Al llarg del 26, 27 de gener i 2 de febrer, al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) es va celebrar la formació “Cura del cabell i bellesa capil·lar”, amb el patrocini de Phyto, i va comptar amb la participació de Teresa Alcalde, llicenciada en Farmàcia, directora i professora del Màster en Dermocosmètica Farmacèutica de la Universitat de Barcelona (UB); Mar Blanco, farmacèutica comunitària i consultora alimentària; i Paz Arnau Ferragut, farmacèutica titular a Castelló de la Plana. Va ser moderada per Marta Alcalde, vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB.
Els objectius de l’activitat formativa van ser aprofundir en el coneixement de l’estructura del fol·licle pilós i de la fibra capil·lar, conèixer les molècules actives, tipus de productes i rutines per a cada tractament, saber recomanar els productes de nutricosmètica i implementar un servei de consell capil·lar.
La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, en la seva introducció va remarcar que “les farmàcies cada vegada reben més consultes per part dels usuaris amb relació al cuir dels cabells i a la bellesa capil·lar. Molts usuaris estan interessats en com cuidar els seus cabells, i per això aquesta formació és una oportunitat per a la farmàcia per poder estar al dia d’aquest escenari”. Alcalde va recordar que “els usuaris estan molt informats, i per això s’ha de saber molt bé de què estem parlant i conèixer la fisiologia dels cabells, els productes existents i com els podem recomanar”.
Característiques del cuir cabellut i dels cabells
Teresa Alcalde va arrencar la seva presentació analitzant les característiques del cuir cabellut, la seva estructura i característiques diferencials, les agressions que pot patir i les potencials cures que els cabells poden rebre: “sobre aquesta base teòrica, es durà a terme també una part pràctica per a poder entendre tots aquests coneixements i realitzar consells farmacèutics”.
A l’hora de parlar del cuir cabellut, la directora i professora del Màster en Dermocosmètica Farmacèutica de la UB va explicar que “es tracta d’una extensió de la pell, tot i que és més gruixuda i amb un nombre més elevat de fol·licles pilosos i una rica vascularització i innervació al seu voltant”. A més, “presenta trastorns idèntics al de la pell i alguns de més específics a causa de la seva particular microbiota”.
Pel que fa a les agressions que pot arribar a patir els cabells, Alcalde va analitzar els factors exògens i endògens, com són “l’alimentació poc natural i desequilibrada, tractaments (tints, permanents), alcohol, tabac, estrès, menopausa i contaminació”. Les conseqüències acaben essent la “pèrdua de fermesa i elasticitat dels teixits, la renovació cel·lular menys dinàmica, la mala circulació sanguínia i una aportació nutritiva limitada”.
Factors modificables i no modificables
A la segona jornada, Mar Blanco va analitzar els factors modificables i no modificables de l’usuari amb relació al cabell. Va indicar que “no només és un tema estètic, com també la pell o les ungles. Els factors modificables que poden alterar la qualitat capil·lar són l’exposició a productes químics del medi ambient o del que ingerim, la nostra situació d’estrès diari, hàbits com beure alcohol i fumar, la nostra dieta, etc.”. Blanco veu una oportunitat en aquests punts: “el farmacèutic pot recomanar i incidir perquè l’usuari pugui millorar la qualitat del seu cabell”. Pel que fa als factors no modificables, la consultora alimentària va remarcar que “la genètica, l’edat i els fàrmacs que una persona es pot prendre. La càrrega genètica és important, però també ho és l’epigenètica, consolidada en la nostra alimentació, com dormim, etc., provocant que alguns gens s’expressin o se silenciïn”.
Blanco va recordar que el cabell “és un teixit viu i té una activitat molt elevada. Està agafant nutrients de forma contínua, i per això l’activitat metabòlica d’una persona afecta directament l’estructura capil·lar. La fibra capil·lar pot detectar deficiències, substàncies químiques o la presència de metalls pesants, tal com passa amb una anàlisi de sang”. Com a exemple de la informació que arriben a donar els cabells, va posar un cas clínic de 2021, on “una mare va anar amb la seva filla la metge i aquesta es va fixar en els seus cabells. Estava debilitat i amb clarianes, a causa de la falta de nutrients. L’especialista va acabar sabent que la filla només s’alimentava de llet i derivats”.
Rutines cosmètiques dels cabells i del cuir cabellut
L’última formació va ser a càrrec de Paz Arnau Ferragut, que va analitzar les rutines cosmètiques de bellesa capil·lar segons les necessitats dels usuaris: “la farmàcia s’ha centrat molt en la part de les patologies com, per exemple, la dermatitis o la psoriasi, però no s’està realitzant un consell general”. La farmacèutica comunitària va defensar la necessitat “d’oferir un consell integral per la cura dels cabells cabelluts i del mateix cabell. Això fa marcar la diferència a l’usuari, aconseguint la percepció d’haver obtingut una rutina completa”.
Pel que fa a com diferenciar les necessitats i tipus de cuir cabellut i cabells, “és necessari elaborar rutines cosmètiques que tracten simultàniament les necessitats segons el tipus, estat i estil de vida, per al cuir cabellut i per a la fibra capil·lar”. Finalment, Ferragut es va centrar en la rutina bàsica de cura dels cabells, com és la tècnica de rentada, tipus de detergents, temperatura de l’aigua, com pentinar els cabells, l’elecció del raspall i els tipus de condicionadors, entre d’altres.
Amb el patrocini de:
