El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va celebrar el 29 d’octubre la formació continuada “De l’ús compassiu al finançament… Gestió i accés als medicaments MHDA”, amb la col·laboració d’Ipsen i la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC). La sessió va ser impartida per Noelia Paco, farmacèutica i tècnica de la Gerència del Medicament de la Divisió d’Ús Racional del Medicament de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut). El vocal d’Hospitals del COFB, David Conde, va coordinar la formació adreçada a farmacèutics i farmacèutiques d’hospital.
Els objectius de la conferència van ser conèixer els requisits i processos per a l’autorització d’un fàrmac, descriure les diferents situacions especials, la descripció del Programa d’Harmonització Terapèutica del CatSalut i el Registre de Pacients i Tractaments (RPT), facilitar la gestió del medicament dins del servei de farmàcia hospitalària i resoldre les consultes sobre els diferents circuits de gestió. En la seva presentació de l’activitat, David Conde va recordar “la necessitat de saber com arriba la innovació lligada als medicaments MHDA i com es pot materialitzar en els pacients. Ha arribat un punt que la innovació és tan completa que també s’han fet complexes les aprovacions i els finançaments”. En aquest sentit, el vocal del COFB ha assegurat que “la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) és el camp de la medicina amb més innovació i més estudis, i per això és necessari actualitzar aquest tema”.
El procés d’un fàrmac fins a arribar als hospitals
Durant la seva ponència, Noelia Paco va començar explicant tot el procés per aconseguir que un fàrmac estigui disponible en l’àmbit clínic: “Primer de tot s’inicia un desenvolupament preclínic i després ja es passa a l’assaig clínic. Tots els resultats que es van obtenint es poden analitzar a través de les publicacions científiques”.
Després del desenvolupament clínic, la farmacèutica va explicar que les companyies “demanen autorització de comercialització a les diferents agències reguladores, com pot ser la FDA o la EMA. Un punt en comú de totes elles és verificar que el fàrmac sigui segur i que el benefici-risc sigui favorable. En aquest sentit, es poden consultar els resultats de l’avaluació a través de les fitxes tècniques, on apareixen els resultats finals”.
Una vegada es té la seguretat que el fàrmac és eficaç i segur, “cada país ha d’analitzar si els acaba finançant i per què. Cadascun pot tenir una situació epidemiològica, pressupostos i necessitats diferents, i per això duran a terme avaluacions diferents. En el cas d’Espanya, aquestes anàlisis recaurà sobre l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps)”, va explicar la farmacèutica del Servei Català de la Salut.
Accés precoç a medicaments MHDA
La ponent va prosseguir la seva explicació analitzant les situacions complexes en l’accés precoç a medicaments MHDA: “La publicació d’un assaig no implica que la indicació estigui autoritzada. També s’ha de recordar que fins a disposar de totes les garanties, inclòs preu i finançament, el nou producte no està disponible pels pacients”.
Per finalitzar, la farmacèutica va concloure la seva ponència enumerant com es pot col·laborar perquè els medicaments MHDA arribin abans al pacient: “S’ha d’exercir influència sobre tots els actors per agilitar l’accés als medicaments, a més a més de recordar l’excepcionalitat de les situacions d’accés precoç i els beneficis de racionalitzar-los”. Per altra banda, també va recordar “la importància d’una adequada gestió de les expectatives dels pacients, junt amb no anticipar opcions no disponibles fins a tenir un acord col·legiat”.
Amb la col·laboració de:
