La prevenció del càncer de pròstata va centrar la darrera tertúlia d’actualitat al COFB

El passat 8 de novembre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la tertúlia d’actualitat “Avançant junts en la prevenció del càncer de pròstata”, juntament amb la Fundació Oncolliga, i amb el patrocini de Janssen. La tertúlia va anar a càrrec de Maria J. Ribal, cap de la Unitat d’Uro-oncologia del Departament d’Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona; Josep M. Borràs, director del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut;  i Assumpció Vilà, presidenta de la Fundació Oncolliga. El tresorer del Col·legi, Miquel Recasens, va moderar la sessió dirigida a farmacèutics i farmacèutiques.

El tresorer del COFB va presentar la tertúlia posant en valor la vocació assistencial del Col·legi i dels professionals de l’àmbit farmacèutic i destacant la importància de conèixer com afecta el càncer de pròstata, que és el que té més prevalença en l’home, i com es pot prevenir aquesta malaltia.

D'esquerra a dreta: Maria J. Ribal, Miquel Recasens, Assumpció Vilà i Josep M. Borràs.
D’esquerra a dreta: Maria J. Ribal, Miquel Recasens, Assumpció Vilà i Josep M. Borràs.

Seguidament, va intervenir la presidenta de la Fundació Oncolliga, Assumpció Vilà, que va agrair al Col·legi “l’oportunitat de col·laborar de forma conjunta”. “Des d’Oncolliga ajudem les persones malaltes de càncer i les seves famílies amb atenció psicosocial, grups d’ajuda i assistència a través de diferents serveis, gratuïts, com el servei de préstec de material clínic”, va compartir Vilà.

Antecedents en el diagnòstic precoç

Respecte a la detecció precoç del càncer de pròstata, en va parlar la cap de la Unitat d’Uro-oncologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Maria J. Ribal, que va iniciar la tertúlia assegurant que “el càncer de pròstata és un problema de salut molt important, ja que és el primer càncer en l’home, i això significa que impacta en tots els àmbits de la salut. Té tantes implicacions una malaltia tan prevalent, que la converteix en un tema de debat i en un tema rellevant”.

“Hem de detectar aquesta malaltia precoçment?” Arran del debat que hi ha hagut sobre si cal fer una detecció precoç del càncer de pròstata, Ribal va mostrar dades d’un registre realitzat l’any 2010 a tot l’Estat, en el qual van recollir la taxa d’incidència de càncer de pròstata en el període d’un any. “En aquell moment diagnosticàvem la malaltia metastàtica en un percentatge de població relativament petit, el gruix de malaltia era localitzada i amb un gruix més considerable de la malaltia localment avançada”, va apuntar.

En paral·lel, es van dur a terme dos estudis per saber si el diagnòstic precoç del càncer de pròstata amb un programa de cribratge, mitjançant una prova de l’antigen prostàtic específic (PSA), tenia impacte en la mortalitat d’aquesta: un estudi a Europa, el European Randomized study of Screening for Prostate Cancer (ERSPC); i un altre als Estats Units d’Amèrica, l’U.S. Preventive Services Task Force (USPSTF). Els investigadors del darrer estudi van recomanar als EUA no demanar el PSA per a la detecció precoç del càncer de pròstata. La detecció a Catalunya, l’any 2013, segons va comentar la doctora, va ser alineada amb aquesta recomanació. Ribal va exposar que hi ha dues coses derivades d’intentar implementar un programa de detecció precoç que s’han de tenir en compte: “diagnosticar aquella malaltia que no hauríem de diagnosticar perquè el pacient moriria d’una altra cosa i no l’afectaria per res, el sobrediagnòstic; i el sobretractament, tractar persones que no s’haurien de tractar amb tot l’impacte que aquests tractaments poden tenir sobre la persona”.

Escenari actual en la detecció precoç

La cap de la Unitat d’Uro-oncologia va explicar quin és l’escenari actual pel que fa a la detecció precoç d’aquesta malaltia. En aquest sentit, va dir que “el PSA no és perfecte, però si li afegim la ressonància magnètica, la nostra capacitat i precisió en el diagnòstic de la malaltia augmenta molt i reduïm el nombre de biòpsies”.

Maria J. Ribal en un moment de la seva exposició.
Maria J. Ribal en un moment de la seva exposició.

El darrer informe que va presentar l’ERSPC l’any 2022 mostrava que els pacients que se’ls hi havia diagnosticat la malaltia localitzada, a través de PSA, trigaven més temps a fer-se metastàtics que aquells que no s’havien localitzat amb PSA. “Per tant, tenim impacte en mortalitat i en metàstasi i, això, afecta la vida dels pacients i al sistema de salut”, va confirmar la doctora.

Què recomanen les guies europees?

Pel que fa a les recomanacions de les guies europees, en relació amb la detecció, Ribal va indicar que aconsellen: realitzar el screening de càncer de pròstata de forma racionalitzada; en persones entre 50 i 74 anys; i si hi ha factors de risc (història familiar, determinades mutacions genètiques, raça afroamericana) avançar-ho cinc anys. També va fer referència a un organigrama, en el qual s’ha incorporat la ressonància magnètica perquè “en funció del PSA farem la ressonància magnètica i, junt amb els resultats d’ambdues proves, decidirem a qui li fem biòpsia, a qui no o valorarem si tornem al començament”.

Projecte PRAISE-U

En darrer lloc, Ribal va comentar que s’està duent a terme el projecte PRAISE-U, de tres anys de durada, per analitzar com implantar un programa de screening a tot Europa. “No presentem un projecte per demostrar que el screening té un impacte en la mortalitat, ja que això ja ho donem per fet que l’ERSPC ho ha fet i el Parlament Europeu ho ha acceptat. PRAISE-U vol entendre quina seria la millor manera d’implementar aquesta programa de detecció precoç a Europa”, va aclarir.

El projecte té previst analitzar la situació a Europa i entendre quines són les barreres que hi ha per a la implementació d’un programa de screening. I, seguidament, desenvolupar cinc programes pilots, que es faran a Polònia, Irlanda, Espanya (Manresa i Galícia) i Lituània.

La doctora va concloure assegurant que “si detectem d’una manera precoç el càncer de pròstata, de forma racionalitzada, podem canviar la història de la malaltia”. I va afegir que “probablement podem acabar de determinar com hem de fer aquesta seqüència, per tal d’optimitzar les eines que tenim d’una manera acurada i profitosa, perquè tingui avantatges per a tots: per als pacients i per als sistemes de salut”.

Perspectives en la detecció i en el cribratge en el sistema de salut

Per la seva banda, Josep M. Borràs, director del Pla Director d’Oncologia del Departament de Salut, va argumentar que el cribratge de càncer de pròstata planteja alguns aspectes singulars: per una banda, va fer referència a la prova de PSA, que “a part de detectar el càncer de pròstata mostra altres indicadors que fan complex el procés“; i, per altra banda, a l’heterogeneïtat de la malaltia.

Josep M. Borràs durant la seva intervenció, juntament amb la resta de ponents.
Josep M. Borràs durant la seva intervenció, juntament amb la resta de ponents.

Segons va compartir Borràs, tant el Pla Director d’Oncologia com l’estratègia en càncer del Sistema Nacional de Salut han de plantejar, en primer lloc, “reconèixer que tenim una estratègia que probablement és efectiva”; en segon lloc, “aclarir com l’hem d’aplicar”; i, en tercer lloc, valorar que molta gent ja s’ha fet el PSA.

Cal reordenar totes les demandes de proves de PSA i, a partir d’aquí, valorar quina és l’estratègia més efectiva. No tenim clar en quina edat s’ha de començar, la periodicitat de les proves de cribratge, el seguiment i la confirmació del resultat mitjançant les proves de ressonància magnètica”. Per acabar, va apuntar que “el plantejament és recollir tota l’evidència que hi ha i, a partir d’aquí, decidir quina és la manera més efectiva de fer-ho”.

Coorganitza:

Amb el patrocini de:

Altres publicacions d’interès:

Desplaça cap amunt