El paper de la farmàcia en un abordatge 360º del pacient amb obesitat

El passat 12 de juny, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va acollir la jornada formativa “Abordatge 360º del pacient amb obesitat”, amb el patrocini de Novo Nordisk. La sessió va comptar amb la participació d’Andreea Ciudin, endocrinòloga i coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Carla Morer, especialista en Medicina Familiar i Comunitària del CAP Rio de Janeiro (Barcelona), Violeta Moizé, investigadora i nutricionista clínica de la Unitat Funcional d’Obesitat a l’Hospital Clínic de Barcelona, Felipe Isidro, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’Universitat de Barcelona i Guille Pascual, farmacèutic i nutricionista comunitari a Farmàcia Marquina-Pascual. La formació va ser moderada per Oscar Llansó, vocal d’Administració i Nutrició del COFB, i per Mercè Barau, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB.

Els objectius de la formació van ser reconèixer l’obesitat com una malaltia crònica, conèixer la seva fisiopatologia, aprofundir en les comorbiditats, revisar els tractaments actualment disponibles i les mesures higiènic-dietètiques indicades, entendre l’impacte psicològic i fomentar el maneig integral i multidisciplinari dels pacients obesos.

Falses creences i estigmatització de l’obesitat

Andreea Ciudin va iniciar la presentació afirmant que els farmacèutics “són un col·lectiu que té molt de protagonisme i és un bon aliat per fer les coses bé en el tractament del pacient amb obesitat”. Pel que fa als estudis sobre aquesta malaltia, “fa 10 anys que es va començar a dissenyar un canvi de paradigma en el tractament de l’obesitat, a l’Hospital Vall d’Hebron, i s’espera que aquesta llavor vagi arribant als diferents centres”.

Andreea Ciudin, en un moment de la seva presentació.
Andreea Ciudin, en un moment de la seva presentació.

Seguidament, va destacar que existeix entorn l’obesitat “molta falsa creençamites estigmatització, i els primers que ho fan són els mateixos professionals”. El primer pas per canviar el futur de la malaltia és “començar a utilitzar un llenguatge més adequat, demostrant que s’ha entès la seva biologia. La malaltia està arribant a uns nivells de pandèmia”.

Com a membre de la Societat Espanyola d’Obesitat, des de la institució “es defensa canviar la nomenclatura, passant-se a dir malaltia crònica adiposa”. En aquest sentit, “dir a algú ‘obès’ estigmatitza i existeixen fenotips que provoquen que una persona, per molt que mengi bé, estigui en aquest estat”.

L’obesitat a l’Atenció Primària

Agafant com a referència la “Guia espanyola del maneig integral i multidisciplinari de l’obesitat en persones adultes (GIRO)”, Carla Morer va assegurar que l’obesitat és “l’arrel de múltiples malalties, arribant fins i tot a generar un impacte sistèmic més enllà del pes. Aquesta malaltia és la més coneguda i ocupa el nostre dia a dia a Atenció Primària”.

A més, va explicar que en les actuals consultes d’Atenció Primària “s’han incorporat screenings de la malaltia metabòlica del fetge gras. L’obesitat per se incrementa el risc, i l’adipositat augmenta enormement el risc coronari”. Per altra banda, “durant el diagnòstic es pot tenir a un pacient metabòlicament sa, però en el transcurs de la seva vida la malaltia cardiovascular augmenta molt el seu risc d’aparèixer”.

Carla Morer va parlar sobre la visió d'Atenció Primària pel que fa a l'obesitat.
Carla Morer va parlar sobre la visió d’Atenció Primària pel que fa a l’obesitat.

Finalment, l’especialista en Medicina Familiar i Comunitària va indicar que el 60% de les morts en persones amb sobrepès “és atribuïble a malalties cardiovasculars”. “És lògic, doncs, que sigui el dia a dia dins l’Atenció Primària, i per això ha de ser el principal focus d’atenció”, va explicar Morer.

El pacient, al centre del procés

Violeta Moizé va iniciar la seva exposició tenint molt present als farmacèutics: “Es tracta d’un públic diferent i necessari que arriba a oferir una visió general sobre l’impacte psicosocial de l’obesitat, centrant-nos en l’estigma”.

A partir de la necessitat de conèixer millor al malalt, “el Clínic va desenvolupar una unitat d’intercanvi d’experiència del pacient”. Va indicar que “des d’aquesta consulta, es va aprofitar per aprendre més, provocant que els professionals es replantegin algunes estratègies. Va costar 25 anys adonar-nos que la mirada no era completa”.

Violeta Moizé va descriure la unitat d'intercanvi d'experiència del pacient de l'Hospital Clínic.
Violeta Moizé va compartir l’abordatge de l’obesitat a l’Hospital Clínic a la seva xerrada.

El tractament del professional “ha de passar per col·locar al pacient al centre del procés”. Aquesta evolució “s’ha de centrar en la persona, tal com es remarca en les últimes guies clíniques canadenques, que estan marcant un canvi de paradigma”, va afirmar.

Diferents tipus d’obesitat, diferents recomanacions

El tractament del pacient amb obesitat també va ser analitzat per Felipe Isidro, explicant que “no es poden perpetuar les mateixes recomanacions a tots els pacients amb aquesta malaltia, que compta amb una gran diversitat de tipologies”. Per dur a terme una millor teràpia, “el professional ha d’esbrinar a quina persona es té al davant, no només amb proves, sinó també amb preguntes”.

Felipe Isidro parlant dels diferents tipus d’obesitat durant la seva exposició.
Felipe Isidro parlant dels diferents tipus d’obesitat durant la seva exposició.

Pel que fa a la recomanació d’exercici físic, “s’ha d’atendre el pacient seriosament i no en sèrie”. Per dur-ho a terme amb èxit, “s’ha de posar a la pell de la persona per entendre-la i intentar aportar estratègies a cada barrera que es trobi el pacient per no fer exercici. És clau buscar les millores prioritàries per avançar”, va concloure.

La farmàcia i el seu paper en l’obesitat

Pel que fa a l’aportació de l’oficina de farmàcia en l’abordatge del pacient amb obesitat, Guille Pascual va assegurar que “es pot oferir consell farmacèutic i serveis assistencials, un tracte humanista, coordinació sanitària, un consell alimentari i prescripció d’activitat física i, finalment, educació sanitària i formació continuada”.

Guille Pascual, durant el transcurs de la seva exposició.
Guille Pascual, durant el transcurs de la seva presentació.

Oferir una humanització de l’atenció sociosanitària va ser vist per Pascual com la millor manera “d’apropar-se al pacient i a tot el seu entorn familiar, centrant-se en les seves necessitats i preferències”. Les propostes que va explicar en aquest camp van ser “promoure l’ús humanitzat de la telemedicina a través de l’atenció, el seguiment remot dels pacients utilitzant plataformes segures que permetin l’enviament i la revisió i ajustament del pla dietètic i de l’exercici proposat”.

Per acabar, va compartir altres alternatives com “realitzar seminaris informatius per professionals pel que fa al maneig útil de noves tecnologies i xarxes socials i l’establiment d’un pla de comunicació amb el pacient que viu amb obesitat i que visita la farmàcia de forma habitual”.

Amb el patrocini de:

Desplaça cap amunt