• Julio Mayol: “El sistema de salut està crònicament malalt i no ha après la lliçó”
• Olga Mediano: “Fa falta una estratègia clara sobre com utilitzar els nous tractaments antivirals”
• José Antonio López Guerrero: “No sabem quan, però podem assegurar que hi haurà una següent pandèmia”
• Alfredo Corell: “No hauríem de revacunar permanentment a persones sanes perquè el sistema immunitari pot apagar-se i deixar de respondre”
• Juan Torres: “Gripalitzant la malaltia, haurem de veure el preu que pagarem en COVID persistent ”
Madrid, 22 de març. El sistema de salut es troba lluny d’estar preparat per afrontar un nou desafiament com l’impost per la pandèmia. Aquest és l’advertiment llançat per cinc experts sanitaris en el moment en què Espanya comença a entrar en la fase de gestionar la infecció respiratòria pel virus SARS-CoV-2 com una endèmia.
Amb la moderació del periodista especialitzat en ciència d’RNE, Manuel Seara, viròlegs, immunòlegs, pneumòlegs i metges d’altres especialitats i de la gestió hospitalària han analitzat els dos anys transcorreguts de pandèmia i l’escenari obert a partir d’ara.
A la taula rodona Present i futur del SARS-CoV-2. De pandèmia a endèmia? han intervingut Julio Mayol, director mèdic i director d’Innovació de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid; José Antonio López Guerrero, director de Neurovirología de la Universitat Autònoma de Madrid; Olga Mediano San Andrés, pneumòloga de l’Hospital Universitari de Guadalajara i membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica; Alfredo Corell Almuzara, catedràtic d’Immunologia i vicerector d’Innovació Docent i Transformació Digital de la Universitat de Valladolid; i Juan Torres Macho, cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Infanta Leonor-Virgen De la Torre.
El doctor Julio Mayol s’ha referit als canvis patits pel sistema sanitari en general i, particularment, pels hospitals durant la pandèmia des de la perspectiva d’un gestor del sistema sanitari. En aquesta línia, ha revisat l’impacte en els professionals i pacients, en l’administració i gestió de recursos materials i en la reorganització de l’assistència i el treball en equip.
Per a Mayol, el sistema de salut “està crònicament malalt i no ha après la lliçó” després de la crisi sanitària provocada per la pandèmia. En la seva opinió, “tenim un nou problema de subministrament ara que estem en una guerra i la tempesta pot ser absolutament perfecta si s’ajunta amb una nova onada” del virus. Entre els desequilibris més urgents que s’han de corregir, el doctor ha reclamat un canvi de les regles que regeixen els nostres sistemes per dotar-los de més flexibilitat i per respondre amb garanties a l’increment de la demanda de pacients sense els patiments que els professionals han tingut. “La regulació i la reglamentació és contrària a la flexibilitat d’un sistema sanitari”, ha sostingut en relació amb les mesures adoptades als hospitals durant l’estat d’alarma. Una altra de les mancances detectades per aquest expert és la falta d’organització per poder prevenir, com a primera barrera del sistema de salut.
En aquesta mateixa línia, Olga Mediano ha posat el focus en l’experiència viscuda als hospitals durant la pandèmia en enfrontar-se a un virus que causa una pneumònia bilateral i “que no s’havia vist fins avui”, ha recordat. Aquesta especialista ha instat a “preparar-se pel que pugui venir” i evitar la saturació hospitalària, la qual cosa requereix, al seu judici, mantenir una infraestructura hospitalària suficient per assegurar el maneig del pacient crític, garantir la seguretat dels professionals i pacients als centres i dissenyar una estratègia terapèutica que permeti detectar el pacient vulnerable i tenir un accés ràpid a fàrmacs eficaços amb la finalitat d’evitar que passi a malalt greu i al col·lapse dels hospitals patit durant la crisi. “No hi ha un tractament específic que acabi amb la malaltia; això no ha acabat”, ha assegurat.
En la seva opinió, “fa falta una estratègia clara sobre com utilitzar els nous tractaments antivirals els primers cinc dies d’infecció i com s’identificaran les persones candidates a aquests tractaments”, ja que es tracta en molts casos d’anticossos monoclonals que s’administren per via intravenosa i que són cars i requereixen la identificació clara de la població. Els recents canvis introduïts pel Ministeri de Sanitat en el diagnòstic de positius i en reduir els períodes d’aïllament obliguen a centrar-se en els pacients vulnerables, però no resolen com manejar als pacients asimptomàtics ambulants, ha assenyalat. També ha ressaltat el paper jugat pels test ràpids d’antígens, que han permès implicar el pacient en l’autodiagnòstic per evitar col·lapsar l’Atenció Primària.
D’altra banda, el viròleg José Antonio López Guerrero s’ha encarregat de presentar el coronavirus causant de la malaltia COVID-19, un dels agents virals d’ARN més complexos i grans que es coneixen, “tan és així que ha hagut d’aprendre a corregir els seus errors replicatius per a ser viable durant l’evolució”, ha explicat el professor titular de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Madrid. López Guerrero ha repassat alguns dels aspectes del possible origen del patogen, que ha situat a “la frontera entre l’univers d’allò orgànic i allò viu”, així com la manera de transmissió per aerosols i interacció amb l’hoste del virus i la resposta immunitària, una qüestió que està encara per resoldre. Tampoc és clar, segons ha indicat, si els morts per la variant Ómicron ho han fet pel virus o amb el virus. En qualsevol cas, i a la vista de l’evolució dels patògens detectats durant les últimes dècades, ha deixat el següent advertiment: “No sabem quan, però podem assegurar que hi haurà una següent pandèmia”.
Alfredo Corell ha detallat la resposta immune de l’organisme i el procés per a adquirir immunitat davant del SARS-CoV-2 a través de les noves vacunes d’ARN o la combinació de sèrums. Segons l’opinió d’aquest expert immunòleg, “no hauríem de revacunar de manera contínua a persones sanes, perquè el sistema immunitari pot apagar-se i deixar de respondre”, amb l’excepció, ha matisat, de les persones immunocompromeses i vulnerables. En aquest sentit, ha instat a avaluar de forma més precisa les conseqüències de la vacunació i a confiar en la immunitat cel·lular, en el mecanisme pel qual les cèl·lules activen la maquinària per generar anticossos específics després de passar quatre o cinc dies d’infecció. També ha deixat la següent reflexió a propòsit de les noves vacunes llançades al mercat en un temps rècord. “Si els conceptes per una vacuna ideal són que siguin accessibles a tothom, siguin termoestables, eficaces amb una sola dosi, que es puguin aplicar a diverses malalties i se subministrin millor a través de la via mucosa o que siguin possible administrar-les en els primers mesos de vida, són condicions que les actuals vacunes no reuneixen”.
Finalment, Juan Torres ha aportat la seva visió de futur sobre la COVID-19 de llarga durada o la persistència de símptomes després de tres mesos de passar la malaltia aguda. En primer lloc, ha subratllat la necessitat d’aconseguir una definició universal d’aquesta malaltia, que “té entitat pròpia i no ha de confondre’s amb seqüeles” de la malaltia. Els símptomes de la COVID persistent poden ser són de nova aparició després de la recuperació inicial o persistir des de l’inici i tenen un impacte en la vida diària. Fins avui, s’han descrit més de 150 símptomes relacionats amb la COVID-19, la incidència de les quals depèn de les variants i afecten, sobretot, a persones joves. Entre aquests símptomes, n’hi ha tres que són els més freqüents: dispnea o dificultat respiratòria, boira mental o falta d’atenció i fatiga crònica, ha apuntat. Així mateix, ha reclamat més recerca sobre les causes i possibles fàrmacs que permetin millorar el seu tractament i simptomatologia, amb la finalitat d’evitar que es converteixi en una malaltia invisible, com la fibromiàlgia o la fatiga crònica, típiques en aquests casos en dones entre 40-50 anys i sense marcadors diagnòstics. Aquest expert ha incidit en les conseqüències cardiovasculars de la COVID-19, del qual es desconeixen les causes, i ha alertat sobre el risc de gripalizar la malaltia: “Cal veure el preu que haurem de pagar en COVID persistent”. “Sí que sabem -ha precisat- que la vacuna protegeix i disminueix la incidència i severitat dels símptomes”.
• Julio Mayol: “El sistema de salut està crònicament malalt i no ha après la lliçó”
• Olga Mediano: “Fa falta una estratègia clara sobre com utilitzar els nous tractaments antivirals”
• José Antonio López Guerrero: “No sabem quan, però podem assegurar que hi haurà una següent pandèmia”
• Alfredo Corell: “No hauríem de revacunar permanentment a persones sanes perquè el sistema immunitari pot apagar-se i deixar de respondre”
• Juan Torres: “Gripalitzant la malaltia, haurem de veure el preu que pagarem en COVID persistent ”
Madrid, 22 de març. El sistema de salut es troba lluny d’estar preparat per afrontar un nou desafiament com l’impost per la pandèmia. Aquest és l’advertiment llançat per cinc experts sanitaris en el moment en què Espanya comença a entrar en la fase de gestionar la infecció respiratòria pel virus SARS-CoV-2 com una endèmia.
Amb la moderació del periodista especialitzat en ciència d’RNE, Manuel Seara, viròlegs, immunòlegs, pneumòlegs i metges d’altres especialitats i de la gestió hospitalària han analitzat els dos anys transcorreguts de pandèmia i l’escenari obert a partir d’ara.
A la taula rodona Present i futur del SARS-CoV-2. De pandèmia a endèmia? han intervingut Julio Mayol, director mèdic i director d’Innovació de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid; José Antonio López Guerrero, director de Neurovirología de la Universitat Autònoma de Madrid; Olga Mediano San Andrés, pneumòloga de l’Hospital Universitari de Guadalajara i membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica; Alfredo Corell Almuzara, catedràtic d’Immunologia i vicerector d’Innovació Docent i Transformació Digital de la Universitat de Valladolid; i Juan Torres Macho, cap del servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Infanta Leonor-Virgen De la Torre.
El doctor Julio Mayol s’ha referit als canvis patits pel sistema sanitari en general i, particularment, pels hospitals durant la pandèmia des de la perspectiva d’un gestor del sistema sanitari. En aquesta línia, ha revisat l’impacte en els professionals i pacients, en l’administració i gestió de recursos materials i en la reorganització de l’assistència i el treball en equip.
Per a Mayol, el sistema de salut “està crònicament malalt i no ha après la lliçó” després de la crisi sanitària provocada per la pandèmia. En la seva opinió, “tenim un nou problema de subministrament ara que estem en una guerra i la tempesta pot ser absolutament perfecta si s’ajunta amb una nova onada” del virus. Entre els desequilibris més urgents que s’han de corregir, el doctor ha reclamat un canvi de les regles que regeixen els nostres sistemes per dotar-los de més flexibilitat i per respondre amb garanties a l’increment de la demanda de pacients sense els patiments que els professionals han tingut. “La regulació i la reglamentació és contrària a la flexibilitat d’un sistema sanitari”, ha sostingut en relació amb les mesures adoptades als hospitals durant l’estat d’alarma. Una altra de les mancances detectades per aquest expert és la falta d’organització per poder prevenir, com a primera barrera del sistema de salut.
En aquesta mateixa línia, Olga Mediano ha posat el focus en l’experiència viscuda als hospitals durant la pandèmia en enfrontar-se a un virus que causa una pneumònia bilateral i “que no s’havia vist fins avui”, ha recordat. Aquesta especialista ha instat a “preparar-se pel que pugui venir” i evitar la saturació hospitalària, la qual cosa requereix, al seu judici, mantenir una infraestructura hospitalària suficient per assegurar el maneig del pacient crític, garantir la seguretat dels professionals i pacients als centres i dissenyar una estratègia terapèutica que permeti detectar el pacient vulnerable i tenir un accés ràpid a fàrmacs eficaços amb la finalitat d’evitar que passi a malalt greu i al col·lapse dels hospitals patit durant la crisi. “No hi ha un tractament específic que acabi amb la malaltia; això no ha acabat”, ha assegurat.
En la seva opinió, “fa falta una estratègia clara sobre com utilitzar els nous tractaments antivirals els primers cinc dies d’infecció i com s’identificaran les persones candidates a aquests tractaments”, ja que es tracta en molts casos d’anticossos monoclonals que s’administren per via intravenosa i que són cars i requereixen la identificació clara de la població. Els recents canvis introduïts pel Ministeri de Sanitat en el diagnòstic de positius i en reduir els períodes d’aïllament obliguen a centrar-se en els pacients vulnerables, però no resolen com manejar als pacients asimptomàtics ambulants, ha assenyalat. També ha ressaltat el paper jugat pels test ràpids d’antígens, que han permès implicar el pacient en l’autodiagnòstic per evitar col·lapsar l’Atenció Primària.
D’altra banda, el viròleg José Antonio López Guerrero s’ha encarregat de presentar el coronavirus causant de la malaltia COVID-19, un dels agents virals d’ARN més complexos i grans que es coneixen, “tan és així que ha hagut d’aprendre a corregir els seus errors replicatius per a ser viable durant l’evolució”, ha explicat el professor titular de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Madrid. López Guerrero ha repassat alguns dels aspectes del possible origen del patogen, que ha situat a “la frontera entre l’univers d’allò orgànic i allò viu”, així com la manera de transmissió per aerosols i interacció amb l’hoste del virus i la resposta immunitària, una qüestió que està encara per resoldre. Tampoc és clar, segons ha indicat, si els morts per la variant Ómicron ho han fet pel virus o amb el virus. En qualsevol cas, i a la vista de l’evolució dels patògens detectats durant les últimes dècades, ha deixat el següent advertiment: “No sabem quan, però podem assegurar que hi haurà una següent pandèmia”.
Alfredo Corell ha detallat la resposta immune de l’organisme i el procés per a adquirir immunitat davant del SARS-CoV-2 a través de les noves vacunes d’ARN o la combinació de sèrums. Segons l’opinió d’aquest expert immunòleg, “no hauríem de revacunar de manera contínua a persones sanes, perquè el sistema immunitari pot apagar-se i deixar de respondre”, amb l’excepció, ha matisat, de les persones immunocompromeses i vulnerables. En aquest sentit, ha instat a avaluar de forma més precisa les conseqüències de la vacunació i a confiar en la immunitat cel·lular, en el mecanisme pel qual les cèl·lules activen la maquinària per generar anticossos específics després de passar quatre o cinc dies d’infecció. També ha deixat la següent reflexió a propòsit de les noves vacunes llançades al mercat en un temps rècord. “Si els conceptes per una vacuna ideal són que siguin accessibles a tothom, siguin termoestables, eficaces amb una sola dosi, que es puguin aplicar a diverses malalties i se subministrin millor a través de la via mucosa o que siguin possible administrar-les en els primers mesos de vida, són condicions que les actuals vacunes no reuneixen”.
Finalment, Juan Torres ha aportat la seva visió de futur sobre la COVID-19 de llarga durada o la persistència de símptomes després de tres mesos de passar la malaltia aguda. En primer lloc, ha subratllat la necessitat d’aconseguir una definició universal d’aquesta malaltia, que “té entitat pròpia i no ha de confondre’s amb seqüeles” de la malaltia. Els símptomes de la COVID persistent poden ser són de nova aparició després de la recuperació inicial o persistir des de l’inici i tenen un impacte en la vida diària. Fins avui, s’han descrit més de 150 símptomes relacionats amb la COVID-19, la incidència de les quals depèn de les variants i afecten, sobretot, a persones joves. Entre aquests símptomes, n’hi ha tres que són els més freqüents: dispnea o dificultat respiratòria, boira mental o falta d’atenció i fatiga crònica, ha apuntat. Així mateix, ha reclamat més recerca sobre les causes i possibles fàrmacs que permetin millorar el seu tractament i simptomatologia, amb la finalitat d’evitar que es converteixi en una malaltia invisible, com la fibromiàlgia o la fatiga crònica, típiques en aquests casos en dones entre 40-50 anys i sense marcadors diagnòstics. Aquest expert ha incidit en les conseqüències cardiovasculars de la COVID-19, del qual es desconeixen les causes, i ha alertat sobre el risc de gripalizar la malaltia: “Cal veure el preu que haurem de pagar en COVID persistent”. “Sí que sabem -ha precisat- que la vacuna protegeix i disminueix la incidència i severitat dels símptomes”. COFB.ORG
