Durant els mesos de març, abril i maig, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) va organitzar la formació “Bioestadística, metodologia de recerca i generació de resultats. Aplicació pràctica de Jamovi”, amb el patrocini de Lundbeck. Les sessions van ser impartides per Manuel Gómez, doctor en Farmàcia, llicenciat en Econòmiques, màster en Tècniques Actuals d’Estadística Aplicada, gerent d’Avaluació Econòmica i Bioestadística en Pharmacoeconomics & Outcomes Research Iberia (PORIB) i professor de Bioestadística; i Alberto de la Cuadra, farmacèutic, máster en Monitoratge d’Assaigs Clínics i en Avaluació Econòmica i Investigació de Resultats en Salut i Màster en Bioestadística Aplicada a Ciències de la Salut i especialista en Avaluació Econòmica d’Intervencions sanitàries a Pharmacoeconomics & Outcomes Research Iberia (PORIB). La formació va ser coordinada pels vocals del COFB David Conde, vocal d’Hospitals, Cristina Morales, vocal d’Atenció Primària, i M. Rosa Ballester, vocal d’Investigació i Docència.
Els objectius de la formació van ser comprendre que l’evidència científica és un concepte integrat que depèn del coneixement actual, conèixer la importància de la qualitat de l’evidència en la presa de decisions en salut, saber quines són les característiques bàsiques dels Assaigs Clínics, Metaanàlisi i Real World Evidence (RWE), revisar els conceptes bàsics de bioestadística aplicada i saber fer una anàlisi de bioestadística amb Jamovi i PSPP (estadística amigable).
Al llarg de les quatre jornades, Manuel Gómez i Alberto de la Cuadra van profunditzar, en un primer bloc, en l’evidència científica i disseny d’estudis. “Amb l’evidència científica el que estem buscant és poder determinar una relació causa-efecte d’una forma creïble”, va indicar Gómez. Per a això existeixen múltiples eines, una d’elles es diu estadística i té un problema: “l’estadística sap que s’equivoca com a molt un 5% de les vegades, però no sap si s’ha equivocat en una vegada determinada”. El farmacèutic va compartir diferents fonts d’evidència científica, diferents mètodes epidemiològics i va detallar com fer-ne un disseny, així com les característiques dels assajos clínics.
Per altra banda, els ponents van exposar alguns estudis epidemiològics basats en Real World Evidence (RWE). En aquest sentit, van diferenciar entre els assajos clínics i els estudis epidemiològics, van indicar les debilitats i fortaleses, van definir els conceptes Real World Data (RWD) i Real World Evidence (RWE) i van revisar diferents estudis relacionats. “El que hem de tenir clar és que l’evidència científica inclou ambdues tipologies de dissenys, ja que són complementàries”, van assegurar.
Tanmateix, van abordar la metaanàlisi, que “és una agregació d’estudis, que permeten ajuntar estudis de qualitat semblants i amb una elevada consistència interna entre ells”. L’objectiu d’aquests estudis, segons van comentar, “és donar una resposta més potent (amb un major nivell d’evidència) a un problema”. La finalitat de les agregacions dels estudis és aportar solucions a un problema prenent de forma conjunta diferents estudis similars.
Bioestadística amigable
En un segon bloc, els ponents van abordar la bioestadística amigable. En aquest sentit, els farmacèutics van profunditzar en la descriptiva, el mostreig i l’estimació per intervals de confiança. També van exposar com comparar les proporcions i van explicar les proves chi quadrada, així com les mesures, les proves T de Student, ANOVA i els equivalents no paramètrics.
Finalment, els experts en bioestadística van parlar sobre la correlació i regressió lineal simple i altres models de regressió, que s’utilitzen per conèixer la relació entre dues variables quantitatives.
Amb la col·laboració de:
Amb el patrocini de:
