Els passats dies 26 de febrer, 5, 12 i 19 de març, va tenir lloc en el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la formació “Bioestadística, metodologia de recerca i generació de resultats. Aplicació pràctica de Jamovi”, amb el patrocini de Lundbeck i la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC). La formació va ser impartida per Manuel Gómez, doctor en Farmàcia, llicenciat en Econòmiques, màster en Tècniques Actuals d’Estadística Aplicada, gerent d’Avaluació Econòmica i Bioestadística en Pharmacoeconomics & Outcomes Research Iberia (PORIB) i professor de Bioestadística; i Alberto de la Cuadra, farmacèutic, màster en Monitoratge d’Assaigs Clínics i en Avaluació Econòmica i Investigació de Resultats en Salut i màster en Bioestadística Aplicada a Ciències de la Salut i especialista en Avaluació Econòmica d’Intervencions sanitàries a Pharmacoeconomics & Outcomes Research Iberia (PORIB). La formació, coordinada pels vocals del COFB David Conde, vocal d’Hospitals, Cristina Morales, vocal d’Atenció Primària, i M. Rosa Ballester, vocal d’Investigació i Docència, va ser presentada per Anna Heredia, cap del Departament de Formació i Relacions Institucionals del Col·legi.
Els objectius de la formació van ser comprendre que l’evidència científica és un concepte integrat que depèn del coneixement actual i els conceptes d’evidència científica, lectura crítica i anàlisi estadística. Tanmateix, conèixer la importància de la qualitat de l’evidència en la presa de decisions en salut i les característiques bàsiques dels Assaigs Clínics, Metaanàlisi i Real World Evidence (RWE).
“L’evidència científica demostra la relació entre causa i efecte de manera creïble”, va introduir Manuel Gómez. El doctor en Farmàcia va advertir que, tot i que l’estadística és una eina clau, té un límit intrínsec: “Sap que s’equivoca, com a molt, un 5% de les vegades, però no pot determinar si s’ha errat en un cas concret”. Per mitigar aquesta incertesa, Gómez va destacar la importància d’un bon disseny de l’estudi i de l’aplicació del judici professional basat en el conjunt de les proves. Segons el farmacèutic, l’evidència defineix el valor real d’un medicament dins de l’arsenal terapèutic, un valor que s’estima mitjançant dissenys d’investigació jerarquitzats segons la seva credibilitat.
Al llarg de les sessions, Gómez va classificar els estudis segons els nivells d’evidència del més fort (metaanàlisi i assaigs clínics aleatoritzats) al més feble (casos clínics). També va compartir les diferents tipologies d’estudis que existeix per a la vigilància, l’avaluació i la investigació epidemiològica: els descriptius, per a l’anàlisi de la salut d’una comunitat; els analítics, per a la investigació dels factors de risc dels problemes de salut; i els experimentals, per a l’avaluació de l’eficàcia.
Per altra banda, va descriure què són els assaigs clínics, les seves característiques i les seves limitacions. En aquest sentit, va confirmar que tenen validesa interna, però limitada validesa externa i, per aquesta raó, són necessaris els estudis posteriors de Real World Evidence (RWE), que és “l’evidència generada a partir de diferents fonts de dades i recollida en assajos clínics aleatoritzats”. També va fer referència als indicadors clau per mesurar els resultats en salut, com són les unitats clíniques o naturals o els PROM (Patient-Reported Outcome Measures), PREM (Patient-Reported Experience Measures) i CVRS (Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut).
Entre altres aspectes, Manuel Gómez i Alberto de la Cuadra van abordar la bioestadística amigable. Per fer-ho, van incloure tallers de descàrrega i instal·lació de programari gratuït, com el Jamovi i el PSPP. També van mostrar com fer càlculs i interpretar els resultats a partir de l’estadística descriptiva, l’estimació per intervals de confiança, la comparació de proporcions i proves Chi quadrada, la comparació de mesures, proves t de Student, ANOVA i equivalents no paramètrics, la correlació i regressió lineal simple i altres models de regressió.
Amb la col·laboració de:
Amb el patrocini de:
