El passat 2 de juny, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar una nova tertúlia d’actualitat “Cànnabis medicinal: actualitat i realitat”. La tertúlia, que va ser moderada i presentada per Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals del COFB, va anar a càrrec de Jordi de Dalmases, farmacèutic i director tècnic de Canamedics Lab SL; Guadalupe Ballesteros, farmacèutica especialista a l’àrea de Farmacotècnia del servei de Farmàcia de l’Hospital Clínic de Barcelona; i de Jordi Pérez, anestesiòleg, especialista en medicina del dolor, PhD, cap de secció Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i professor associat de medicina a la Universitat de Barcelona.
Els objectius de la tertúlia d’actualitat van ser donar a conèixer la legislació davant el cànnabis medicinal, descriure el procés d’obtenció de flor de cànnabis, conèixer el procés d’elaboració de la fórmula magistral a farmàcia hospitalària, presentar experiències a altres països i compartir les necessitats i usos del cànnabis medicinal.
Durant la presentació, Josep Allué va destacar la rellevància de la tertúlia d’actualitat: “Des del Col·legi fa uns anys que treballem el tema del cànnabis medicinal i, avui, és la primera vegada que un col·legi professional sanitari parla sobre cànnabis medicinal, no només a Catalunya sinó a tota Espanya”. Allué va emmarcar la jornada en el context del nou Reial decret 903/2025, la nova normativa que regula l’ús del cànnabis medicinal a l’Estat, la qual restringeix la prescripció als metges especialistes i l’elaboració i dispensació als serveis de farmàcia hospitalària.
De la planta al medicament: el control de la flor medicinal
En primer lloc, va intervenir Jordi de Dalmases, director tècnic de Canamedics Labs SL, qui va aprofundir en la producció industrial de la flor medicinal de cànnabis. Dalmases va explicar que “la planta no és nova; el que és nou és la capacitat de controlar-la farmacèuticament”. En aquest sentit, el farmacèutic va destacar que el valor d’aquest producte farmacèutic no rau només en les propietats botàniques, sinó en la capacitat de fabricar-lo sota control garantint qualitat, seguretat i consistència.
En relació amb el naixement de la indústria moderna del cànnabis medicinal, Dalmases va indicar que els primers passos van tenir lloc l’any 2001 al Canadà i, més tard, entre els anys 2014 i 2018, alguns estats dels Estats Units d’Amèrica (EUA) van legalitzar-ne l’ús medicinal. A Europa, els primers passos van tenir lloc en alguns països, com Països Baixos, amb les primeres regulacions d’ús mèdic l’any 2010; o a Alemanya, on l’any 2017 van regular l’ús de productes de cànnabis en el mercat medicinal i impulsar el principal mercat europeu. En l’actualitat, més de 50 països disposen d’algun model regulat de cànnabis medicinal, amb importants diferències en accés, producció i dispensació. “La regulació ha impulsat l’accés terapèutic i el desenvolupament d’una indústria farmacèutica del cànnabis”, va confirmar.
A continuació, el farmacèutic va abordar alguns conceptes bàsics de la planta de cànnabis pel que fa a la seva anatomia farmacèutica, complexitat química i estandardització. Pel que fa a la producció industrial de la flor medicinal, va explicar que els principals objectius de l’etapa agronòmica són l’estandardització, la qualitat i la seguretat; i, en relació amb els objectius de l’etapa farmacèutica la reproductibilitat química, l’estabilitat del producte i el compliment regulatori.
Per acabar, Jordi de Dalmases va apuntar que la flor medicinal de cànnabis no és necessàriament el final del procés, sinó que es pot transformar en altres formes de dispensació en extractes d’olis estandarditzats, càpsules, solucions sublinguals o esprais, pomades, gels tòpics o solucions orals.
El cànnabis medicinal des de la farmàcia hospitalària
Per la seva banda, Guadalupe Ballesteros, va aprofundir en el canvi de paradigma que suposa l’aprovació de la nova normativa a la farmàcia hospitalària. A l’inici de la seva exposició, la farmacèutica va parlar del Cànnabis sativa, que és una planta anual, dioica i originària de l’Himàlaia. Pel que fa a la seva composició química, va concretar que el THC té un efecte psicoactiu i el CBD és un ansiolític i relaxant i que “la inflorescència no fecundada conté la concentració més gran de THC ubicats als tricomes glandulars”.
Seguidament, la farmacèutica va compartir quatre medicaments comercialitzats amb cannabinoides, tres d’ells orals i un bucal, indicats per a l’espasticitat per esclerosi múltiple, epilèpsia, nàusees i vòmits associats a la quimioteràpia i per a l’anorèxia i la pèrdua de pes associada al VIH. En aquest sentit, va detallar les diferents vies d’administració dels cannabinoides d’us clínic.
A l’hora d’analitzar el panorama europeu, Ballesteros va segmentar l’accés al cànnabis en nivells d’accés: el primer nivell d’accés alt, on l’ús del cànnabis està integrat en la pràctica clínica en països com Alemanya o el Regne Unit; el segon nivell, d’accés intermedi, l’ús clínic és existent, però limitat, com és el cas d’Espanya, Txèquia, Itàlia i Polònia; el tercer nivell d’accés baix, el cànnabis és legal, però sense impacte real en els pacients a França, Suècia, Bulgària i Sèrbia; i, finalment, un quart nivell, on països de l’Est com Albània, Bòsnia o Kosovo mantenen el cànnabis en la il·legalitat i no ofereixen cap mena d’accés sanitari. Concretament, a Espanya, va exposar el posicionament de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris sobre els preparats estandarditzats de cànnabis i el de la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria (SEFH).
Prescripció mèdica del cànnabis medicinal
En darrer lloc, va intervenir el Dr. Jordi Pérez per abordar la prescripció mèdica del cànnabis medicinal. “El sistema cannabinoide és un sistema endogen, ja que tenim receptors, activadors interns i un sistema metabòlic. Funciona com un sistema de retroacció, és a dir, els endocannabinoides se sintetitzen a la neurona postsinàptica, no a la presinàptica, però hi actuen en aquesta darrera exercint una acció d’inhibició”, va introduir el doctor.
“En la via del dolor, el sistema endocannabinoide és fonamental, per tant, no queda dubte que els endocannabinoides i els cannabinoides externs juguen un paper sobre com generem i sentim el dolor”, va recordar Pérez.
Tot seguit, el Dr. Pérez va analitzar l’evidència científica prenent com a referència el document de la National Academy of Sciences. Aquest document confirma existeixen proves sòlides sobre l’eficàcia dels fàrmacs cannabinoides en patologies com l’epilèpsia infantil, l’espasticitat en adults amb l’esclerosi múltiple, dolor crònic i nàusees i vòmits per la quimioteràpia. En aquest sentit, va assenyalar que el Canadà va ser dels primers països a incloure els cannabinoides en els seus protocols, arran d’estudis que han demostrat certa efectivitat en el dolor neuropàtic i en el dolor oncològic. Malgrat aquests avenços, el doctor va matisar que no hi ha suficients evidències com per a integrar-los en l’abordatge del dolor crònic i que mai són la primera opció terapèutica i sovint no són l’única.
Per altra banda, el doctor va matisar que, mentre el THC té efectes psicotròpics, el CBD és molt més segur, tot i que menys eficaç. Finalment, va desglossar les diferents contraindicacions i precaucions a tenir en compte i va tancar la seva exposició assegurant que els cannabinoides no són productes letals, tot i que poden provocar efectes secundaris i complicacions.
