Els farmacèutics ratifiquen el seu compromís amb la salut pública
Barcelona, maig de 2012. – Les actuacions en matèria de salut pública tenen per objecte garantir la protecció de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia, i la vigilància de la salut de la població. En aquest sentit, els farmacèutics tenen molt a aportar des dels seus diferents àmbits d’actuació, no exclusivament integrats en els Equips Territorials de Salut Pública. I han ratificat la seva voluntat de fer-ho durant la Ia Jornada de Salut Pública organitzada pel Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) el passat 26 d’abril a Barcelona.
Des del CCFC els objectius marcats per a la Jornada eren tractar i debatre sobre els diferents aspectes referents a la salut pública, com ho són la salut ambiental, alimentària, i la salut internacional; abordar el Pla de Salut de Catalunya com a eix vertebrador de la integració de la salut pública i comunitària en el model assistencial; aprofundir en el present i futur del farmacèutic especialitzat en salut pública; i també introduir els aspectes ètics de les intervencions en salut pública.
A continuació trobareu un resum de les principals conclusions de cada taula. Que les malalties al·lèrgiques estan assolint proporcions epidèmiques, que reduir sorolls milloraria la salut de la població o que els agents de proximitat poden constituir un agent de vigilància en casos de risc epidemiològic, són només algunes d’elles.
Salut internacional
• És impossible predir allò què passarà en el futur en l’escenari de les malalties transmissibles en l’àmbit internacional però és necessari treballar en preparar-se per a aquests escenaris, per tal de construir mecanismes efectius i eficients de resposta a crisis epidemiològiques.
• Cal comunicar bé les informacions científiques sobre fets de salut pública, i aquestes han de provenir de fonts amb gran evidència científica i contrastades, tenint en compte la llibertat individual en la presa de decisions.
• Els agents de proximitat poden constituir un element de vigilància, informal o formal, capaços d’alertar precoçment sobre l’inici d’una situació de risc epidemiològic.
• Cal mantenir i millorar els mecanismes de prevenció de la malaltia i preservació de la salut, que han demostrat la seva eficàcia i també cal invertir en I+D en tractaments farmacològics i productes d’investigació activa per millorar la capacitat de resposta davant dels nous riscos biològics.
Ètica de la prevenció. Quins criteris han de regular la nostra actuació?
• Els professionals han de ser competents en coneixements i també en aspectes ètics. Els principis ètics de la prevenció han de ser: la cura d’un mateix (física i mental); la cura de les relacions humanes i la cura de l’entorn. Cal promoure els estils de vida saludables, observant el principi bàsic “de res en excés”.
Salut ambiental
• La salut pública ha de prevenir els riscos generats per una mala definició de lasostenibilitat i aquesta ha d’incorporar els aspectes mediambientals al dia a dia de la societat actual, posant preu als valors ambientals.
• Hi ha d’haver un equilibri entre necessitat, riscos potencials i precaució alhora d’utilitzar plaguicides: “el millor plaguicida és el que no s’aplica”. Els farmacèutics, com a agents de promoció de la salut, tenen un important paper a l’hora de detectar possibles riscos de la utilització de plaguicides.
• Les malalties al·lèrgiques estan assolint proporcions epidèmiques. Factors ambientals com ara els contaminants, les infeccions, l’estil de vida i la dieta, fan augmentar l’impacte d’aquestes malalties cròniques.
• A diferència d’altres contaminants i tòxics, la gran majoria de la població està exposada al soroll i a la contaminació atmosfèrica dels vehicles. Per tant, la seva disminució beneficiaria a la salut de tota la població.
Salut pública i especialització: pregrau, postgrau i carrera professional
• Malgrat que el marc normatiu determina les competències professionals del farmacèutic de salut pública, queda molt camí a recórrer en el reconeixement de l’especialització del farmacèutic en salut pública, i en el desenvolupament de la carrera professional. La competència del farmacèutic en l’àmbit de la salut pública queda recollida en la formació de pregrau, tot i que en un nombre d’hores de formació (4%) inferior a altres professionals sanitaris.
• Cal homogeneïtzar les competències en salut pública per a totes les disciplines concernides, de manera que els diferents plans d’estudi incloguin la mateixa proporció de crèdits de matèries relacionades amb la salut pública.
Pla de salut. Eix vertebrador de la integració de la salut pública i comunitària en el model assistencial
• La crisi és un moment de noves oportunitats: cal augmentar la capacitat de resolució i aprofitar el coneixement dels diferents professionals en la presa de decisions del sistema i les noves tecnologies per augmentar el nivell de comunicació i coordinació entre nivells i professionals. És el moment oportú per a l’optimització i aprofitament del farmacèutic comunitari en el sí del sistema sanitari.
• És el moment oportú per a l’optimització de l’activitat del farmacèutic comunitari en el sí del sistema sanitari. S’aposta per un catàleg de serveis basat en el valor afegit, l’eficiència de la prestació i la millora de l’efectivitat de les actuacions. Aquests serveis podrien ser contractats per entitats públiques, mútues sanitàries i clients privats. Cal un sistema de pagament més relacionat amb els resultats.
• El procediment dissenyat per avaluar la incorporació de serveis concertats amb el sistema públic per part de les oficines de farmàcia, contempla l’eficiència de les intervencions. Elsserveis concertats s’incorporen a la prestació en base a la planificació sanitària geogràfica, la voluntat del farmacèutic i la seva capacitació, d’acord amb la formació i l’acreditació.
Salut alimentària
• Les dietes basades en productes vegetals, de baix contingut en greixos, i preses de forma frugal, afavoreixen l’estat de salut. Una dieta variada i equilibrada aporta quantitats suficients de vitamines, minerals i fibra.
• Algunes persones poden beneficiar-se del consum d’aliments funcionals en les primeres etapes d’una disfuncionalitat o davant de requeriments incrementats.
• Es recomana reduir els greixos en la dieta per disminuir la ingesta d’agents contaminants tòxics, ja que aquests s’incorporen més fàcilment en el greix que en altres nutrients.
Per a més informació:
Departament de Comunicació CCFC i COFB
93 244 07 28 /18
premsa@cofb.net
Els farmacèutics ratifiquen el seu compromís amb la salut públicaBarcelona, maig de 2012. – Les actuacions en matèria de salut pública tenen per objecte garantir la protecció de la salut, la promoció de la salut individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia, i la vigilància de la salut de la població. En aquest sentit, els farmacèutics tenen molt a aportar des dels seus diferents àmbits d’actuació, no exclusivament integrats en els Equips Territorials de Salut Pública. I han ratificat la seva voluntat de fer-ho durant la Ia Jornada de Salut Pública organitzada pel Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) el passat 26 d’abril a Barcelona. Des del CCFC els objectius marcats per a la Jornada eren tractar i debatre sobre els diferents aspectes referents a la salut pública, com ho són la salut ambiental, alimentària, i la salut internacional; abordar el Pla de Salut de Catalunya com a eix vertebrador de la integració de la salut pública i comunitària en el model assistencial; aprofundir en el present i futur del farmacèutic especialitzat en salut pública; i també introduir els aspectes ètics de les intervencions en salut pública. A continuació trobareu un resum de les principals conclusions de cada taula. Que les malalties al·lèrgiques estan assolint proporcions epidèmiques, que reduir sorolls milloraria la salut de la població o que els agents de proximitat poden constituir un agent de vigilància en casos de risc epidemiològic, són només algunes d’elles. Salut internacional • És impossible predir allò què passarà en el futur en l’escenari de les malalties transmissibles en l’àmbit internacional però és necessari treballar en preparar-se per a aquests escenaris, per tal de construir mecanismes efectius i eficients de resposta a crisis epidemiològiques. • Cal comunicar bé les informacions científiques sobre fets de salut pública, i aquestes han de provenir de fonts amb gran evidència científica i contrastades, tenint en compte la llibertat individual en la presa de decisions. • Els agents de proximitat poden constituir un element de vigilància, informal o formal, capaços d’alertar precoçment sobre l’inici d’una situació de risc epidemiològic. • Cal mantenir i millorar els mecanismes de prevenció de la malaltia i preservació de la salut, que han demostrat la seva eficàcia i també cal invertir en I+D en tractaments farmacològics i productes d’investigació activa per millorar la capacitat de resposta davant dels nous riscos biològics. Ètica de la prevenció. Quins criteris han de regular la nostra actuació?• Els professionals han de ser competents en coneixements i també en aspectes ètics. Els principis ètics de la prevenció han de ser: la cura d’un mateix (física i mental); la cura de les relacions humanes i la cura de l’entorn. Cal promoure els estils de vida saludables, observant el principi bàsic “de res en excés”. Salut ambiental• La salut pública ha de prevenir els riscos generats per una mala definició de lasostenibilitat i aquesta ha d’incorporar els aspectes mediambientals al dia a dia de la societat actual, posant preu als valors ambientals. • Hi ha d’haver un equilibri entre necessitat, riscos potencials i precaució alhora d’utilitzar plaguicides: “el millor plaguicida és el que no s’aplica”. Els farmacèutics, com a agents de promoció de la salut, tenen un important paper a l’hora de detectar possibles riscos de la utilització de plaguicides. • Les malalties al·lèrgiques estan assolint proporcions epidèmiques. Factors ambientals com ara els contaminants, les infeccions, l’estil de vida i la dieta, fan augmentar l’impacte d’aquestes malalties cròniques. • A diferència d’altres contaminants i tòxics, la gran majoria de la població està exposada al soroll i a la contaminació atmosfèrica dels vehicles. Per tant, la seva disminució beneficiaria a la salut de tota la població. Salut pública i especialització: pregrau, postgrau i carrera professional • Malgrat que el marc normatiu determina les competències professionals del farmacèutic de salut pública, queda molt camí a recórrer en el reconeixement de l’especialització del farmacèutic en salut pública, i en el desenvolupament de la carrera professional. La competència del farmacèutic en l’àmbit de la salut pública queda recollida en la formació de pregrau, tot i que en un nombre d’hores de formació (4%) inferior a altres professionals sanitaris.• Cal homogeneïtzar les competències en salut pública per a totes les disciplines concernides, de manera que els diferents plans d’estudi incloguin la mateixa proporció de crèdits de matèries relacionades amb la salut pública. Pla de salut. Eix vertebrador de la integració de la salut pública i comunitària en el model assistencial• La crisi és un moment de noves oportunitats: cal augmentar la capacitat de resolució i aprofitar el coneixement dels diferents professionals en la presa de decisions del sistema i les noves tecnologies per augmentar el nivell de comunicació i coordinació entre nivells i professionals. És el moment oportú per a l’optimització i aprofitament del farmacèutic comunitari en el sí del sistema sanitari. • És el moment oportú per a l’optimització de l’activitat del farmacèutic comunitari en el sí del sistema sanitari. S’aposta per un catàleg de serveis basat en el valor afegit, l’eficiència de la prestació i la millora de l’efectivitat de les actuacions. Aquests serveis podrien ser contractats per entitats públiques, mútues sanitàries i clients privats. Cal un sistema de pagament més relacionat amb els resultats. • El procediment dissenyat per avaluar la incorporació de serveis concertats amb el sistema públic per part de les oficines de farmàcia, contempla l’eficiència de les intervencions. Elsserveis concertats s’incorporen a la prestació en base a la planificació sanitària geogràfica, la voluntat del farmacèutic i la seva capacitació, d’acord amb la formació i l’acreditació. Salut alimentària • Les dietes basades en productes vegetals, de baix contingut en greixos, i preses de forma frugal, afavoreixen l’estat de salut. Una dieta variada i equilibrada aporta quantitats suficients de vitamines, minerals i fibra. • Algunes persones poden beneficiar-se del consum d’aliments funcionals en les primeres etapes d’una disfuncionalitat o davant de requeriments incrementats. • Es recomana reduir els greixos en la dieta per disminuir la ingesta d’agents contaminants tòxics, ja que aquests s’incorporen més fàcilment en el greix que en altres nutrients. Per a més informació: Departament de Comunicació CCFC i COFB 93 244 07 28 /18 premsa@cofb.net COFB.ORG
