El passat 18 de juny, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar el darrer Fòrum Dermoexpert “Epigenètica: noves bases per a la dermocosmètica”, amb el patrocini d’HD Cosmetic Efficiency. El Fòrum va ser impartit per Regina Pallás, farmacèutica i directora d’I+D de Dermogalenic Experts; Jose Luís Mullor, biòleg, doctor en bioquímica i biologia molecular i director científic i CEO de Bionos Biotech; i Miquel Serra, farmacèutic comunitari. La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va coordinar la sessió adreçada a farmacèutics de farmàcia comunitària.
Els objectius del Fòrum Dermoexpert van ser conèixer els fonaments científics de l’epigenètica, entendre els mecanismes d’acció de les molècules amb activitat epigenètica a la dermis, saber quin és el procés d’investigació i d’elaboració d’estudis d’eficàcia i revisar l’aplicació pràctica d’aquests nous actius cosmètics.
La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va destacar que amb aquesta formació es tanca el cicle de formacions del Programa de Formació Continuada 2025-2026. La formació va posar el focus en conèixer com l’epigenètica pot servir com a base per crear nous actius cosmètics que puguin actuar en temes d’envelliment cutani i saber en què es basa aquesta ciència”, va indicar Alcalde.
A continuació, va intervenir Regina Pallás que va aprofundir en l’epigenètica, els seus fonaments i l’evidència científica. La farmacèutica va descriure l’epigenètica com “l’estudi sobre com els factors externs interactuen amb els nostres gens, modificant la seva expressió sense alterar la seqüència de l’ADN”. Segons va detallar, ho fan a través de mecanismes moleculars que funcionen com a interruptors a través els quals els gens s’activen o es desactiven. Tanmateix, va introduir el concepte d’exposoma, que “engloba la totalitat de les exposicions ambientals i personals al llarg de la vida”. Així doncs, “cada exposició pot deixar una petjada epigenètica que modifica l’expressió gènica”, tot i que “l’exposoma no canvia la seqüència del nostre ADN, però sí pot modificar com s’expressen els nostres gens”. En aquest context, va assegurar que “la ciència cosmètica troba en l’epigenètica un gran potencial per desenvolupar noves formulacions amb actius que regulen epigenèticament l’expressió d’aquells gens d’interès”. Per mostrar-ho, Pallás va compartir el cas de dues persones bessones, amb el mateix ADN, que mostren patrons d’envelliment diferents perquè “l’exposoma els ha deixat una petjada epigenèticament diferent”.
Senescència cel·lular i envelliment de la pell
En relació amb l’envelliment de la pell, la farmacèutica va fer referència a la senescència cel·lular, “un estat de detenció del cicle cel·lular irreversible, acompanyat de canvis fenotípics i secretoris (SASP)”. Alguns dels factors que poden desencadenar que les cèl·lules entrin en un estat de senescència són el dany en l’ADN, l’estrès oxidatiu o el deteriorament de l’autofàgia.
Ara bé, Regina Pallàs va indicar que la modulació de l’epigenètica ofereix vies per atenuar els senyals pro-senescents i restaurar un comportament cel·lular més juvenil, sense eliminar el mecanisme de seguretat antitumoral. Així doncs, “la ciència cosmètica troba en l’epigenètica una via per desenvolupar actius amb mecanismes d’acció precisos i mesurables”.
Per tancar la seva exposició, va fer referència al projecte CDTI que se centra en el desenvolupament de còctels d’actius amb mecanismes d’acció sobre un microARN de l’envelliment cutani.
Bionos, innovació aplicada
Seguidament, Jose Luís Mullor, biòleg i doctor en bioquímica i biologia molecular, va exposar l’activitat de Bionos Biotech, un institut d’investigació de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València. Mullor va destacar el model de col·laboració de Bionos amb Dermogalenic Experts, “un model de treball que transforma la hipòtesis científica en actius cosmètics amb evidència real” i que es basa en tres palanques: la formulació estratègica de preguntes, l’execució rigorosa amb metodologia i la traducció en argumentari i claim. D’aquesta manera, el resultat són productes amb eficàcia demostrada que el farmacèutic pot argumentar amb fondament científic real.
El biòleg va comentar que el camí per passar d’una hipòtesi científica a un producte dermocosmètic defensable requereix d’un protocol de validació estructurat, basat en la hipòtesi i el disseny, la validació in vitro, la validació in vivo, la formulació i el claim, avalat amb dades, és a dir, amb evidència científica real. Al llarg de la seva exposició, Mullor va desgranar la metodologia d’estudi (el model experimental, el disseny de l’estudi i la tecnologia d’anàlisi) i els resultats de l’estudi (reproductibilitat de l’efecte, regulació epigenètica i impacte biològic).
Del laboratori al taulell de la farmàcia
En darrer lloc, va intervenir el farmacèutic comunitari Miquel Serra per explicar el canvi d’enfoc en la recomanació d’un producte. En aquest senti, va dir que “el canvi no està només en el producte, està en el punt de partida i en com s’interpreta al pacient des de la farmàcia comunitària”. Serra va indicar que un farmacèutic ha d’identificar la necessitat real del pacient, traduir el mecanisme en un benefici clar, adaptar la recomanació al context real i prioritzar allò més necessari per obtenir un resultat. A la vegada, va recomanar traduir la innovació al llenguatge del client perquè “el farmacèutic fa cada dia el que cap investigador pot fer, que és agafar conceptes complexos i traduir-los de forma clara i útil pel pacient”.
Per altra banda, va diferenciar la interpretació de la pell del pacient en tres nivells per poder identificar la necessitat real i decidir la recomanació més adequada. Així doncs, va fer referència a la demanda explícita, la lectura professional i el mecanisme subjacent. El farmacèutic va destacar el rol del farmacèutic comunitari com a referent que aporta “claredat, seguretat i resultats reals”.
Per tancar la sessió, el farmacèutic va compartir una darrera reflexió entorn de l’epigenètica, que “ens ha ensenyat que el destí genètic no és una sentència perquè l’entorn i les intervencions actives poden modificar com i quan envelleixen les nostres cèl·lules”.
Amb el patrocini de:
