S’incorporen al projecte Radars i davant la sospita que una persona major de 75 anys que viu sola necessita ajuda podran informar els serveis socials de l’Ajuntament
També informaran la gent gran de la possibilitat d’acollir-se al programa, que ja està funcionant en nou dels deu districtes
Alhora podran fer seguiment de les necessitats mèdiques i farmacològiques de la persona gran usuària del programa
En aquests moments, el projecte Radars fa el seguiment de 409 persones, amb la col·laboració de 147 entitats de la ciutat; 524 radars veïnals i 269 radars comercials.
Les farmàcies de Barcelona s’han incorporat, avui, al projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona, que vetlla per les persones grans que viuen soles a casa seva. La col•laboració s’ha formalitzat avui amb la signatura d’un conveni entre el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i l’Institut Municipal de Serveis Socials del consistori, en un acte que s’ha celebrat a l’Ajuntament de Barcelona amb la presència de la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, i del president del COFB, Jordi de Dalmases.
El conveni neix de l’interès mutu de l’Ajuntament de Barcelona i del COFB de coordinar-se per a dur a terme activitats socials en els respectius camps d’actuació, per tal de fer més eficaç l’atenció a diferents sectors de població a la ciutat de Barcelona. En el cas del projecte Radars, s’ha considerat que els professionals farmacèutics són persones amb un perfil idoni per fer les tasques que requereix aquest, ja que els farmacèutics són, d’una banda, agents de salut, i de l’altra, veïns integrats plenament en el teixit social de l’entorn.
A través d’aquesta col•laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, els farmacèutics podran exercir les diferents accions que es fan des del projecte Radars. Així, a través d’aquest conveni, s’ha establert tres modalitats de col•laboració dels farmacèutics:
- Radar bàsic: el farmacèutic o farmacèutica podrà identificar i comunicar situacions de risc relacionades amb la població diana, aconsellant i derivant les persones a la xarxa de Serveis Socials via telefònica o per correu electrònic. Un cop facilitada la informació del possible usuari, els tècnics municipals validaran el cas, per explorar la gravetat de la situació i derivar-lo al Centre de Serveis Socials corresponent.
- Farmàcies com a espai de mediació: el farmacèutic podrà intercedir i fer que la farmàcia sigui un punt de trobada entre la persona gran i els Serveis Socials. També pot fer difusió del projecte amb l’ajuda de materials de comunicació o amb l’ajuda del voluntariat de les entitats del tercer sector que hi col·laboren.
- Radar especialitzat: el farmacèutic pot complementar la tasca de Serveis Socials, treballant en els casos que s’ha determinat que es necessita una actuació de caire sanitari, com revisió de medicaments, seguiment farmacoterapèutic amb dispositius de dosificació personalitzada, o educació sanitària de la patologia.
Un projecte d’acció comunitària
El projecte Radars és un projecte d’acció comunitària en què intervenen l’Ajuntament de Barcelona, les entitats del tercer sector i la ciutadania a títol personal, per crear una xarxa de prevenció que busca evitar l’exclusió i l’aïllament de la gent gran que viu sola, sobretot aquelles persones que no compten amb una xarxa sòcio-familiar estable que els pugui cobrir les seves necessitats socials, d’afecte i amistat i que poden resultar invisibles al seu entorn.
El projecte neix al barri del Camp de’n Grassot, a Gràcia, i al juliol del 2012, l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports li dóna un nou impuls per estendre el projecte a d’altres barris de la ciutat. Durant l’any 2013 es fa un gran avenç, de manera que actualment ja funciona en 9 dels deu districtes de la ciutat i en 15 barris de Barcelona.
El lideratge del projecte es porta des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i compta amb la col·laboració d’entitats, veïns i veïnes –radars veïnals–, comerços del barri –radars comercials– i altres serveis, per tal de vertebrar una xarxa comunitària que possibiliti realitzar aquesta detecció de la gent gran en risc d’aïllament i desenvolupar accions preventives per a que persones grans vulnerables que gaudeixen d’autonomia puguin continuar gaudint-la.
En aquests moments, el projecte Radars compta amb el seguiment de 409 persones, amb la col·laboració de 147 entitats de la ciutat; 524 radars veïnals i 269 radars comercials.
A banda d’aquest seguiment, una altra acció del projecte ha estat la detecció de persones grans en situació de vulnerabilitat a partir del ‘Porta a Porta’: amb la col·laboració de la Creu Roja -amb la qual hi ha un conveni de col·laboració per a la realització d’aquest projecte a tota la ciutat— els voluntaris fan una prospecció barri per barri per detectar persones grans que viuen soles, i la situació de les quals les fa idònies per ser usuàries del projecte Radars.
Amb el vistiplau de la persona gran, se li ofereix iniciar un seguiment a partir d’una plataforma de seguiment telefònic, creada des del projecte i que gestionen entitats de voluntaris dels propis barris com és el cas de:
• AVISMON (a Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella)
• Casal can Castelló ( al barri de Sant Gervasi Galvany)
• L’Aula d’Extensió Universitària (al barri de Sant Ramon i Maternitat)
• El Casal Joan Casanelles i l’entitat “50 i més” (als barris del Clot i Camp de l’Arpa del Clot)
• Creu Roja ( als barris de Camp d’en Grassot, Vila de Gràcia i El Coll)
La tinenta d’alcalde Maite Fandos ha explicat avui que, amb el projecte Radars, “aconseguim un augment de la coresponsabilitat social vers els problemes que afecten les persones més vulnerables de la comunitat, especialment en moments com l’actual”, de manera que “treballem plegats per a aconseguir una societat més cohesionada i inclusiva, i en conseqüència, més forta davant dels diversos problemes i crisis que hi puguin aparèixer”.
S’incorporen al projecte Radars i davant la sospita que una persona major de 75 anys que viu sola necessita ajuda podran informar els serveis socials de l’Ajuntament També informaran la gent gran de la possibilitat d’acollir-se al programa, que ja està funcionant en nou dels deu districtesAlhora podran fer seguiment de les necessitats mèdiques i farmacològiques de la persona gran usuària del programaEn aquests moments, el projecte Radars fa el seguiment de 409 persones, amb la col·laboració de 147 entitats de la ciutat; 524 radars veïnals i 269 radars comercials.Les farmàcies de Barcelona s’han incorporat, avui, al projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona, que vetlla per les persones grans que viuen soles a casa seva. La col•laboració s’ha formalitzat avui amb la signatura d’un conveni entre el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i l’Institut Municipal de Serveis Socials del consistori, en un acte que s’ha celebrat a l’Ajuntament de Barcelona amb la presència de la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, i del president del COFB, Jordi de Dalmases.El conveni neix de l’interès mutu de l’Ajuntament de Barcelona i del COFB de coordinar-se per a dur a terme activitats socials en els respectius camps d’actuació, per tal de fer més eficaç l’atenció a diferents sectors de població a la ciutat de Barcelona. En el cas del projecte Radars, s’ha considerat que els professionals farmacèutics són persones amb un perfil idoni per fer les tasques que requereix aquest, ja que els farmacèutics són, d’una banda, agents de salut, i de l’altra, veïns integrats plenament en el teixit social de l’entorn.A través d’aquesta col•laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, els farmacèutics podran exercir les diferents accions que es fan des del projecte Radars. Així, a través d’aquest conveni, s’ha establert tres modalitats de col•laboració dels farmacèutics:Radar bàsic: el farmacèutic o farmacèutica podrà identificar i comunicar situacions de risc relacionades amb la població diana, aconsellant i derivant les persones a la xarxa de Serveis Socials via telefònica o per correu electrònic. Un cop facilitada la informació del possible usuari, els tècnics municipals validaran el cas, per explorar la gravetat de la situació i derivar-lo al Centre de Serveis Socials corresponent. Farmàcies com a espai de mediació: el farmacèutic podrà intercedir i fer que la farmàcia sigui un punt de trobada entre la persona gran i els Serveis Socials. També pot fer difusió del projecte amb l’ajuda de materials de comunicació o amb l’ajuda del voluntariat de les entitats del tercer sector que hi col·laboren.Radar especialitzat: el farmacèutic pot complementar la tasca de Serveis Socials, treballant en els casos que s’ha determinat que es necessita una actuació de caire sanitari, com revisió de medicaments, seguiment farmacoterapèutic amb dispositius de dosificació personalitzada, o educació sanitària de la patologia.Un projecte d’acció comunitàriaEl projecte Radars és un projecte d’acció comunitària en què intervenen l’Ajuntament de Barcelona, les entitats del tercer sector i la ciutadania a títol personal, per crear una xarxa de prevenció que busca evitar l’exclusió i l’aïllament de la gent gran que viu sola, sobretot aquelles persones que no compten amb una xarxa sòcio-familiar estable que els pugui cobrir les seves necessitats socials, d’afecte i amistat i que poden resultar invisibles al seu entorn.El projecte neix al barri del Camp de’n Grassot, a Gràcia, i al juliol del 2012, l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports li dóna un nou impuls per estendre el projecte a d’altres barris de la ciutat. Durant l’any 2013 es fa un gran avenç, de manera que actualment ja funciona en 9 dels deu districtes de la ciutat i en 15 barris de Barcelona.El lideratge del projecte es porta des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i compta amb la col·laboració d’entitats, veïns i veïnes –radars veïnals–, comerços del barri –radars comercials– i altres serveis, per tal de vertebrar una xarxa comunitària que possibiliti realitzar aquesta detecció de la gent gran en risc d’aïllament i desenvolupar accions preventives per a que persones grans vulnerables que gaudeixen d’autonomia puguin continuar gaudint-la.En aquests moments, el projecte Radars compta amb el seguiment de 409 persones, amb la col·laboració de 147 entitats de la ciutat; 524 radars veïnals i 269 radars comercials.A banda d’aquest seguiment, una altra acció del projecte ha estat la detecció de persones grans en situació de vulnerabilitat a partir del ‘Porta a Porta’: amb la col·laboració de la Creu Roja -amb la qual hi ha un conveni de col·laboració per a la realització d’aquest projecte a tota la ciutat— els voluntaris fan una prospecció barri per barri per detectar persones grans que viuen soles, i la situació de les quals les fa idònies per ser usuàries del projecte Radars.Amb el vistiplau de la persona gran, se li ofereix iniciar un seguiment a partir d’una plataforma de seguiment telefònic, creada des del projecte i que gestionen entitats de voluntaris dels propis barris com és el cas de:• AVISMON (a Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella)• Casal can Castelló ( al barri de Sant Gervasi Galvany)• L’Aula d’Extensió Universitària (al barri de Sant Ramon i Maternitat)• El Casal Joan Casanelles i l’entitat “50 i més” (als barris del Clot i Camp de l’Arpa del Clot)• Creu Roja ( als barris de Camp d’en Grassot, Vila de Gràcia i El Coll)La tinenta d’alcalde Maite Fandos ha explicat avui que, amb el projecte Radars, “aconseguim un augment de la coresponsabilitat social vers els problemes que afecten les persones més vulnerables de la comunitat, especialment en moments com l’actual”, de manera que “treballem plegats per a aconseguir una societat més cohesionada i inclusiva, i en conseqüència, més forta davant dels diversos problemes i crisis que hi puguin aparèixer”. COFB.ORG
