El passat 21 de maig, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “La perforació del lòbul de l’orella”, amb la col·laboració de PRIM. Per tal d’apropar la formació arreu del territori, aquesta sessió va tenir lloc a la ciutat de Vic. La farmacèutica, bioquímica i responsable de negoci de PRIM, Gema Garrigós, va impartir la formació adreçada a farmacèutics de farmàcia comunitària, tècnics i auxiliars en farmàcia i parafarmàcia.
Els objectius de la formació van ser saber com fer una perforació del lòbul de l’orella i com aplicar les mesures higièniques i sanitàries posteriors per prevenir riscos tant del pacient com per al personal que la fa, entendre les cures posteriors a fer per prevenir reaccions adverses i identificar els possibles riscos associats que té el pacient.
“La perforació del lòbul de l’orella és un fenomen dinàmic i socialment acceptat”, va comentar Garrigós a l’inici de la sessió. És una de les tendències del moment i no té edat i s’ha transformat per concentrar-se a l’orella. “S’estima que entre el 50 i el 90% de la població té una o més perforacions en qualsevol de les seves formes”, va apuntar la farmacèutica.
Actualment, el Decret 90/2008 del 22 d’abril del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya regula el procediment de decoració del cos humà consistent en la perforació de qualsevol part del cos amb la finalitat de posar sobre el mateix objectes de metall o altres materials. Ara bé, d’aquesta definició s’exceptua la perforació del lòbul de l’orella que es realitzi amb sistemes de clavat i cordat de forma automàtica, amb material estèril i d’un sol ús. Així doncs, “queda circumscrit a la farmàcia únicament la perforació del lòbul de l’orella, mai en el cartílag, mitjançant sistemes de clavat i cordat de forma automàtica, amb material estèril i d’un sol ús”, va especificar Garrigós.
Materials per a la perforació del lòbul de l’orella
En relació amb els instruments per a la perforació del lòbul de l’orella és necessari “utilitzar un perforador de pressió manual, fàcil i còmode de fer servir, estable i precís, que sigui silenciós i que no es noti”, va indicar. També són necessaris els cassets que contenen les arracades, que han d’estar esterilitzades per garantir la seguretat; el marcador d’ús tòpic; i les arracades, que han de ser de materials dermatològics compatibles i segurs d’acord amb les directives del níquel.
Preparació, procediment i cures posteriors
A continuació, la farmacèutica va detallar com ha de ser la preparació prèvia a la perforació. En aquest sentit, va aconsellar informar el client sobre el procediment, possibles complicacions i cures posteriors, així com de la necessitat de signar una autorització. En el cas de nadons i menors d’edat, els pares o tutors legals han de signar una autorització en el cas d’estar-hi d’acord. Tanmateix, és necessari estudiar el model i el metall de l’arracada, asseure al client en un lloc còmode i preparar els materials necessaris per a la perforació. Finalment, va explicar que és important comprovar el lòbul de l’orella on s’ha de realitzar la perforació per cercar si hi ha alguna cicatriu queloide.
Pel que fa al procediment, va aconsellar seguir tres senzills passos: netejar, marcar i perforar. En el cas de fer la perforació a un nadó, va recomanar demanar ajuda a un company o als pares per fer-ho. Per altra banda, va comentar que cal evitar realitzar perforacions en embarassades, persones amb immunitat reduïda, amb dermatitis infeccioses actives, durant tractaments en què hi hagi mala cicatrització i en aquelles persones propenses a formar queloides.
Finalment, la farmacèutica va indicar que cal mantenir les arracades a l’orella durant sis setmanes i tenir cura de la perforació tres vegades al dia, mantenint l’orella neta i airejada. Sobretot, va insistir que, davant qualsevol complicació, cal treure’s les arracades i acudir a la farmàcia.
En acabar la part teòrica de la formació, Garrigós va mostrar als assistents com realitzar una correcta perforació fent servir una representació fictícia d’una orella i després amb amb una assistent voluntària.
Amb la col·laboració de:
