El passat 12 de maig, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona va organitzar, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, la formació “Claus en el tractament i el maneig dermatològic del càncer de pulmó”, amb el patrocini de Johnson & Johnson. La jornada va ser impartida per Ernest Nadal, oncòleg, cap de secció de Tumors Toràcics, Cerebrals i de Cap i Coll i oncòleg mèdic especialitzat en càncer de pulmó de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i director de Recerca i Innovació Corporatiu de l’ICO; Francesc Alamon, dermatòleg adjunt a l’Hospital Clínic de Barcelona, membre de l’equip de Toxoncologia i del Comitè de Farmacovigilància, membre de la Task Force “Dermatology for Cancer Patients” de la European Academy of Dermatology and Venereology; Jesús Pérez, corresponsable del Departament d’Oncologia de La Roche Posay, i col·laborador extern de l’Escola Universitària d’Infermeria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (UAB); i Gemma Puig, farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, secretària de la Comissió Assessora de Medicació Hospitalària (CAMH) del CatSalut i coordinadora de les Pautes d’harmonització del tractament farmacològic del càncer de pulmó no microcític al SISCAT. La sessió, adreçada a farmacèutics i farmacèutiques d’hospital i d’atenció primària, va ser coordinada pel vocal d’Hospitals del COFB, David Conde.
Els objectius de la formació van ser revisar la fisiopatologia i les dianes terapèutiques del càncer de pulmó, actualitzar els darrers tractaments aprovats pel càncer de pulmó, conèixer les afectacions dermatològiques derivades dels tractaments i reflexionar sobre els mecanismes per a la incorporació de la innovació en el sistema sanitari.
Novetats en el tractament del càncer de pulmó
La primera part de la jornada va anar càrrec del doctor Ernest Nadal que va exposar quines novetats hi ha en el tractament del càncer de pulmó, “una malaltia amb un gran impacte de salut pública en el món, ja que, a escala mundial, és la primera causa de mort”. Segons va indicar, ens els registres de càncer espanyols es pot observar com, “en el cas dels homes, hi ha hagut una disminució en el diagnòstic per càncer de pulmó però, en el cas de les dones, hi ha un augment preocupant en les dones”. Tanmateix, va destacar que hi ha una certa desigualtat relacionada amb els determinants socials en relació amb la mortalitat per càncer de pulmó.
El Dr. Nadal va mostrar l’evolució de la quimioteràpia com a tractament del càncer de pulmó amb els anys, així com l’arribada de la medicina de precisió que ha tingut un gran impacte en la reducció de la mortalitat. El doctor va assegurar que “la identificació d’alteracions driver tractables i l’accés a la seqüenciació massiva (NGS) són clau en el pla de tractament dels pacients amb càncer de pulmó no microcític (CPNM) i determinen decisions terapèutiques i eficiència del sistema”. No obstant això, va dir que existeix una gran inequitat en l’accés a la NGS a escala mundial i això pot comprometre les opcions de tractament, però “a Catalunya la Instrucció i el Programa de Medicina de Precisió del CatSalut han apostat per l’equitat i l’accessibilitat”. Al llarg de la seva exposició, Nadal va aprofundir en l’arsenal terapèutic disponible per al càncer de pulmó.
Efectes dermatològics derivats del tractament del càncer de pulmó
A continuació, va intervenir el dermatòleg, Francesc Alamon, per abordar els efectes dermatològics més comuns derivats del tractament per al càncer de pulmó. El doctor va mostrar, a través de diversos casos clínics cutanis, els diferents aspectes de gravetat: pacients que tindran símptomes cutanis que seran merament estètics; fins a pacients que presentaran quadres greus, que poden arribar a comportar la suspensió de la teràpia per la seva neoplàsia. “Molts d’aquests casos, els que presentin símptomes més lleus, els podrem manejar amb tractament simptomàtic o tòpic, mentre d’altres en requeriran un de sistèmic i parlar de forma multidisciplinària amb els oncòlegs per valorar cada cas”, va argumentar.
Alamon va repassar les diferents mesures generals a seguir amb tots els pacients de forma proactiva, les principals toxicitats cutànies segons el tractament pautat i els criteris d’alarma o derivació. “El tractament s’ha d’adaptar al grau de toxicitat: cures bàsiques des de l’inici, antibiòtics tòpics en fases primerenques i tetraciclines orals (doxiciclina/minociclina) en toxicitat de grau ≥2”, va apuntar. El Dr. Alamon va concloure la seva exposició assegurant que “la prioritat és mantenir el tractament antineoplàstic mitjançant el maneig preventiu, precoç i proactiu (les tres P) de les reaccions adverses cutànies”.
Tractament dermocosmètic coadjuvant en el tractament de la pell
Per la seva banda, el responsable nacional del Departament d’oncologia de La Roche-Posay, Jesús Pérez, va incidir en el tractament dermocosmètic coadjuvant. A l’inici de la seva exposició Pérez va compartir algunes dades generals, en relació amb els efectes dels tractaments per al càncer: el 96% dels pacients pateixen efectes adversos en la pell a causa dels tractaments; el 74% han hagut d’interrompre i inclús abandonar els tractaments oncològics deguts als efectes adversos en la pell; el 80% asseguren que la cura de la pell i el suport psicològic els ha ajudat a afrontar millor la malaltia; i el 84% dels pacients mai han estat derivats a una interconsulta amb el servei de dermatologia. Tanmateix, va descriure els efectes adversos més freqüents com és la xerosi, queratosis pilar, prurit, erupció acneïforme, exantema, alteracions a les ungles, reacció cutània mà-peu, radiodermitis i fotosensibilitat.
“La pell i els seus annexos s’alteren a conseqüència dels tractaments oncològics, afectant a nivell físic, funcional i psicològic, disminuint profundament la qualitat de vida”, va indicar. Per tancar la seva exposició, va recordar que les cures dermocosmètiques recomanades reforcen la barrera cutània i la seva homeòstasi, redueixen l’impacte de la toxicitat cutània, disminueixen o prevenen els efectes secundaris, augmenten la qualitat de vida i milloren l’adherència a les teràpies farmacològiques i/o físiques.
Qualitat de vida i perspectives de futur per la persona amb càncer de pulmó
En darrer lloc, la farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, Gemma Puig, es va centrar en l’abordatge de la qualitat de vida i les perspectives de futur per a les persones amb càncer de pulmó. “La qualitat de vida és una avaluació multidimensional de l’experiència del pacient en relació amb la seva malaltia i tractament”, la qual cosa “permet una valoració directa per al mateix pacient”, va comentar. Pel que fa als nous tractaments (immunoteràpia i teràpia dirigida), “es relacionen amb una millor qualitat de vida global. Tanmateix, el seu perfil de toxicitat pot tenir un impacte diferent en la qualitat de vida”, va concretar.
La farmacèutica va repassar els factors que poden afectar la qualitat de vida, les limitacions en la mesura, l’afectació deguda al tractament, els efectes dermatològics dels nous tractaments i qualitat de vida i les limitacions en la mesura de l’efecte de la toxicitat dermatològica en la qualitat de vida. “És necessari incorporar a la pràctica clínica l’efecte de la toxicitat dermatològica en la qualitat de vida. Tanmateix, cal seleccionar de forma adequada l’escala o escales que permetin recollir tota l’afectació i que alhora siguin aplicables en el dia a dia”, va dir Puig per tancar la formació.
Amb la col·laboració de:
Amb el patrocini de:
