El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar al mes de maig la formació “Biologia de l’estrès, com hi podem actuar?”, en el marc del cicle de conferències Trending Topics en Nutrició 2024-2025, amb el patrocini de Nutergia. La sessió va ser impartida per Salvador Talón, farmacèutic i cap de nutrició de Zem Wellness Clinic Altea. El vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB; Óscar Llansó, va presentar la formació adreçada a farmacèutics i farmacèutiques col·legiats/des.
Els principals objectius de la formació van ser conèixer les capacitats de les plantes medicinals a l’hora de combatre l’estrès i l’insomni, analitzar la fisiologia de l’estrès i com millorar la bioquímica cerebral. A més, també es van descriure els micronutrients i cofactors que participen en les reaccions enzimàtiques relacionades amb l’estrès i es van abordar aspectes sobre la qualitat i seguretat dels complements alimentosos.
Biologia de l’estrès, un abans i un després
Salvador Talón va iniciar la formació afirmant que, pel que fa a la biologia de l’estrès, hi va haver un abans i un després amb la pandèmia de coronavirus: “Els casos de depressió i ansietat van augmentar un 25% en l’àmbit mundial i les farmàcies van ser protagonistes en receptar medicaments per aquesta situació”. En aquest sentit, el farmacèutic va assenyalar que la petjada d’estrès creada “acaba mantenint-se, provocant que els professionals hagin de buscar alternatives per a no perjudicar els pacients, ja que la majoria compta amb una elevada càrrega de prescripció”.
Seguidament, va analitzar les diferències entre estrès agut i crònic, descrivint el primer com “la resposta a una situació precisa al moment present, de la qual depèn la nostra supervivència”. En el cas de l’estrès crònic, es tracta de “la resposta del nostre cos a una situació d’estrès que s’instal·la i que dura. Aquest escenari provoca l’activació de glàndules cortical suprarenals, que acaba generant una alliberació de cortisol”.
El paper de les plantes medicinals
A continuació, el farmacèutic va repassar el paper de les plantes medicinals en els diferents aspectes de la biologia de l’estrès, començant pel fruit de la schisandra, una droga adaptògena que “s’ha comprovat que disminueix l’estrès possiblement a través d’un mecanisme no específic característic de les substàncies amb activitat adaptògena”.
Una altra planta analitzada va ser l’ashwagandha, de la qual nombroses investigacions “han demostrat importants propietats antioxidants, antiinflamatòries, immunomoduladors i ansiolítiques”. Per acabar aquest apartat es va parlar de la rhodiola rosea, un adaptògen que, després de diferents assaigs clínics, “ha demostrat la seva utilitat amb depressió, la fatiga i l’ansietat”.
Diferents perfils neurodistònics existents
En la darrera part, Talón va exposar els diferents perfils neurodistònics existents, diferenciant-los amb el saturat, el melancòlic i l’ansiós: “El primer de tots ells necessita pujar la dopamina per generar motivació i plaer”. Pel que fa al perfil melancòlic, ha defensat la necessitat de “pujar la serotonina, cosa que permet veure el got mig ple per les emocions negatives”. Finalment, pel que fa a les persones que pateixen ansietat, el farmacèutic va defensar l’ús de GABA (gammaaminobutíric) per “descansar i aconseguir una relaxació mental i física”.
Amb el patrocini de:
