El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va portar el passat 4 de desembre a Vilanova i la Geltrú la formació “Insulines i dispositius d’administració”. Amb el patrocini de Novo Nordisk, la sessió va ser impartida per Cristina Lucas Fernández, farmacèutica comunitària experta en atenció farmacèutica, farmàcia assistencial i fundadora de Farmaval.
Els objectius de la jornada van ser obtenir una visió actualitzada de les insulines disponibles i del maneig dels diferents dispositius, saber les característiques dels diferents dispositius, com funcionen i com fer-ne un ús correcte, adquirir seguretat i confiança per assolir una atenció farmacèutica de qualitat i saber intervenir adequadament i donar valor en cada dispensació.
Necessitats d’insulina i la seva conservació
A l’inici de la seva presentació, Cristina Lucas Fernández va fer referència als diferents escenaris en què una persona necessita rebre insulina: “És necessari quan algú pateix diabetis tipus I, quan s’ha patit un fracàs d’altres antidiabètics, en cas d’embaràs, descompensacions hiperglucèmiques agudes o malalties intercurrents com són les sèpsies, l’infart de miocardi, la cirurgia major, el traumatisme greu, la intolerància oral i la insuficiència cardíaca, entre d’altres”.
En l’àmbit de conservació de les insulines, la farmacèutica comunitària va afirmar que, “si no estan encetades, han de guardar-se al frigorífic i estar entre 2ºC i 8ºC. Si ho estan, la temperatura ambient és de 28ºC fins al màxim de 4-8 setmanes segons fitxa tècnica. A més, no es poden congelar”.
Pel que fa a les agulles d’insulina, es va posar en relleu la tècnica per posar-la a un pacient, recordant que l’ideal és que siguin d’un sol ús. En cas que es decideixi reutilitzar agulles, Fernández va advertir que aquesta pràctica pot provocar “més dolor, risc alt d’infecció i l’acumulació de restes solidificades a la mateixa agulla”. També va fer esment de les situacions que es troben les farmàcies en descobrir “agulles torçades, sobrepressió o sortides més lentes d’insulina”.
Tècnica d’injecció i punció dels dispositius d’insulina
Amb relació a la tècnica d’injecció, la fase prèvia va ser descrita per Fernández: “mentre es manté a la mà la ploma, s’ha de voltejar i no agitar el dispositiu per evitar partícules de suspensió. Després, s’ha de visualitzar l’absència de precipitats i quan es treu una nova ploma del frigorífic, s’ha de deixar sempre a temperatura ambient”. Un cop arriba el moment de la punció, “s’ha de desinfectar la zona si és possible, fer plec a la pell i s’ha d’inserir l’agulla en un angle de 90º”. Finalment, en el moment d’injectar la dosis, “s’ha de prémer el polsador fins al fons i s’ha de mantenir pressionat amb l’agulla sota la pell durant 10 segons. Després, es retira la ploma i és deix anar el plec”. Per treure l’agulla, la farmacèutica va finalitzar recordant que s’ha de pressionar el caputxó i desenroscar-lo”.
Fernández va acabar la formació explicant altres dispositius d’insulina i les seves aplicabilitats, com són “la bomba infusió, Pumpcart, pegats de monitoratge de glicèmia o Dexcom one”. Després, es va realitzar una sessió pràctica per provar els diferents dispositius, analitzant les seves semblances i diferències.
Amb el patrocini de:
