El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar el passat 13 de novembre la jornada formativa “Abordatge 360º del pacient amb diabetis”, en el marc de la celebració del Dia Mundial de la Diabetis del dia 14 del mateix mes. Amb el patrocini de Sandoz i la col·laboració de l’Associació de diabetis de Catalunya, la sessió va ser impartida per Albert Lecube, cap de Secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Alejandra Solis, nutricionista dietista de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva; Carles Regordosa, infermer del Servei d’Emergències mèdiques de la Seu d’Urgell; Teresa Mur, metgessa de família i doctora en Medicina per la UB; Cristina Morales, vocal d’Atenció Primària del COFB; Lluís García, vocal d’ortopèdia del COFB; i Glòria Arbonés, membre de la vocalia d’Alimentació i Nutrició del COFB. La vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB, Mercè Barau; i el vocal d’Alimentació i Nutrició, Òscar Llansó, van presentar la formació.
Els objectius de la jornada van ser aprofundir en el coneixement de la diabetis des d’una visió multidisciplinària, actualitzar els coneixements dels nous tractaments, millorar el consell alimentari en pacients amb diabetis, instruir sobre la importància del control de la glucèmia i la gestió d’emergències diabètiques, conèixer el funcionament dels sensors i els sistemes de monitoratge continuat i saber gestionar les comorbiditats associades a la patologia.
En la presentació de la formació, Mercè Barau va recordar que la diabetis “és una de les malalties cròniques que acaba convertint-se en una pandèmia, ja que cada vegada tenim més pacients que la pateixen. Des del COFB està realitzant una campanya, ‘La meva farmàcia, la meva salut’, on s’està trobant força gent amb glucoses altes. Per tant, la farmàcia té que dur a terme seguiments i controls al respecte”. D’altra banda, va assegurar que “lligada a la diabetis estan apareixent nous fàrmacs i molècules que poden combatre la malaltia i que s’han de conèixer per part dels farmacèutics”.
Sandra Canudas, gerent de l’Associació de diabetis de Catalunya, va destacar que “hi ha diferents agents que han d’estar involucrats en una malaltia com aquesta. A Catalunya, més de 700.000 persones han estat diagnosticades per diabetis, tot i que també existeixen pacients invisibles que encara no tenen diagnòstic”. Enfront aquesta situació, Canudas va recordar que “tots els agents que formen part de la societat s’han d’involucrar per tractar la malaltia”.
Tipus de diabetis i abordatge terapèutic
Pel que fa als tipus de diabetis i factors de risc, Albert Lecube va iniciar la seva ponència afirmant que “la seva prevalença i incidència en els anys vinents serà molt important, tot i que és variable en diverses parts del món. Hi ha molts tipus de diabetis, tot i que les més conegudes són les de tipus 1, 2 i les estacionals”. Amb relació a la diabetis de tipus 1 i 2, Lecube va recordar que, tot i ser entitats diferents, “hi ha professionals que asseguren que són els dos extrems d’una mateixa malaltia. El component genètic i hereditari es troba a les dues, tot i que elements com la dieta, el sedentarisme o la hipertensió arterial també són factors que s’han de tenir en compte”. En aquesta línia, “la diabetis tipus 1 és la causa més freqüent de malaltia crònica en gent jove i pot estar present en qualsevol moment de la vida”.
L’endocrinòleg també va realitzar una actualització de l’abordatge terapèutic de la diabetis, afirmant que “cada vegada més fàrmacs que es poden utilitzar i disposem permeten disminuir el risc de patir hipoglucèmia, essent un punt molt afavoridor. Al final, el professional busca que el pacient amb diabetis tingui un millor control metabòlic, de la hipertensió i de la mateixa glucèmia”. Per finalitzar la seva presentació, Lecube va remarcar que és important entendre que “no es tracta únicament d’abordar la hiperglucèmia, sinó al pacient en global. Les últimes guies publicades demostren que s’ha de ser capaç de trobar els camins adequats sobre la funció renal i disminuir el risc de patir episodis cardiovasculars”.
Opcions dietètiques per a la gestió del pacient
“La nutrició ha d’estar implicada en tot l’àmbit sanitari, i per això és fonamental davant el control de la glucèmia”, va afirmar la nutricionista Alejandra Solis durant la seva intervenció a la jornada. En aquest context, va indicar que “a partir de qualsevol patologia, l’alimentació té molt a veure. Menjar és un acte social que fem diàriament, i quan s’informa un pacient que pateix diabetis, entenen l’alimentació com un medicament”.
A continuació, Solis va destacar que en un pacient amb diabetis, “s’ha d’analitzar com menja, quina és la seva rutina d’exercici i la relació de temps en què descansa, a més a més de l’estat anímic en què es troba. Si una d’aquestes tres potes va malament, la resta també hi anirà”. En aquest sentit, va assegurar que “si l’alimentació no és bona, la medicació no funcionarà”.
Control de la glucèmia i noves tecnologies
En la tercera de les presentacions, Carles Regordosa va analitzar les últimes actualitzacions de l’abordatge terapèutic de la diabetis, centrant-se principalment en com actuar davant una hipoglucèmia i una hiperglucèmia: “Els valors no han de desmarcar-se de la simptomatologia i és important conèixer que els dos factors van associats, tot i que poden existir valors d’hipoglucèmia baixos sense simptomatologia”.
L’infermer del Servei d’Emergències mèdiques de la Seu d’Urgell va remarcar que si una persona està per sota de 70 mil·ligrams/dL, “s’ha d’aplicar un tractament. Si està per sota de 54, el tractament ha de ser més ràpid, i en cas que pateixi una hipoglucèmia severa, el tractament ha de ser diferent”. Les noves tecnologies que han aparegut a l’hora d’analitzar la glucosa també van ser descrits per Regordosa: “Es ve d’operacions on no hi havia cap estabilitat en l’actualitat, on robots arriben a operar sols. Pel que fa a la diabetis, s’ha passat de fer proves d’orina, fer punxades per veure la glicèmia en sang i, finalment, el sorgiment dels sensors de glucosa”.
Diabetis, més enllà de la glucosa
Seguidament, van dur-se a terme presentacions englobades en la temàtica “Diabetis, més enllà de la glucosa”, per analitzar la malaltia des de diferents angles. Teresa Mur, metgessa de família i doctora en Medicina per la UB, va centrar la seva ponència en la gestió d’altres comorbiditats, explicant que “la dislipèmia és molt freqüent entre les persones que pateixen diabetis 2, i per això totes les persones de més de 40 anys han de tenir un control sobre aquest factor”.
Cristina Morales, vocal d’Atenció Primària del COFB, va fer palesa la importància de la professió del farmacèutic i de com queda integrada la seva funció dins els diferents escenaris que passa el pacient amb diabetis des que arriba a la farmàcia. A més, va introduir el concepte de fragilitat i tenir en compte la repercussió que això té sobre l’adequació al tractament.
El control del peu diabètic va ser analitzat pel vocal d’ortopèdia del COFB, Lluís García, recordant que les persones amb diabetis “pateixen alteració dels nervis i obstrucció de les artèries en les extremitats inferiors. Hi ha un alt risc de complicació perquè les cicatritzacions de les ferides triguen molt més i a vegades no s’adonen compte que pateixen infeccions degut a causa de la baixa sensibilitat que tenen”.
Finalment, Glòria Arbonés, farmacèutica i membre de la vocalia d’Alimentació i Nutrició del COFB, va fer una breu anàlisi sobre l’experiència del pacient diabètic: “Sovint, es fa una negació per acceptar aquesta necessitat dels canvis de vida. L’altre és la negació a assumir el protagonisme com a protagonista que un pacient és de la bona gestió de la malaltia de la diabetis”.
Amb la col·laboració de:
Amb el patrocini de:
