Barcelona, novembre de 2011.- Un estudi, dut a terme a la Corporació Sanitària Parc Taulí, i becat pel Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, ha conclòs que els inhibidors de la bomba de protons i els antidepressius inhibidors selectius de la captació de serotonina no són determinants majors del risc de fractura de maluc i/o pelvis al nostre entorn.
Per dur a terme l’estudi es va realitzar un estudi de casos i controls de base hospitalària, que va incloure malalts, de 50 a 95 anys, atesos al servei d’urgències de l’hospital per fractura de maluc i/o pelvis per fragilitat òssia i es va valorar l’exposició farmacològica de la població estudiada en els 10 darrers anys, amb especial èmfasi sobre inhibidors de la bomba de protons, inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i glitazones. Tanmateix, es va explotar el risc de fractures patològiques associat a l’ús prolongat de bifosfonats.
El context i el perquè de l’estudi
Les fractures per fragilitat òssia, que són les que es produeixen per traumatismes de poca energia, constitueixen un important problema de salut pública que implica una elevada taxa de morbimortalitat i suposa una àmplia utilització de recursos sanitaris.
Diferents estudis apunten que determinats fàrmacs poden afavorir l’aparició de fractures, ja que poden incrementar la freqüència de caigudes i les seves conseqüències, o disminuir la massa òssia pels seus efectes sobre el metabolisme ossi. Entre els fàrmacs que s’associen de forma significativa a un augment de risc de les caigudes i com a conseqüència de fractures, es troben els hipnosedants, antidepressius, antipsicòtics i opioides.
Recentment s’han identificat nous fàrmacs o grups de fàrmacs com a factors de risc de fractures a conseqüència d’una alteració del metabolisme mineral ossi: les glitazones, els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS), els inhibidors de la bomba de protons (IBP) i l’ús perllongat de bifosfonats. Per aquest motiu, des de la Corporació Sanitària Parc Taulí es va decidir engegar un estudi, becat pel Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, per avaluar la relació entre l’exposició crònica a fàrmacs, amb èmfasi especial en aquest darrer grup de medicaments (glitazones, ISRS, IBP i bifosfonats), i el risc de fractures de maluc o pelvis per fragilitat òssia.
Les conclusions de l’estudi indiquen que la prevalença d’ús d’inhibidors de la bomba de protons va ser de més del 50% de la població estudiada, però que no hi ha associacions significatives rellevants entre el risc de fractura i exposicions a inhibidors de la bomba de protons. De manera semblant, els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina van tenir una prevalença d’ús en torn al 20% de la població estudiada, però no es van associar a increments de risc independentment de la seva durada i del moment de l’exposició. Pel que fa a les glitazones, s’ha contrastat que la seva utilització en el nostre entorn és pràcticament inexistent. Quant als bifosfonats, no es va observar cap associació de risc, si bé és important destacar que es van trobar una baixa prevalença d’utilització en durades superiors a 5 anys, pel que no és possible detectar associacions significatives de risc de fractures a llarg termini.
Autors de l’estudi “Risc de fractures associat a medicaments: estudi de casos i controls”: Maria Queralt Gorgas Torner, Irene López Rico, Servei de Farmàcia de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
Per a més informació:
Departament de Comunicació
Col•legi de Farmacèutics de Barcelona
Tfn: 93 244 07 28/18 – E-mail: premsa@cofb.net
Barcelona, novembre de 2011.- Un estudi, dut a terme a la Corporació Sanitària Parc Taulí, i becat pel Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, ha conclòs que els inhibidors de la bomba de protons i els antidepressius inhibidors selectius de la captació de serotonina no són determinants majors del risc de fractura de maluc i/o pelvis al nostre entorn.Per dur a terme l’estudi es va realitzar un estudi de casos i controls de base hospitalària, que va incloure malalts, de 50 a 95 anys, atesos al servei d’urgències de l’hospital per fractura de maluc i/o pelvis per fragilitat òssia i es va valorar l’exposició farmacològica de la població estudiada en els 10 darrers anys, amb especial èmfasi sobre inhibidors de la bomba de protons, inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i glitazones. Tanmateix, es va explotar el risc de fractures patològiques associat a l’ús prolongat de bifosfonats.El context i el perquè de l’estudiLes fractures per fragilitat òssia, que són les que es produeixen per traumatismes de poca energia, constitueixen un important problema de salut pública que implica una elevada taxa de morbimortalitat i suposa una àmplia utilització de recursos sanitaris.Diferents estudis apunten que determinats fàrmacs poden afavorir l’aparició de fractures, ja que poden incrementar la freqüència de caigudes i les seves conseqüències, o disminuir la massa òssia pels seus efectes sobre el metabolisme ossi. Entre els fàrmacs que s’associen de forma significativa a un augment de risc de les caigudes i com a conseqüència de fractures, es troben els hipnosedants, antidepressius, antipsicòtics i opioides.Recentment s’han identificat nous fàrmacs o grups de fàrmacs com a factors de risc de fractures a conseqüència d’una alteració del metabolisme mineral ossi: les glitazones, els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS), els inhibidors de la bomba de protons (IBP) i l’ús perllongat de bifosfonats. Per aquest motiu, des de la Corporació Sanitària Parc Taulí es va decidir engegar un estudi, becat pel Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, per avaluar la relació entre l’exposició crònica a fàrmacs, amb èmfasi especial en aquest darrer grup de medicaments (glitazones, ISRS, IBP i bifosfonats), i el risc de fractures de maluc o pelvis per fragilitat òssia.Les conclusions de l’estudi indiquen que la prevalença d’ús d’inhibidors de la bomba de protons va ser de més del 50% de la població estudiada, però que no hi ha associacions significatives rellevants entre el risc de fractura i exposicions a inhibidors de la bomba de protons. De manera semblant, els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina van tenir una prevalença d’ús en torn al 20% de la població estudiada, però no es van associar a increments de risc independentment de la seva durada i del moment de l’exposició. Pel que fa a les glitazones, s’ha contrastat que la seva utilització en el nostre entorn és pràcticament inexistent. Quant als bifosfonats, no es va observar cap associació de risc, si bé és important destacar que es van trobar una baixa prevalença d’utilització en durades superiors a 5 anys, pel que no és possible detectar associacions significatives de risc de fractures a llarg termini.Autors de l’estudi “Risc de fractures associat a medicaments: estudi de casos i controls”: Maria Queralt Gorgas Torner, Irene López Rico, Servei de Farmàcia de la Corporació Sanitària Parc Taulí.Per a més informació:Departament de Comunicació Col•legi de Farmacèutics de BarcelonaTfn: 93 244 07 28/18 – E-mail: premsa@cofb.net COFB.ORG
