- D’aquest i altres temes relacionats amb la formulació magistral es va parlar al VIII Fòrum Aprofarm
- La trobada va tenir lloc al Col•legi de Farmacèutics de Barcelona sota el lema “FORMULACIÓ 2.0: Eines on-line en una nova etapa”
Barcelona, 1 de juliol de 2015.- “La nova versió d’Aproformula es dirigeix a dos receptors, metge prescriptor i farmacèutic formulador, que hauran de registrar-se per accedir als nous recursos i formularis”. Així va explicar el farmacèutic Javier Valero, vicepresident d’Aprofarm –associació professional de farmacèutics formuladors-, en què consisteix l’actualització d’Aproformula durant la taula “APP per al farmacèutic i el prescriptor: nova versió Aproformula”. Va ser un dels actes programats al VIII Fòrum Aprofarm, que va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) sota el lema “FORMULACIÓ 2.0: Eines on-line en una nova etapa”.
L’aplicació ja va suposar una eina nova per al formulador quan es va llançar el 2011. Després de veure la bona valoració que ha obtingut en aquests tres anys quant a utilitat i resolució de casos, s’ha decidit apostar per aquesta actualització que, a més de mostrar una nova arquitectura i disseny, posa a la disposició dels professionals de la salut prestacions que faciliten la coordinació. Algunes de les millores que ofereix són poder personalitzar receptes i prospectes, i al seu torn, accedir a formularis classificats per especialitats: atenció primària, dermatologia, medicina estètica, podologia i excipients.
La importància de la comunicació on-line entre els agents de salut també es va posar de manifest a la conferència inaugural “Comunicació on-line com a eina de col·laboració entre nivells assistencials: farmàcia hospitalària i farmàcia comunitària”. Carmen Dávila, farmacèutica al Servei de Farmàcia Complexo Hospitalario de Pontevedra, va destacar que “la comunicació on-line en el sector de la formulació és un mètode eficient i ràpid per intercanviar dades entre la comunitat científica que hauríem d’aprofitar per crear vincles entre farmàcia comunitària i hospitalària”. Un exemple d’això és la web d’accés lliure del grup de farmacotècnia de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), on es publiquen diferents consultes sobre formulació catalogades i indexades.
Els metges demanden més formació amb el farmacèutic
A la taula rodona “Intercanvi entre formuladors: llums i dificultats del moment actual” –el moderador de la qual va ser Francesc Llambí, president d’Aprofarm i vocal de la Junta de Govern del COFB– es va parlar de la demanda dels metges de formació, informació i comunicació amb el farmacèutic. Aquest interès sorgeix de la bona experiència amb Fórmula 2015, que continuarà amb el nou projecte Formación Magistral. També es va exposar la importància que les associacions professionals treballin unides en projectes comuns per donar a conèixer la qualitat de la formulació magistral, així com que es reconegui la necessitat que el farmacèutic elabori medicaments per a grups reduïts o malalties òrfenes, com estableix actualment la legislació europea. “La gran tasca pels formuladors és que l’Agencia Española del Medicamento reconegui i s’ocupi de la formulació”, es va concretar.
Quines aplicacions pràctiques té la formulació magistral?
Una de les aplicacions pràctiques de la formulació magistral és el tractament de la fissura anal, que requereix l’aplicació de fórmules cicatritzants amb àcid hialurònic i vasodilatadors, principalment diltiazem que pot combinar-se amb lidocaina, tal com es va posar de manifest a la conferència “Formulació en el tractament de la fissura anal”. D’altra banda, a l’acte “Casos pràctics en formulació”, es va aprofundir en què aporta la formulació magistral en els tractaments de la psoriasi durant l’embaràs, de l’àrea genital, pal·liatius i dermatològics.
En el primer d’ells es va especificar que durant l’embaràs, el tractament de la psoriasi de primera línia són els emolients i queratolítics, podent utilitzar alguns fàrmacs classificats en categoria C: corticoides, Coaltar, derivats vitamina D i tacrolimus. La formulació a l’àrea genital requereix excipients adequats que respectin el pH i restableixin la flora vaginal, mentre que en tractaments pal·liatius suposa un repte important per tractar-se de símptomes múltiples, intensos, multifactorials i canviants que no responen als tractaments estàndard. Finalment, en dermatologia es van presentar tres casos clínics: queratosis actínicas, rosàcia eritematotelangiectàsica i prurito refractori.
Per a més informació:
Aprofarm: Montserrat Torrell
Telèfon: 93 322 22 11 – Correu: montse@aprofarm.org
Departament de Comunicació Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Telèfon: 93 244 07 28 /18 – Correu: premsa@cofb.net
D’aquest i altres temes relacionats amb la formulació magistral es va parlar al VIII Fòrum AprofarmLa trobada va tenir lloc al Col•legi de Farmacèutics de Barcelona sota el lema “FORMULACIÓ 2.0: Eines on-line en una nova etapa”Barcelona, 1 de juliol de 2015.- “La nova versió d’Aproformula es dirigeix a dos receptors, metge prescriptor i farmacèutic formulador, que hauran de registrar-se per accedir als nous recursos i formularis”. Així va explicar el farmacèutic Javier Valero, vicepresident d’Aprofarm –associació professional de farmacèutics formuladors-, en què consisteix l’actualització d’Aproformula durant la taula “APP per al farmacèutic i el prescriptor: nova versió Aproformula”. Va ser un dels actes programats al VIII Fòrum Aprofarm, que va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) sota el lema “FORMULACIÓ 2.0: Eines on-line en una nova etapa”.L’aplicació ja va suposar una eina nova per al formulador quan es va llançar el 2011. Després de veure la bona valoració que ha obtingut en aquests tres anys quant a utilitat i resolució de casos, s’ha decidit apostar per aquesta actualització que, a més de mostrar una nova arquitectura i disseny, posa a la disposició dels professionals de la salut prestacions que faciliten la coordinació. Algunes de les millores que ofereix són poder personalitzar receptes i prospectes, i al seu torn, accedir a formularis classificats per especialitats: atenció primària, dermatologia, medicina estètica, podologia i excipients. La importància de la comunicació on-line entre els agents de salut també es va posar de manifest a la conferència inaugural “Comunicació on-line com a eina de col·laboració entre nivells assistencials: farmàcia hospitalària i farmàcia comunitària”. Carmen Dávila, farmacèutica al Servei de Farmàcia Complexo Hospitalario de Pontevedra, va destacar que “la comunicació on-line en el sector de la formulació és un mètode eficient i ràpid per intercanviar dades entre la comunitat científica que hauríem d’aprofitar per crear vincles entre farmàcia comunitària i hospitalària”. Un exemple d’això és la web d’accés lliure del grup de farmacotècnia de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), on es publiquen diferents consultes sobre formulació catalogades i indexades. Els metges demanden més formació amb el farmacèutic A la taula rodona “Intercanvi entre formuladors: llums i dificultats del moment actual” –el moderador de la qual va ser Francesc Llambí, president d’Aprofarm i vocal de la Junta de Govern del COFB– es va parlar de la demanda dels metges de formació, informació i comunicació amb el farmacèutic. Aquest interès sorgeix de la bona experiència amb Fórmula 2015, que continuarà amb el nou projecte Formación Magistral. També es va exposar la importància que les associacions professionals treballin unides en projectes comuns per donar a conèixer la qualitat de la formulació magistral, així com que es reconegui la necessitat que el farmacèutic elabori medicaments per a grups reduïts o malalties òrfenes, com estableix actualment la legislació europea. “La gran tasca pels formuladors és que l’Agencia Española del Medicamento reconegui i s’ocupi de la formulació”, es va concretar. Quines aplicacions pràctiques té la formulació magistral? Una de les aplicacions pràctiques de la formulació magistral és el tractament de la fissura anal, que requereix l’aplicació de fórmules cicatritzants amb àcid hialurònic i vasodilatadors, principalment diltiazem que pot combinar-se amb lidocaina, tal com es va posar de manifest a la conferència “Formulació en el tractament de la fissura anal”. D’altra banda, a l’acte “Casos pràctics en formulació”, es va aprofundir en què aporta la formulació magistral en els tractaments de la psoriasi durant l’embaràs, de l’àrea genital, pal·liatius i dermatològics. En el primer d’ells es va especificar que durant l’embaràs, el tractament de la psoriasi de primera línia són els emolients i queratolítics, podent utilitzar alguns fàrmacs classificats en categoria C: corticoides, Coaltar, derivats vitamina D i tacrolimus. La formulació a l’àrea genital requereix excipients adequats que respectin el pH i restableixin la flora vaginal, mentre que en tractaments pal·liatius suposa un repte important per tractar-se de símptomes múltiples, intensos, multifactorials i canviants que no responen als tractaments estàndard. Finalment, en dermatologia es van presentar tres casos clínics: queratosis actínicas, rosàcia eritematotelangiectàsica i prurito refractori.Per a més informació:Aprofarm: Montserrat Torrell Telèfon: 93 322 22 11 – Correu: montse@aprofarm.orgDepartament de Comunicació Col·legi de Farmacèutics de BarcelonaTelèfon: 93 244 07 28 /18 – Correu: premsa@cofb.net COFB.ORG