- La demanda de productes de nutrició esportiva va augmentar un 15% l’any passat amb un elevat auge en suplements de proteïnes
- Infarma Barcelona 2025 reflexiona sobre el paper de l’oficina de farmàcia davant l’augment de consultes sobre salut i imatge corporal, i els trastorns associats a conseqüència d’una alta pressió social per la imatge
Barcelona, 26 de març de 2025. – Amb freqüència, molts pacients consulten a la seva oficina de farmàcia per qüestions diverses: com augmentar la massa muscular, perdre pes, cuidar la imatge corporal… I, a vegades, aquestes preocupacions poden arribar a generar un problema de salut mental respecte a la mateixa concepció de la imatge corporal.
Aquesta temàtica ha estat la protagonista d’una de les conferències d’actualitat d’Infarma Barcelona 2025: “De la vigorèxia a la cosmeticorèxia: nous reptes en salut mental i imatge corporal” que va reunir Virtudes Roig, farmacèutica comunitària a València, i la Dra. Rosa Molina, psiquiatra a l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, docent universitària i divulgadora, per reflexionar sobre l’increment d’aquestes situacions i quin és el paper del farmacèutic per manejar de manera correcta aquest tipus de consultes i orientar als usuaris.
La distorsió de la identitat: cosmeticorèxia, ortorèxia, vigorèxia i tanorèxia
“Constantment ens projecten des de les xarxes socials i els mitjans de comunicació cossos preciosos i meravellosos, la qual cosa ens genera inseguretat. I això ens arriba a les nostres farmàcies amb les consultes d’aquestes persones que intenten revocar aquesta insatisfacció” ha explicat Virtudes Roig, farmacèutica comunitària a València, qui ha assenyalat que “vivim en una societat en la qual la imatge corporal té un pes molt important”.
Segons Roig, aquesta influència pot derivar en problemes com l’ortorèxia, la vigorèxia, la cosmeticorèxia, la tanorèxia o fins i tot a un nivell molt més elevat, problemes de salut mental com l’ansietat o la depressió. I ha mostrat dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que reflecteixen com Espanya és el tercer país darrere de Portugal i Suècia en el consum d’antidepressius en 2024. A més, segons dades de l’Observatori Cofares la categoria dels productes de nutrició esportiva va augmentar l’any passat un 15% amb un elevat auge del 175% de les vendes en suplements proteínics, a conseqüència d’una creixent preocupació per guanyar massa muscular.
Per part seva, des de la visió de salut mental, la Dra. Rosa Molina, psiquiatra a l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid, docent universitària i divulgadora, també ha remarcat el gran problema de la irrupció de les xarxes socials “que han vingut a distorsionar tot això. Els joves tenen un munt de referències que no són representatives de la realitat, i això genera una desviació de com percebem la nostra imatge”.
Molina ha explicat el terme “ortorèxia”, una obsessió d’un subjecte que manté una nutrició adequada mitjançant una dieta restrictiva. Es tracta d’una preocupació excessiva per les qualitats dels aliments. Amb més detall, també s’ha esmentat el terme “cosmeticorèxia” com una obsessió pels cosmètics i la cura de la pell, a més del terme “vigorèxia” com un conjunt de pensaments obsessius sobre la imatge corporal sobretot relacionats amb la necessitat d’augmentar la massa muscular. Per a Molina: “al final la vigorèxia és una conseqüència de les pressions socials a les quals estem exposats. No sorgeix d’un buit sinó d’un context social determinat”.
El terme “tanorèxia” també ha sorgit durant la conferència. Moltes persones volen mantenir el seu bronzejat durant tot l’any, és al que es refereix aquest terme, a l’obsessió per un aspecte saludable d’estar “sempre bronzejats”.
Com apunta la Dra. Rosa Molina, aquests termes comparteixen diferents característiques comunes com el malestar psicològic, rigidesa, culpa, infelicitat, patrons restrictius, controls extrems, aïllament, a més d’un impacte en la salut física i emocional.
El paper clau del farmacèutic
“La farmàcia és un reflex del que passa a la societat, de les preocupacions i els problemes que afecten les persones. Una vegada més ens convertim en aquest primer punt de contacte” ha recordat Roig, qui va assenyalar el paper necessari del farmacèutic: “som una mica més que dispensadors de receptes, som promotors de salut, prescriptors d’hàbits saludables”. Per part seva, Rosa Molina ha matisat l’objectiu necessari sobre aquestes afeccions en la societat actual: “Tenim un gran repte com a societat més enllà de les farmàcies i més enllà de les consultes sanitàries”.
La conferència ha estat moderada per Óscar López, vicepresident 1r del COF de Madrid, qui ha posat en valor la responsabilitat del farmacèutic i ha tancat la conferència remarcant que els professionals d’oficina de farmàcia han de continuar formant-se en aquest tema, conèixer la problemàtica per a afrontar-la i enfortir la farmàcia dia a dia.
