficàcia de les activitats sanitàries. Molts països han apostat per una línia estratègica de recomanar al pacient anar “Primer a la farmàcia” perquè això pot reordenar l’atenció de la demanda en funció de la complexitat i representar una disminució de la sobrecàrrega assistencial”, ha afegit el President del CCFC. En el panell inaugural, sota el títol “Treballar per una farmàcia amb futur”, els més de 300 farmacèutics que han assistit a la Jornada -superant l’aforament previst inicialment- han pogut escoltar i preguntar a Ash Soni, vice chair of the English Pharmacy Board Royal Pharmaceutical Society, sobre l’experiència de la farmàcia anglesa en la provisió de serveis, doncs en el seu cas arriben a suposar el 20% de l’activitat de la farmàcia. Per la seva banda, Pilar Gascón, secretària del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, ha estat l’encarregada de fer un repàs a la situació dels serveis a Catalunya, de donar xifres i de traslladar el compromís de l’organització professional amb una línia estratègica que potencia “la figura assistencial del farmacèutic com a criteri de futur de la professió, no només com a revulsiu econòmic”. Potenciar aquest rol “arrelarà el farmacèutic en el sistema sanitari i no el farà tan depenent de la dispensació”, ha destacat Gascón, per qui encara queda molta feina a fer per convèncer tant a la societat com a les Administracions de tot el que poden aportar aquests professionals i “aquesta és una de les línies de treball previstes”.També en el panell inaugural, Gascón ha anunciat l’inici d’una prova pilot al setembre per fer seguiment farmacoterapèutic a pacients crònics complexes, l’ampliació del número de poblacions que ofereixen prova de detecció precoç de VIH i cribratge de càncer de còlon, i la creació d’una xarxa de farmàcies sentinelles per detectar des de problemes amb els medicaments fins a compilar informació d’utilitat per a les autoritats de salut pública.Al primer panell d’experts de la jornada, “La farmàcia comunitària com a proveïdora de salut. De l’evidència a la utilitat”, s’ha establert un debat al voltant d’aquesta qüestió entre Antoni Castells, director de l’Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques i coordinador del Programa de Detecció Precoç del Càncer de Còlon i Recte de Barcelona; Daniel Zulaica, coordinador del Pla de Lluita contra la SIDA del Govern Basc; Miguel Ángel Gastelurrutia, farmacèutic comunitari a Sant Sebastià i membre del grup d’investigació en Atenció Farmacèutica de la Universitat de Granada; Mercè Barau, farmacèutica comunitària i vocal d’Atenció Farmacèutica del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i Rafael Guayta, director de Projectes i Recerca del Consell, com a moderador. En el segon panell d’experts, “El valor econòmic dels serveis d’atenció farmacèutica. Qui estarà disposat a pagar pel teu coneixement?”, s’ha abordat la necessitat de buscar recursos per finançar tots aquests serveis, doncs “està clar que tot aquest creixement professional no podrà anar a càrrec d’un marge d’un medicament cada cop més devaluat en preu”, tal com volgut destacar de Dalmases en la inauguració. Els experts encarregats de debatre sobre aquesta qüestió han estat Josep Ma Argimon, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya; Antoni Gilabert, gerent de Farmàcia i del Medicament del CatSalut; Mireia Jané, subdirectora General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública; Helena Ris, directora de la Unió Catalana d’Hospitals, i Pere Ibern, del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, com a moderador.Les conclusions de la Jornada, que han anat a càrrec del president del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Josep Aiguabella, es compartiran a través del web del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya www.ccfc.cat, juntament amb la gravació de les diferents taules per fer extensives les reflexions que han acollit a tots aquells que no han pogut assistir. La Jornada finalitzarà aquesta tarda amb un taller pràctic on es donaran eines als farmacèutics assistents per poder valorar els serveis o activitats que es poden prestar en funció de cada farmàcia. Dins del taller, diferents farmacèutics compartiran la seva experiència detallant quins serveis farmacèutics ofereixen, quines altres activitats realitzen a les seves farmàcies i com ho fan.L’objectiu és renovar cada dos anys aquesta cita de la farmàcia comunitària en forma de Jornada per abordar conjuntament estratègia i accions a seguir per “fer créixer la farmàcia” i estar “preparats per donar els serveis que la societat necessita”, tal i com destacaven el lemes d’aquesta primera edició. “Ara és el moment de donar força a aquesta estratègia i comprometre’ns els propers dos anys a caminar amb el rumb establert” ha explicat Dalmases, “d’aquí a dos anys serà el moment de compartir experiències, prendre consciència de fins on hem arribat i tornar-nos a trobar per seguir reflexionant plegats sobre el que volem i podrem ser quan siguem encara més grans”.DADES PRÀCTIQUESCom s’implanta un servei?1. Es detecta una demanda/ necessitat de salut (usuari, sistema públic de salut, assegurança privada).2. Es dissenya el servei que es pot oferir des de la farmàcia per donar-hi una resposta (SPD, detecció precoç de càncer de còlon, prevenció del risc cardiovascular).3. S’evidencia l’efectivitat de la nostra actuació professional. Realització d’estudis pilot per aconseguir xifres que demostrin que la intervenció del farmacèutic és cost-beneficiosa pel demandant del servei: usuari, sistema públic de salut o assegurança privada.4. En cas d’èxit, implantació i extensió del servei prèvia negociació del Concert o conveni de col·laboració, si s’escau.5. Remuneració al farmacèutic pel servei ofert a les farmàcies.Ampliant la cartera de serveisActualment concertats (concertats amb la Generalitat):• Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte.• Programa per a la determinació del risc d’infecció pel VIH mitjançant test ràpid. • PMM: Programa de Manteniment amb Metadona.Dins del catàleg de serveis (oferts a la farmàcia, no concertats):• SPD: Sistemes personalitzats de dosificació.• PIX: Programa d’Intercanvi de Xeringues.• PCT: Programa de cessació tabàquica.Actualment en prova pilot:• Prevenció de risc cardiovascular (fruit d’un acord amb una entitat asseguradora per primer cop a Espanya).Noves eines d’Atenció Farmacèutica consensuades amb metges i departament de Salut:• Guia d’atenció farmacèutica per al mal de gola, que permet determinar l’origen víric o bacterià d’una faringoamigdalitis des de la farmàcia.Alguns exemples d’altres serveis a la comunitat:• Els farmacèutics també ofereixen servei de formació sobre el bon ús dels medicaments (per exemple a Casals de gent gran). • Estan implicats en el projecte Barcelona, ciutat cardioprotegida, amb el qual es vol aconseguir que totes les farmàcies comptin amb un desfibril·lador.• Participen en activitats comunitàries com participar en el Projecte Radars, per ajudar a detectar gent gran que viu sola i que pot estar en situació de risc d’aïllament.Per a més informació:Departament de Comunicaciópremsa@cofb.net – 93 244 08 18/28 COFB.ORG
