El passat 18 de març, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “Abordatge del peu diabètic a l’oficina de farmàcia”, amb el patrocini de Sandoz. La sessió, adreçada a farmacèutics comunitaris, va anar a càrrec de Judit Llussà, metgessa de família del CAP Sant Roc de Badalona i membre de l’equip territorial de peu diabètic, Alexandro Lacadena, farmacèutic titular i tècnic ortoprotèsic de la Farmacia Ortopedia Lacadena, i de Jara Lacadena, tècnica ortoprotèsica de la Farmacia Ortopedia Lacadena. La sessió va ser coordinada pels vocals del COFB: Lluís García López, vocal d’Ortopèdia, i Mercè Barau, vocal d’Oficina de Farmàcia.
Els objectius de la formació van ser capacitar als farmacèutics per identificar els tipus de diabetis i les seves complicacions associades. Saber com aplicar criteris de detecció precoç i derivació, analitzar els hàbits i pràctiques d’autocura dels pacients i com avaluar l’eficàcia de les mesures preventives i dels productes d’indicació farmacèutica en la reducció del risc de complicacions. I aprendre a dissenyar un protocol d’actuació farmacèutica per al seguiment i educació sanitària de pacients amb diabetis orientat a la prevenció del peu diabètic.
“En les 3,5 hores que durarà aquesta sessió hi haurà 420 amputacions per diabetis mellitus en el món”, va sentenciar Judit Llussà, metgessa de família del CAP Sant Roc de Badalona, a l’inici de la seva exposició. La doctora va compartir la definició de diabetis, segons la International Diabetes Federation (IDF): “Una condició crònica que es produeix quan el pàncrees ja no pot fabricar insulina o quan el cos no pot utilitzar-la de manera eficaç”. Aquest fet “provoca nivells alts de glucosa en sang (hiperglucèmia), que a llarg termini danya òrgans i teixits”. Així doncs, la insulina actua com una “clau” que permet que la glucosa entri a les cèl·lules i, quan això falla, la glucosa s’acumula a la sang.
A continuació, Llussà va classificar la diabetis en quatre categories principals: la tipus 1, originada per la destrucció autoimmune de les cèl·lules beta; la tipus 2, originada per una pèrdua progressiva en la secreció d’insulina; i, d’altra banda, per altres causes específiques (monogènica, pancreàtica, química); i, finalment, per diabetis gestacional, diagnosticada durant el segon o el tercer trimestre de l’embaràs.
Pel que fa a la incidència de la diabetis a escala mundial, la doctora va explicar que l’any 2025 hi havia un total de 589 milions d’adults que viuen amb aquesta malaltia (un de cada nou adults), que la malaltia va ser responsable de 3,4 milions de morts durant l’any 2024 i que té un impacte econòmic d’1 bilió de dòlars de despesa sanitària.
Per altra banda, aquesta malaltia pot comportar diverses complicacions microvasculars (retinopatia, nefropatia o neuropatia) i macrovasculars (malaltia coronària, cerebrovascular o arterial perifèrica). Llussà va assenyalar que la combinació de la neuropatia diabètica i la malaltia arterial perifèrica és la causa principal del que es coneix com a peu diabètic.
Peu diabètic: factors de risc i desencadenants
“La diabetis no fa soroll, però el peu diabètic en paga el preu. Així doncs, la prevenció és l’única veu que pot avançar-s’hi”, va assegurar. Segons Llussà, el peu diabètic és una síndrome resultant de la interacció de factors sistèmics i factors ambientals. Tanmateix, és qualsevol lesió del peu resultant de la diabetis o de les seves complicacions i és la primera causa d’amputació en els països desenvolupats. La doctora va matisar que l’amputació es desencadena per la suma de factors predisposats, els factors desencadenants i els factors agreujants. “El 84% de les amputacions no traumàtiques de membres inferiors en persones amb diabetis mellitus tenen com a antecedent una úlcera diabètica en el peu”, va indicar. Així doncs, hi ha tres grans reptes: evitar que un peu normal es converteixi en un peu de risc, evitar que en un peu de risc aparegui una úlcera i evitar que l’úlcera acabi en amputació.
Judit Llussà va recordar la importància del cribratge sistemàtic i estandarditzat, ja que “menys d’un terç dels professionals reconeixen els símptomes de la neuropatia perifèrica i, fins i tot, la discuteixen amb els seus pacients”. Alhora, va incidir en la importància de la comunicació i coordinació entre nivells assistencials, pel fet que “la demora en la derivació dels pacients des de l’atenció primària a un segon nivell assistencial és un dels factors de risc per a amputació més importants”.
Consell farmacèutic per a l’abordatge del peu diabètic
Seguidament, va intervenir Alexandro Lacadena i Jara Lacadena, tots dos tècnics ortoprotètics, per parlar de l’abordatge del peu diabètic des de la farmàcia comunitària. Alejandro Lacadena va destacar la importància de la farmàcia, com a establiment sanitari més pròxim a la ciutadania, per a l’acompanyament de les persones amb peu diabètic. “Entre el 25% i el 50% dels pacients amb diabetis presenten risc de peu diabètic i només un terç dels pacients saben com cuidar-se adequadament el peu”, va confirmar. I, a més, va afegir que “Espanya és el país d’Europa amb més amputacions per complicacions”.
Així doncs, va remarcar la importància dels farmacèutics i farmacèutiques en la detecció de factors de risc i va compartir algunes mesures de prevenció i educació, que es poden oferir des de la farmàcia, com una alimentació equilibrada, tenir una vida activa i evitar l’alcohol i el tabac. També va anomenar alguns consells bàsics per al consell farmacèutic en relació amb la higiene, la inspecció regular o el seguiment i el control.
Per la seva banda, Jara Lacadena va profunditzar en els diferents productes ortoprotètics d’indicació farmacèutica, com són: el calçat especial, els mitjons, les mitges, la compressió ajustable per al tractament de malalties venèries, el tallaungles, els productes per a la higiene diària o la crema hidratant.
Amb el patrocini de:
