El passat 12 de febrer, al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) es va celebrar la sessió “Actualització en Oftalmologia”, amb el patrocini d’Amgen. La formació va comptar amb la participació de Santiago Grau, farmacèutic i director de l’Àrea del Medicament de l’Hospital del Mar, Isaac Alarcón, oftalmòleg, especialista en retina i uveïtis i cap de secció del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Mar, Marta Roig, farmacèutica i directora de l’Àrea del Medicament del Consorci Sanitari de Barcelona, Ferran Mascaró, oftalmòleg del Servei d’oftalmologia de l’Hospital de Bellvitge i Miguel Ángel Zapata, oftalmòleg, especialista en retina i cap de servei d’oftalmologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Anna Heredia, cap del Departament de Formació i Relacions Institucionals, va moderar la formació.
Els objectius de la conferència, adreçada a farmacèutics/ques d’hospital, van ser revisar patologies oftàlmiques de tractament hospitalari, actualitzar els coneixements sobre nous tractaments, tecnologies de diagnòstic i protocols de manipulació segura dels tractaments per a les patologies oftàlmiques, valorar l’impacte de la implementació clínica de la IA i potenciar el rol del farmacèutic hospitalari en el maneig de la farmacologia de les patologies oftàlmiques.
Teràpia oftalmològica: una realitat actual i un repte pel futur
Pel que fa a la teràpia oftalmològica ambulatòria, Santiago Grau va afirmar que “és un nou camp a explorar amb importants reptes a futur, com l’estudi en vida real del comportament de les diferents molècules disponibles. Un altre aspecte és augmentar el coneixement sobre quin és el millor maneig d’aquests fàrmacs per garantir la seva eficàcia i la seva seguretat”.
En aquest sentit, el director de l’Àrea del Medicament de l’Hospital del Mar va defensar “promoure la formació d’equips de treball amb els diferents perfils de professionals implicats en l’atenció a pacients amb afeccions oculars que requereixen aquestes teràpies”. Finalment, Grau va analitzar diferents estudis i assajos clínics realitzats recentment per destacar les principals innovacions i conclusions extretes pels diferents experts, i que permeten continuar fent passos cap a millorar la teràpia oftalmològica.
Patologia mèdica de la retina
Amb relació a l’actualització en patologia mèdica de la retina, Isaac Alarcón va destacar que la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) “és una malaltia crònica i progressiva de la màcula i una de les principals causes de deteriorament de la visió central en les persones majors de 50 anys. Es preveu que la prevalença de DMAE augmenti en tot el món fins a 288 milions en 2040”.
Pel que fa als factors de risc que poden augmentar les possibilitats de desenvolupar aquesta malaltia, el cap de secció del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Mar va explicar que “augmenta amb l’edat, amb un ràpid augment de la DMAE avançada en les persones de més de 75 anys”. Per altra banda, el ponent va compartir que “les persones que tenen un germà amb DMAE augmenten per quatre el risc de desenvolupar-la. Fumar duplica el risc de DMAE, junt amb altres factors d’estil de vida, com una dieta deficient o falta d’exercici”.
Pel que fa als símptomes, “el primer sol ser una àrea borrosa o distorsionada de la visió. La DMA mitjana també pot alterar la visió nocturna, i en la DMA avançada, pot existir una pèrdua de la visió central, així com dels símptomes addicionals com línies rectes ondulades i torçades, objectes que semblen més petits, colors menys brillants i fins i tot al·lucinacions”. Alarcón va afirmar que la DMAE “és una de les principals causes del deteriorament de la visió central en les persones majors de 50 anys. Així doncs, són necessaris nous tractaments dirigits a millorar la durabilitat per reduir la càrrega terapèutica dels pacients”.
Per concloure, va fer menció a la retinopatia diabètica i l‘edema macular diabètic, afirmant que “tenen un enorme impacte en la salut pública mundial al futur. A més, la diabetes mellitus s’associa amb el desenvolupament de complicacions oculars”. Finalment, l’oftalmòleg va fer menció als futurs tractaments de la patologia mèdica de la retina.
La malaltia ocular tiroide
Ferran Mascaró es va centrar en la malaltia ocular tiroide (TED), enumerant les noves teràpies que han anat apareixent amb el pas dels anys com el Rituximab, Tocilizumab o el Teprotumumab. A més, va assenyalar que “mai és tard per deixar de fumar, un clar factor de risc envers aquesta malaltia, en què el tractament de primera línia encara són els corticoides”.
A continuació, l’oftalmòleg de l’Hospital de Bellvitge va descriure com s’havia de descomprimir la TED, començant per realitzar una incisió, seguint per la dissecció, sutures, l’aixecament del periosti i acabant amb l’obertura de la periòrbita i la sutura per plans. El pacient amb aquesta malaltia més complex de ser tractat és “el que pateix una TED activa greu, retropulsió pètria, parets laterals curtes i grans, fumador, de sexe masculí i amb molta asimetria”.
MHDA i la teràpia oftàlmica
Marta Roig va presentar una mirada en la teràpia oftàlmica dins els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA) des d’un aspecte més regulador, centrant-se en l’administració sanitària i l’impacte que té sobre la gestió d’aquest grup de tractaments: enfront de les malalties que afecten els ulls, existeixen actualment anticossos monoclonals, monocatenaris i biespecífics.
Un dels missatges claus defensats per la directora de l’Àrea del Medicament del Consorci Sanitari de Barcelona va ser que aquests fàrmacs “tracten patologies d’alt impacte clínic i funcional, amb una elevada càrrega assistencial i de despeses pel sistema”.
Pel que fa a les estratègies implementades fins ara, “s’han establert administracions en xeringues precarregades, l’aparició de bio similars, nous mecanismes d’acció i augment de l’efecte, reduint la càrrega assistencial i millorant l’adherència”. Amb relació als reptes, Roig va destacar “la cronificació del tractament, la capacitat assistencial i la incorporació de noves teràpies”.
IA aplicada a l’avaluació dels tractaments de les malalties oftalmològiques
Miguel Ángel Zapata va analitzar la intel·ligència artificial aplicada a l’avaluació dels tractaments de les malalties oftalmològiques: “la nova llei d’intel·ligència artificial de la Unió Europea en l’ús mèdic exigeix traçabilitat de les explicacions, supervisió humana adequada, gestió del risc crític i auditories i vigilància postcomercialització”.
Amb relació a la responsabilitat i a la pràctica clínica, “el professional i la institució que utilitzi aquesta tecnologia ha d’usar el sistema segons les indicacions aprovades. En el cas d’ús autònom permès, la responsabilitat principal recau en el fabricant, no en el professional”.
Per finalitzar, el cap de servei d’Oftalmologia de l’Hospital Vall d’Hebron va analitzar diferents investigacions clíniques que analitzaven fins a quin punt la intel·ligència artificial era capaç de fer diagnòstics predictius en diferents casos clínics.
Amb el patrocini de:
