Professionals farmacèutics de diferents àmbits s’actualitzen en bioestadística, metodologia i generació de resultats

Durant els mesos de març i abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), va organitzar la formació “Bioestadística, metodologia i generació de resultats” amb el patrocini de Lundbeck. La formació, amb les places exhaurides, va tenir lloc el 19 de març i els dies 2, 16 i 30 d’abril, i va ser impartida per Miguel Ángel Casado, doctor en Farmàcia i director de Pharmacoeconomics & Outcomes Research Iberia (PORIB); Manuel Gómez-Barrera, doctor en Farmàcia, llicenciat en Econòmiques i gerent d’Avaluació Econòmica i Bioestadística a Pharmacoeconomics & Outcomes Research Iberia (PORIB); i Alberto de la Cuadra, Màster en Ciències (MSC), farmacèutic i especialista en Avaluació Econòmica d’Intervencions sanitàries en Pharmacoeconomics & Outcomes Research Iberia (PORIB). Les sessions van ser coordinades pels vocals del COFB d’Hospitals, David Conde, d’Atenció Primària, Roser Vallès, i d’Investigació i Docència, M. Rosa Ballester.

Formació “Bioestadística, metodologia i generació de resultats

Els objectius de la formació van ser comprendre que l’evidència científica és un concepte integrat que depèn del coneixement actual i els conceptes d’evidència científica, lectura crítica i anàlisi estadística. Alhora, conèixer la importància de la qualitat de l’evidència en la presa de decisions en salut i les característiques bàsiques dels assaigs clínics, la metaanàlisi i l’evidència en el món real (Real World Evidence). I, finalment, revisar els conceptes bàsics de bioestadística aplicada, saber analitzar la informació que s’extrau d’un estudi publicat i saber fer una anàlisi de bioestadística amb Jamovi i PSPP.

La vocal d’Atenció Primària del COFB, Roser Vallès, va presentar la formació explicant que consta de dos blocs: per una banda, per abordar “l’evidència científica, la investigació i el disseny d’estudis” i, per altra banda, per tractar la bioestadística amigable

Roser Vallès, Manuel Gómez-Barrera i Alberto de la Cuadra a l'inici de la formació.
Roser Vallès, Manuel Gómez-Barrera i Alberto de la Cuadra a l’inici de la formació.

Evidència científica i disseny d’estudis

Aquest curs està enfocat en l’abordatge de l’evidència científica i la generació de resultats en l’àmbit de la salut a partir de dades estadístiques”, va exposar Manuel GómezBarrera durant la seva presentació. En aquesta sessió, els ponents van parlar l’evidència científica en relació amb els medicaments: “estem parlant de causalitat, de fins a quin punt el nostre medicament té una adequada relació entre la causa i l’efecte i fins a quin punt el medicament, que estem donant a un pacient, provoca un efecte” va explicar el farmacèutic. Per poder predir aquesta situació, el doctor en Farmàcia va comentar que ells ho basen en estudis científics i que tot aquest conjunt conforma l’evidència científica. Concretament, va indicar que hi ha múltiples eines i “una d’elles és l’estadística, que té un problema: “L’estadística sap que s’equivoca, com a molt, un 5% de les vegades, però no sap si s’ha equivocat una vegada determinada”, per solucionar-ho, “la primera clau és el disseny”.

Manuel Gómez-Barrera impartint la seva presentació.
Manuel Gómez-Barrera impartint la seva presentació.

En relació amb el disseny d’estudis, Gómez-Barrera va assegurar que, segons com estigui dissenyat un estudi, “tindrà més credibilitat o menys” i, en el cas dels estudis que tenen a veure amb els medicaments, els assajos clínics, va dir que hi ha “societats científiques que els encarreguen perquè el medicament tingui més credibilitat”.

Bioestadística amigable

Al llarg de les següents tres sessions, els ponents van centrar-se en la bioestadística amigable. Per fer-ho, van abordar la descàrrega i instal·lació dels softwares gratuïts, el Jamovi i el PSPP i els càlculs i interpretació de resultats. Tanmateix, van profunditzar en l’estadística descriptiva, l’estimació per intervals de confiança, la comparació de proporcions, les proves Chi-quadrada, la comparació de mesures, les proves d’Student, l’ANOVA i els equivalents no paramètrics, la correlació i regressió lineal simple i altres models de regressió.

Amb la col·laboració de:

Amb el patrocini de:

Altres publicacions d’interès:

Desplaça cap amunt