Novetats en les guies terapèutiques sobre els anticoagulants d’acció directa (ACOD)

Posar-se al dia de les recomanacions de les guies clíniques sobre les diferents indicacions dels anticoagulants d’acció directa (ACOD), revisar els assaigs clínics prospectius de l’ús d’ACOD en cardioversió elèctrica i repassar els estudis del tractament de la TVP (trombosi venosa profunda) i de l’EP (embòlia pulmonar) en poblacions especials com els pacients oncològics. Aquests van ser els objectius principals de la sessió celebrada el passat 4 d’abril el COFB, adreçada a farmacèutics comunitaris, d’hospitals, de centres d’atenció primària i de l’administració sanitària.

Utilització dels anticoagulants d’acció directa en la fibril·lació auricular, l’embòlia pulmonar i la trombosi venosa profunda

La formació, coordinada per Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB, va comptar amb les aportacions de Javier Jacob, metge del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge, Antoni-Riera Mestres, metge de medicina interna del mateix Hospital i Andrea Molina, farmacèutica del Programa d’Harmonització del CatSalut.

Javier Jacob, metge del servei d'urgències de l'Hospital de Bellvitge; Antoni-Riera Mestres, metge de medicina interna del mateix Hospital; Roser Vallès, vocal d'Atenció Primària del COFB i Andrea Molina, farmacèutica del Programa d'Harmonització del CatSalut.
D’esquerra a dreta: Javier Jacob, metge del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge; Antoni-Riera Mestres, metge de medicina interna del mateix Hospital; Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB i Andrea Molina, farmacèutica del Programa d’Harmonització del CatSalut.

El fil conductor de la jornada va ser la utilització dels ACOD en la fibril·lació auricular (FA) i en les seves altres dues indicacions no finançades que són l’embòlia pulmonar (EP) i en la trombosi venosa profunda (TVP). En primer lloc, Javier Jacob, va explicar els criteris d’utilització d’anticoagulació en situacions agudes i urgents de la fibril·lació auricular i en el cas de necessitar cardioversió, tant elèctrica com farmacològica.

Seguidament, Antoni Riera-Mestre va exposar els resultats dels diferents estudis que hi ha sobre la utilització dels anticoagulants directes en l’embòlia pulmonar i la trombosi venosa profunda, totes dues indicacions de l’àmbit de l’atenció hospitalària.

Finalment, Andrea Molina, va fer una anàlisi de la utilització dels anticoagulants a Catalunya, tant l’antivitamina K (AVK) com els ACOD. També va intentar establir paràmetres comparatius entre aquests dos grups d’anticoagulants orals, sense que hi hagi estudis comparatius entre els diferents ACOD.

El fil conductor de la jornada va ser la utilització dels ACOD en la fibril·lació auricular (FA) i en les seves altres dues indicacions no finançades: l'embòlia pulmonar (EP) i en la trombosi venosa profunda (TVP).
El fil conductor de la jornada va ser la utilització dels ACOD en la fibril·lació auricular (FA) i en les seves altres dues indicacions no finançades: l’embòlia pulmonar (EP) i la trombosi venosa profunda (TVP).

Principals conclusions de la jornada

Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB i coordinadora de la formació, va destacar algunes de les conclusions que es van poder extreure de la jornada.”Els ACOD ofereixen una sèrie d’avantatges sobre els AVK sobretot pel que fa a la confortabilitat del pacient i estabilitat dels nivells d’anticoagulació, però tanmateix no han demostrat superioritat en eficàcia enfront dels AVK, sempre que aconseguim mantenir el pacient dins els rangs terapèutics”, va exposar.

Pel que fa a la seguretat, Vallès va explicar que “els ACOD produeixen menys hemorràgies intracranials, però més de caràcter gastrointestinal. El futur sembla que ens dirigeix a consumir cada cop més ACOD, però també cal dir que és positiu que els AVK tinguin el seu espai en la farmacoteràpia d’aquests problemes de salut, perquè són fàrmacs que han  demostrat la seva eficàcia”, va concloure.

 

Amb la col·laboració de:

 

 

 

Altres publicacions d’interès:

Desplaça cap amunt