Efecte d’un suplement nutricional en la recuperació de l’esportista: investigació guanyadora d’‘Infarma Madrid 2022’Efecto de un suplemento nutricional en la recuperación del deportista: investigación ganadora de ‘Infarma Madrid 2022’

 

  • La Trobada Europea de la Farmàcia premia tres pòsters científics en una edició que va comptar amb la presentació de 97 treballs originals de recerca

  • Madrid, 29 de març. Infarma Madrid 2022 va tornar a ser escenari de les múltiples línies d’investigació obertes a l’àmbit de la Farmàcia que demostren el compromís de la professió amb tots els aspectes científics i tècnics de les ciències farmacèutiques.

El jurat del Comitè Científic d’Infarma va seleccionar, a l’edició que acaba de celebrar-se, un total de 97 treballs perquè s’exposessin al Congrés i va distingir-ne tres per la seva qualitat, els resultats dels quals es van presentar en una exposició oral. Dos dels tres pòsters premiats es van centrar en investigacions relacionades amb la pandèmia.

El primer premi, dotat amb 2.000 euros, va correspondre al pòster presentat per un grup de farmacèutics de Laboratorios Ordesa i al Grup de Recerca en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat d’Alacant, amb el títol Efecte d’un suplement nutricional en la recuperació i la condició física de l’esportista amateur: estudi observacional, prospectiu amb un suplement de col·lagen hidrolitzat, vitamines i minerals.

Roser de Castellar Sanso va ser l’encarregada de fer l’exposició oral dels resultats i de recollir el premi. En la seva intervenció, va ressaltar els efectes sobre el rendiment esportiu de l’aportació de nutrients per garantir la protecció de teixits elàstics i de sustentació, especialment de vitamines (C, B2 i B3), així com minerals (zinc, magnesi, manganès) i d’una proteïna especialitzada com el col·lagen hidrolitzat (CH). La investigació va analitzar la recuperació després de l’esforç de 61 corredors de fons no professionals sotmesos a un programa d’entrenament regular de carrera.

Rosa María Morillo Lisa i Jaime Espolita Suárez van obtenir el segon reconeixement (1.500 euros) pel seu treball Impacte de la COVID-19 durant el segon trimestre de l’any 2020 en l’exercici de la professió farmacèutica al medi rural.

Es tracta d’un estudi prospectiu realitzat durant els mesos d’abril i maig de 2020 en el qual van participar 199 farmàcies de l’entorn rural, amb la coordinació de la Societat Espanyola de Farmàcia Rural. Entre els resultats, destaca que cap farmacèutic enquestat va haver de tancar la seva farmàcia per COVID-19 als primers mesos de pandèmia. Fins i tot treballant de manera individual, el 61,3% va incrementar la seva jornada laboral per a garantir la qualitat i seguretat del servei sanitari prestat. El 87,4% va veure reduïdes les seves hores de consulta mèdica, però més de la meitat va afirmar haver millorat la relació metge-farmacèutic i el 39,2% ho va fer en la seva relació infermer-farmacèutic. Com a conclusió, s’apunta que “la imatge del farmacèutic rural ha sortit reforçada durant la pandèmia, tant entre la resta de professionals sanitaris com entre els pacients”, segons va ressaltar Rosa María Morillo Lisa, titular de farmàcia a Alcalá d’Ebre (Saragossa).

El tercer premi (1.000 euros) va recaure en el pòster presentat per farmacèutics del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Cantàbria, en el qual s’aborden els resultats obtinguts en la Realització i comunicació de resultats dels test d’autodiagnòstic d’antígens SARS-CoV-2 sota supervisió en oficines de farmàcia de Cantàbria.

Eva María Armendáriz Senosiain, farmacèutica del Centre d’Informació del Medicament, va presentar aquesta experiència a Infarma Madrid 2022, que va obrir a les farmàcies participants la possibilitat de comunicar els resultats de les proves obtingudes al Servei Càntabre de Salut mitjançant la plataforma CAÑIA, una aplicació mòbil d’ús exclusiu per a professionals sanitaris.

Entre l’1 de gener i el 7 de febrer de 2022, una mitjana de 110 oficines de farmàcia van participar en el dispositiu, realitzant 6.327 tests que van fer aflorar 2.528 resultats positius. A la llum dels resultats, queda demostrat, segons els autors de l’estudi, que “les oficines de farmàcia són punts estratègics d’accessibilitat i proximitat a la ciutadania, un recurs útil que les autoritats sanitàries poden integrar en programes concrets de salut pública per realitzar cribratges poblacionals i per a contribuir a descongestionar l’Atenció Primària”. Així mateix, conclouen que “el professional farmacèutic proporciona consell professional, atenció personalitzada i derivació de l’usuari/pacient cap als recursos assistencials idonis, col·laborant en el control de la pandèmia”.

Per altra banda, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid va aportar el treball Anàlisi de la dispensació d’antibiòtics a les farmàcies de Madrid durant el primer any de pandèmia. Els seus autors, Óscar López, Carmen Ortega, Rebeca González, Inmaculada Castillo I. i Pura Lledó, així com la farmàcia López Moreno, després d’analitzar el consum d’antibiòtics prescrits pel sistema sanitari públic durant el 2020 i la seva relació amb les mesures adoptades per contenir la propagació del SARS-CoV-2, a partir de dades de dispensació per part de les farmàcies madrilenyes en comparació amb el 2019, demostren que el consum d’antibiòtics va disminuir en conjunt en 2020 un 23,7% respecte a 2019 amb importants disminucions dels antibiòtics més utilitzats, en concret les Penicil·lines (J01C), amb una caiguda del 35,1%, les Quinolonas (J01M), un 22,4%, i els Macròlids (J01F), un 18,1%. Les caigudes més importants del consum van ser al maig, un 40,3%, seguit de novembre i desembre, un 38% menys cadascun respecte al 2019.

Sent així, conclouen que la disminució del consum d’antibiòtics el 2020, especialment aquells que s’indiquen per infeccions respiratòries, demostra que les mesures aplicades per contenir la pandèmia van frenar també l’expansió d’infeccions bacterianes respiratòries transmeses per via aèria. Això queda constatat de forma més concloent durant els mesos en què les mesures van ser aplicades amb més severitat. Algunes de les quals (ús de mascareta o el manteniment de la distància de seguretat en llocs públics) podrien ser considerades en un futur per evitar la propagació d’aquestes infeccions, especialment en persones vulnerables, en espais reduïts i amb molta concentració de persones, ja que ha quedat demostrada la seva eficàcia.

El Comitè Científic d’Infarma agraeix a tots els farmacèutics participants dels diferents àmbits d’exercici professional el seu esforç i la seva gran contribució en presentar treballs originals que permeten conèixer el valor i abast de l’atenció farmacèutica professional i fer avançar a la professió en el seu desenvolupament.

L’organització d’Infarma elaborarà, amb tots els treballs acceptats, una publicació electrònica sota el títol Contribucions Científiques. Llibre de Resums INFARMA MADRID 2022.

 La Trobada Europea de la Farmàcia premia tres pòsters científics en una edició que va comptar amb la presentació de 97 treballs originals de recerca

Madrid, 29 de març. Infarma Madrid 2022 va tornar a ser escenari de les múltiples línies d’investigació obertes a l’àmbit de la Farmàcia que demostren el compromís de la professió amb tots els aspectes científics i tècnics de les ciències farmacèutiques.

El jurat del Comitè Científic d’Infarma va seleccionar, a l’edició que acaba de celebrar-se, un total de 97 treballs perquè s’exposessin al Congrés i va distingir-ne tres per la seva qualitat, els resultats dels quals es van presentar en una exposició oral. Dos dels tres pòsters premiats es van centrar en investigacions relacionades amb la pandèmia.

El primer premi, dotat amb 2.000 euros, va correspondre al pòster presentat per un grup de farmacèutics de Laboratorios Ordesa i al Grup de Recerca en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat d’Alacant, amb el títol Efecte d’un suplement nutricional en la recuperació i la condició física de l’esportista amateur: estudi observacional, prospectiu amb un suplement de col·lagen hidrolitzat, vitamines i minerals.

Roser de Castellar Sanso va ser l’encarregada de fer l’exposició oral dels resultats i de recollir el premi. En la seva intervenció, va ressaltar els efectes sobre el rendiment esportiu de l’aportació de nutrients per garantir la protecció de teixits elàstics i de sustentació, especialment de vitamines (C, B2 i B3), així com minerals (zinc, magnesi, manganès) i d’una proteïna especialitzada com el col·lagen hidrolitzat (CH). La investigació va analitzar la recuperació després de l’esforç de 61 corredors de fons no professionals sotmesos a un programa d’entrenament regular de carrera.

Rosa María Morillo Lisa i Jaime Espolita Suárez van obtenir el segon reconeixement (1.500 euros) pel seu treball Impacte de la COVID-19 durant el segon trimestre de l’any 2020 en l’exercici de la professió farmacèutica al medi rural.

Es tracta d’un estudi prospectiu realitzat durant els mesos d’abril i maig de 2020 en el qual van participar 199 farmàcies de l’entorn rural, amb la coordinació de la Societat Espanyola de Farmàcia Rural. Entre els resultats, destaca que cap farmacèutic enquestat va haver de tancar la seva farmàcia per COVID-19 als primers mesos de pandèmia. Fins i tot treballant de manera individual, el 61,3% va incrementar la seva jornada laboral per a garantir la qualitat i seguretat del servei sanitari prestat. El 87,4% va veure reduïdes les seves hores de consulta mèdica, però més de la meitat va afirmar haver millorat la relació metge-farmacèutic i el 39,2% ho va fer en la seva relació infermer-farmacèutic. Com a conclusió, s’apunta que “la imatge del farmacèutic rural ha sortit reforçada durant la pandèmia, tant entre la resta de professionals sanitaris com entre els pacients”, segons va ressaltar Rosa María Morillo Lisa, titular de farmàcia a Alcalá d’Ebre (Saragossa).

El tercer premi (1.000 euros) va recaure en el pòster presentat per farmacèutics del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Cantàbria, en el qual s’aborden els resultats obtinguts en la Realització i comunicació de resultats dels test d’autodiagnòstic d’antígens SARS-CoV-2 sota supervisió en oficines de farmàcia de Cantàbria.

Eva María Armendáriz Senosiain, farmacèutica del Centre d’Informació del Medicament, va presentar aquesta experiència a Infarma Madrid 2022, que va obrir a les farmàcies participants la possibilitat de comunicar els resultats de les proves obtingudes al Servei Càntabre de Salut mitjançant la plataforma CAÑIA, una aplicació mòbil d’ús exclusiu per a professionals sanitaris.

Entre l’1 de gener i el 7 de febrer de 2022, una mitjana de 110 oficines de farmàcia van participar en el dispositiu, realitzant 6.327 tests que van fer aflorar 2.528 resultats positius. A la llum dels resultats, queda demostrat, segons els autors de l’estudi, que “les oficines de farmàcia són punts estratègics d’accessibilitat i proximitat a la ciutadania, un recurs útil que les autoritats sanitàries poden integrar en programes concrets de salut pública per realitzar cribratges poblacionals i per a contribuir a descongestionar l’Atenció Primària”. Així mateix, conclouen que “el professional farmacèutic proporciona consell professional, atenció personalitzada i derivació de l’usuari/pacient cap als recursos assistencials idonis, col·laborant en el control de la pandèmia”.

Per altra banda, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid va aportar el treball Anàlisi de la dispensació d’antibiòtics a les farmàcies de Madrid durant el primer any de pandèmia. Els seus autors, Óscar López, Carmen Ortega, Rebeca González, Inmaculada Castillo I. i Pura Lledó, així com la farmàcia López Moreno, després d’analitzar el consum d’antibiòtics prescrits pel sistema sanitari públic durant el 2020 i la seva relació amb les mesures adoptades per contenir la propagació del SARS-CoV-2, a partir de dades de dispensació per part de les farmàcies madrilenyes en comparació amb el 2019, demostren que el consum d’antibiòtics va disminuir en conjunt en 2020 un 23,7% respecte a 2019 amb importants disminucions dels antibiòtics més utilitzats, en concret les Penicil·lines (J01C), amb una caiguda del 35,1%, les Quinolonas (J01M), un 22,4%, i els Macròlids (J01F), un 18,1%. Les caigudes més importants del consum van ser al maig, un 40,3%, seguit de novembre i desembre, un 38% menys cadascun respecte al 2019.

Sent així, conclouen que la disminució del consum d’antibiòtics el 2020, especialment aquells que s’indiquen per infeccions respiratòries, demostra que les mesures aplicades per contenir la pandèmia van frenar també l’expansió d’infeccions bacterianes respiratòries transmeses per via aèria. Això queda constatat de forma més concloent durant els mesos en què les mesures van ser aplicades amb més severitat. Algunes de les quals (ús de mascareta o el manteniment de la distància de seguretat en llocs públics) podrien ser considerades en un futur per evitar la propagació d’aquestes infeccions, especialment en persones vulnerables, en espais reduïts i amb molta concentració de persones, ja que ha quedat demostrada la seva eficàcia.

El Comitè Científic d’Infarma agraeix a tots els farmacèutics participants dels diferents àmbits d’exercici professional el seu esforç i la seva gran contribució en presentar treballs originals que permeten conèixer el valor i abast de l’atenció farmacèutica professional i fer avançar a la professió en el seu desenvolupament.

L’organització d’Infarma elaborarà, amb tots els treballs acceptats, una publicació electrònica sota el títol Contribucions Científiques. Llibre de Resums INFARMA MADRID 2022.  COFB.ORG

Desplaça cap amunt