El passat 5 de febrer, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), juntament amb la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria (SEFH), va organitzar la formació “Actualització en asma greu”, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i el patrocini d’AstraZeneca. La jornada, adreçada a farmacèutics i farmacèutiques d’hospital, d’atenció primària i comunitàries, va ser coordinada pels vocals del COFB d’Hospitals, d’Atenció Primària i Oficina de Farmàcia, David Conde, Cristina Morales i Mercè Barau; i la vocal del SEFH, Aurora Fernández.
Els objectius de la jornada van ser conèixer les característiques de l’asma greu i el seu impacte, actualitzar la gestió i el tractament, revisar aspectes d’atenció farmacèutica relacionats amb la dispensació i el seguiment i exposar l’abordatge multidisciplinari del pacient amb asma greu.
La formació va ser presentada per Aurora Fernández, delegada de la SEFH a Catalunya, que va explicar que aquesta acció formativa s’ha impulsat per abordar de manera transversal l’atenció farmacèutica als pacients amb asma i asma greus, entre tots els nivells assistencials. “Aquesta jornada vol posar el focus en les estratègies per actualitzar els tractaments en l’asma, els programes d’atenció farmacèutica per a la millora de l’adherència als tractaments, i establir sinergies entre la farmàcia hospitalària, farmàcia d’atenció primària i farmàcia comunitària per a impulsar iniciatives d’atenció farmacèutica coordinades”, va declarar.
Per part seva, Cristina Morales, vocal d’Atenció Primària del COFB i coordinadora de la formació, va afirmar que, la participació de la vocalia d’hospitals, farmàcia comunitària i d’atenció primària en l’organització del curs, “s’ha considerat una oportunitat per donar visibilitat de com és de fonamental el treball col·laboratiu entre els farmacèutics d’aquests nivells assistencials en l’acompanyament al pacient en l’abordatge del tractament farmacològic de la seva patologia, en aquest cas, de l’asma”.
Definició de criteris per a l’asma greu i l’asma greu no controlada i opcions terapèutiques i innovació
A continuació, va intervenir el pneumòleg, cap del Servei de Pneumologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Xavier Muñoz, que va definir l’asma bronquial com a “malaltia inflamatòria crònica de les vies respiratòries, en la patogènia de les quals intervenen diverses cèl·lules i mediadors d’inflamació, condicionada en part per factors genètics i que cursa amb hiperresposta bronquial (HRB) i una obstrucció variable del flux aeri, totalment o parcialment reversible, sigui farmacològicament o espontàniament”.
Muñoz va indicar quina és la prevalença d’aquesta patologia, com confirmar el diagnòstic i optimitzar el tractament, així com els factors del pacient segons l’adhesió, la tècnica inhalatòria i les comorbiditats. Tanmateix, va explicar quines exposicions ambientals poden afectar (hàbit tabàquic, exposició d’al·lèrgens, contaminació ambiental, agents ocupacionals i fàrmacs) i va fer menció al fenotip del pacient.
Per la seva banda, Cristina Díez, farmacèutica hospitalària de l’Àrea d’Atenció Farmacèutica al Pacient Ambulatori de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta va abordar el maneig integral del pacient asmàtic, posant èmfasi en els fenotips del pacient amb diagnòstic d’asma greu i les alternatives terapèutiques disponibles que s’empren en la pràctica clínica dins de l’àmbit hospitalari, tot destacant la importància d’una gestió adequada i personalitzada per a optimitzar els resultats en els pacients més complexos.
A més, va presentar les recomanacions terapèutiques basades en les guies clíniques actuals per al tractament de l’asma greu no controlat, orientant sobre com seleccionar el tractament biològic més adequat per cada pacient, en funció dels objectius terapèutics plantejats.
Seguidament, va intervenir Assumpta Ricart, gerent de Processos Integrats de Salut de l’Àrea Assistencial del CatSalut, que exposar quin és el viatge del pacient asmàtic en el sistema sanitari, en què cal conèixer les necessitats, planificar, finançar i avaluar.
Atenció farmacèutica i continuïtat assistencial
En relació amb l’atenció farmacèutica i la continuïtat assistencial, Mercè Barau, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB i coordinadora de la formació, va explicar que davant una dispensació d’un inhalador, “el farmacèutic no sols ha de vetllar per la seva correcta dispensació, assegurant una administració ben feta per part del pacient, també ha de conscienciar a l’usuari a retornar els inhaladors usats o caducats a les farmàcies de la comunitat per a una eliminació adequada, alhora que amb tota probabilitat amb aquesta acció s’ajudarà a reduir les dispensacions innecessàries. D’aquesta manera no només es dona un suport als pacients per millorar la seva qualitat pulmonar, sinó que alhora es redueixen les emissions provocades pels inhaladors millorant l’aire que tots respirem”.
Durant aquesta taula sobre l’atenció farmacèutica i la continuïtat assistencial, Esther Pastor, farmacèutica d’Atenció Primària, va destacar la importància de la continuïtat assistencial per “evitar duplicitats, millorar l’efectivitat i l’eficiència de les actuacions, disminuir els riscos sanitaris i augmentar la satisfacció del pacient”.
Així doncs, va destacar alguns elements clau per a la continuïtat assistencial, va recordar que l’atenció primària “és clau per al diagnòstic precoç i el control i seguiment de la malaltia” i va exposar com els farmacèutics i farmacèutiques comunitàries, hospitalàries i d’atenció primària poden col·laborar en l’abordatge del pacient amb asma.
Marta Roig, farmacèutica comunitària i titular d’oficina de Farmàcia a Sentmenat i professora de pràctiques tutelades a la UB, va detallar la importància que el pacient rebi la mateixa informació des de tots els àmbits professionals (especialista, hospital, atenció primària i farmàcia comunitària).
“El pacient ha de percebre l’asma greu com una malaltia crònica amb un tractament de manteniment i un de rescat. En la farmàcia comunitària també intervenim en l’adherència al tractament, explicant l’ús i tècnica dels inhaladors i registrant la nostra actuació farmacèutica al Consell de Col.legis de Farmacèutics de Catalunya”, va declarar.
En darrer lloc, Jorge del Estal, va recordar que, “des de la farmàcia hospitalària podem contribuir en el maneig del pacient asmàtic a través d’una intervenció farmacoterapèutica adequada, centrada en l’optimització de la medicació i el monitoratge constant de l’adherència i resultats en salut, contribuint directament a millorar el control de la malaltia. La dispensació personalitzada i l’acompanyament constant al pacient en el seu tractament farmacològic poden reduir les exacerbacions i les hospitalitzacions”.
“D’altra banda, la introducció de la visió del farmacèutic hospitalari en l’equip multidisciplinari pot oferir una visió que afavoreixi l’atenció integral i que atengui totes les necessitats del pacient asmàtic”, va assegurar.
Coorganitza:
Col·labora:
Patrocina:
