El 17 de febrer, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar una nova edició de la formació “Insulines i dispositius d’administració”, amb el patrocini de Novo Nordisk. La sessió va ser impartida per Cristina Lucas Fernández, farmacèutica comunitària experta en atenció farmacèutica, farmàcia assistencial i fundadora de Farmaval, i va ser coordinada i moderada per Anna Heredia, cap del Departament de Formació i Relacions Institucionals.
Els objectius de la conferència, adreçada a farmacèutics/ques de Farmàcia Comunitària i d’Atenció Primària, van ser obtenir una visió actualitzada de les insulines disponibles i del maneig dels diferents dispositius, saber les característiques dels diferents dispositius, com funcionen i com fer-ne un ús correcte, adquirir seguretat i confiança per assolir una atenció farmacèutica de qualitat i saber intervenir adequadament i donar valor en cada dispensació.
Tipus de pacients i plans d’actuació
Cristina Lucas Fernández va recordar la importància de què el farmacèutic conegui “com es manipulen els diferents dispositius d’insulina, en quines ocasions es requereix i confeccionar un pla d’actuació en concret per posar en marxa al taulell de la farmàcia. La població s’ha de beneficiar dels coneixements que tenen els farmacèutics, i en el camp de la insulina també”.
Pel que fa als diferents tipus de pacients que poden entrar a la farmàcia buscant insulina, la farmacèutica comunitària els va dividir segons la seva situació: “un dels més freqüents és el pacient diabètic de tipus 1, pacients amb l’hemoglobina molt alta que directament necessiten insulina, altres que no els hi ha funcionat els antidiabètics orals i necessiten punxar-se com última opció, dones embarassades i persones amb descomposicions hiperglucèmiques agudes”.
Enfront aquesta gran varietat de pacients que requereixen insulina “es demostra que existeix un ampli ventall de persones no diabètiques, però que acaben requerint aquesta ajuda. A causa d’això, és important tenir en compte l’algoritme de prescripció de diabetis, ja que mai és la primera opció excepte en casos molt concrets”.
Conservació i tècniques d’injecció
Amb relació a la conservació d’insulines, va recordar que “si no estan encetades, han d’estar al frigorífic entre 2ºC i 8ºC. Les que ja estiguin obertes, la temperatura ambient pot ser fins 28ºC a fins un màxim de 4 a 8 setmanes. A més, no es poden congelar”. Pel que fa a les tècniques d’injecció, la fase prèvia va ser descrita per Fernández, recordant que “en la suspensió de la ploma s’ha de voltejar el dispositiu per evitar partícules en suspensió i enrotllar els palmells de les mans 20 vegades. Finalment, s’ha de treure la ploma nova del frigorífic i deixar-la a temperatura ambient”.
La formació va finalitzar amb un taller pràctic on es van mostrar diferents dispositius d’insulina, com usar-los de forma correcta, la seva administració de dosis i en quines zones de punció s’havien d’utilitzar per evitar lipohipertròfia o lipoatròfia.
Amb el patrocini de:
