El passat 9 de desembre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “La perforació del lòbul de l’orella”, amb el patrocini de PRIM. La sessió, que va tenir lloc de forma presencial a Vilanova i la Geltrú, va anar a càrrec de Gema Garrigós, farmacèutica i bioquímica i responsable de negoci de PRIM. La formació va ser coordinada per Marta Alcalde, vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB i es va adreçar a farmacèutics/ques de farmàcia comunitària, tècnics/ques i auxiliars en farmàcia i parafarmàcia.

Els objectius de la formació van ser saber com fer una perforació del lòbul de l’orella i com aplicar les mesures higièniques i sanitàries posteriors per prevenir riscos tant del pacient com del personal que la fa; entendre les cures posteriors a fer per prevenir reacciones adverses; i identificar els possibles riscos associats que té el pacient.
Diferències entre pírcing i perforació del lòbul de l’orella
Per començar la formació, Garrigós va explicar que “la perforació del lòbul de l’orella és un fenomen dinàmic i socialment acceptat”. Així doncs, va assegurar que és una de les “tendències del moment i que no té edat”. Segons les estimacions, “entre el 50% i el 90% de la població té una o més perforacions”.
La farmacèutica va definir què és un “piercing” per diferenciar-lo de la perforació del lòbul de l’orella. Així doncs, segons el Decret 90/2008 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, un pírcing és un “procediment de decoració del cos humà consistent en la perforació de qualsevol part del cos, amb la finalitat de prendre en la mateixa objectes de metall o altres materials”. D’aquesta definició, “queda exclosa la perforació del lòbul de l’orella que es realitzi amb sistemes de clavat i cordat de manera automàtica, amb material estèril i d’un sol ús”, va remarcar. D’aquesta manera, a la farmàcia comunitària només queda circumscrita la perforació del lòbul de l’orella, mai al cartílag. Garrigós també va repassar les característiques principals del lòbul de l’orella, que “es tracta d’una zona sense cartílag en el seu interior i és la zona més vascularitzada (amb millor cicatrització)”.
Materials i passos per a la perforació del lòbul de l’orella
Pel que fa als materials necessaris per a la perforació, va especificar que cal un instrument de perforació, uns cassets estèrils que contenen les arracades que han d’estar esterilitzades per garantir la seguretat, un marcador d’ús tòpic i unes arracades hipoal·lergèniques.
Abans de procedir a la perforació, la farmacèutica va incidir que és necessari informar el client sobre el procediment, les complicacions i les cures posteriors i que cal que signin un document d’autorització. Per procedir a la perforació, va indicar tres passos: netejar el lòbul de l’orella; marcar un punt en un dels lòbuls en funció del nombre d’arracades i mostrar a l’usuari per a la seva aprovació; i perforar carregant l’instrument de perforació, la “pistola”, amb l’arracada seleccionada, prement de forma sostinguda l’empunyadura.

En cas de la perforació a nadons, Garrigós va recomanar esperar fins que el nadó tingui 3 o 4 mesos perquè l’orella estigui ben formada i definida i fer la perforació de la forma més ràpida possible. Alhora, va recordar els diferents perfils de persones a qui cal evitar perforar: persones amb immunitat reduïda, embarassades, pacients amb risc de cicatrització, persones amb dermatitis, antecedents de mala cicatrització o formació de queloides i amb tractaments anticoagulants.
Cures posteriors
En relació amb les cures posteriors a la perforació, va aconsellar mantenir les arracades a l’orella durant sis setmanes, cuidar la perforació tres vegades al dia mantenint la zona neta i airejada, entre altres cures. Tanmateix, va recomanar no treure’s l’arracada durant els sis primers mesos, després de la cicatrització, llimar la punta dels eixos de les arracades i afluixar les arracades si és necessari.
En darrer lloc, la farmacèutica va mencionar les possibles complicacions derivades de la perforació com són els esquinçaments, la cicatriu hipertròfica o queloide, les reaccions al·lèrgiques, les infeccions bacterianes o les hemorràgies.
Amb el patrocini de:
