- Els farmacèutics alerten que la seva representació gràfica en forma de piràmide invertida pot generar confusió si no és interpretada adequadament
- El model no incorpora de manera explícita el risc mediambiental associat a un consum elevat de proteïna animal
- El farmacèutic comunitari, com a agent de salut de proximitat, té un paper clau en traduir guies generals en recomanacions segures, personalitzades i basades en evidència
Barcelona, 11 de febrer de 2026.- La nova piràmide alimentària dels Estats Units – Dietary Guidelines for Americans (DGA)- pot generar confusió en la població i no és sostenible. Són dues de les principals conclusions de l’informe elaborat per la vocalia d’Alimentació i Nutrició del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), que té com a objectiu oferir criteris científics i professionals davant aquesta nova proposta.
Una eina pedagògica amb risc de confusió
Tot i que incorpora conceptes valuosos, com la reducció d’ultraprocessats o la priorització d’aliments densos en nutrients, la seva representació gràfica en forma de piràmide invertida pot dificultar la interpretació per part de la població general. Alhora, la manca de diferenciació clara entre freqüència de consum, racions i prioritat dietètica pot generar missatges equívocs, especialment en contextos de baixa alfabetització nutricional. Per aquest motiu, des del COFB es considera que requereix la mediació d’un professional de la salut.
Oscar Llansó, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, afirma que “el farmacèutic comunitari, com a agent de salut de proximitat, té un paper clau en traduir guies generals en recomanacions segures, personalitzades i basades en evidència”. Així mateix, considera que s’ha de continuar recomanant la dieta mediterrània “com a eina fonamental de salut pública, sostenibilitat i equitat”.
Absència de la perspectiva mediambiental i de sostenibilitat
El model nord-americà no incorpora de manera explícita el risc mediambiental associat a un consum elevat de proteïna animal, especialment de carn vermella. Des del COFB es recorda que un consum massiu de carn vermella és insostenible, tant des del punt de vista de la salut com mediambiental, i que aquest aspecte hauria de formar part indissociable de qualsevol recomanació dietètica.
Aquest enfoc contrasta amb les recomanacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que defensen de 3 a 4 racions setmanals de carn i no més de dues racions setmanals de carn vermella. Alhora, l’evidència científica actual associa un consum elevat de carns vermelles i processades amb més risc cardiovascular i metabòlic.
Infrarepresentació de la proteïna vegetal, verdures, cereals integrals i oli d’oliva
Malgrat que llegums, fruits secs i llavors hi són presents, la vocalia d’Alimentació i Nutrició defensa que el seu pes visual és limitat a la piràmide. Es recomana que els llegums formin part de la nostra dieta mediterrània de 2 a 4 vegades a la setmana, s’ha de menjar un grapat de fruits secs, de 3 a 7 racions a la setmana, i incorporar les llavors sovint en les nostres dietes (amanides, iogurts, cremes…).
Pel que fa a la presència de verdures i hortalisses, ha de ser de 2 a 4 racions diàries i de 3 racions de fruita. Els cereals, preferentment integrals, de 4 a 6 racions diàries. I l’oli d’oliva verge extra, 3-4 cullerades al dia.
Dieta mediterrània: un model eficaç, proper i avalat pels resultats
El model europeu de dieta mediterrània continua sent un patró alimentari de referència, amb una àmplia evidència científica que avala els seus beneficis en la prevenció de malalties cròniques i en la salut poblacional general.
En dades del Departament de Salut, prop del 40% dels infants catalans tenen sobrepès o obesitat a causa dels canvis socioeconòmics i de rutines alimentàries de les últimes dècades. Les estratègies de promoció d’hàbits saludables, que fomenten els pilars de la dieta mediterrània, estan aconseguint reduir aquesta xifra, invertint la tendència.
