El passat 10 de març, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar el Fòrum Dermoexpert “Biotecnologia cosmètica: cèl·lules mare vegetals i acne”, amb el patrocini de Reig Jofre. La sessió va anar a càrrec d’Ana Gallego, doctora en biomedicina i directora del departament de Recerca i Desenvolupament d’actius de Vytrus Biotech, i de María Paz Pellús, farmacèutica, experta en cosmètica i dermocosmètica i avaluadora de Seguretat i Aspectes Regulatoris de Productes cosmètics. La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va presentar i coordinar el Fòrum Dermoexpert.

Els objectius de la sessió van ser entendre els fonaments científics de la biotecnologia vegetal, revisar els actius cosmètics obtinguts a partir de cèl·lules mare vegetals i conèixer l’aplicació pràctica d’aquests nous actius cosmètics biotecnològics.
“Durant el Fòrum Dermoexpert coneixerem com obtenir ingredients cosmètics per al tractament d’acne a partir de les cèl·lules mare vegetals” i “coneixerem el potencial d’aquesta tecnologia en la creació de la cosmètica d’avui dia”, va explicar Marta Alcalde a l’inici de la sessió.

Ana Gallego va compartir amb els assistents alguns conceptes bàsics sobre biotecnologia, que és “una disciplina científica multidisciplinària que utilitza organismes vius, cèl·lules o els seus components biològics (enzims, ADN) per desenvolupar o modificar productes i processos amb finalitats específiques”.
Biotecnologia i dermocosmètica
Per altra banda, la doctora en bioquímica va fer referència a diferents conceptes en relació amb la dermoscosmètica i la biotecnologia. “La pell és l’òrgan més gran del cos i està colonitzat per un ecosistema microbià” format per comunitats microbianes complexes i específiques segons la zona del cos, factors físics i químics, l’edat, el sexe, factors ambientals o l’estil de vida. Pel que fa a l’acne, el problema principal “no és tenir massa bacteris, sinó que hi hagi un desequilibri”. En aquest sentit, Gallego va introduir el concepte “Quorum sensing”, que es basa en l’“alliberació, detecció i resposta per part dels grups bacterians a unes molècules de senyalització extracel·lulars anomenades autoinductores”. Aquests bacteris, quan aconsegueixen certa densitat de població (o quòrum), canvien el seu comportament de forma coordinada. Precisament, les plantes són atacades constantment per microorganismes i han dissenyat un sistema molt eficient i intel·ligent per lluitar contra ells mateixos de forma amigable, és a dir, “controlant els microorganismes sense matar-los”.

Gallego va detallar el procés de la biotecnologia vegetal aplicada; com a partir d’ingredients vegetals, procedents de la Camellia sinensis o la Morinda citrifolia, es pot interferir en el “Quorum sensing” del bacteri que causa l’acne, el Cutibacterium acnes. Així doncs, es demostra que els ingredients redueixen la inflamació o la formació de biofilm, entre altres aspectes.
A més, aquests ingredients obtinguts mitjançant biotecnologia vegetal presenten avantatges significatius, ja que permeten una producció estable i controlada, alhora que són més sostenibles i consistents.
Abordatge dermocosmètic a la farmàcia
A continuació, va intervenir María Paz Pellús, farmacèutica, experta en cosmètica i dermocosmètica per parlar sobre l’abordatge dermocosmètic de l’acne a la farmàcia comunitària. La farmacèutica va recordar quin és l’abordatge tradicional de l’acne, centrat principalment en “eliminar bacteris, reduir la secreció sebàcia i exfoliar” i els problemes relacionats als actius dermatològics clàssics com els retinoides, antibiòtics, peròxid de benzoïl o els exfoliants.
Pellús va indicar que hi ha hagut un canvi de paradigma, ja que “el problema de l’acne no és el fet de tenir massa bacteris, sinó el desequilibri entre els diferents tipus de Cutibacterium acnes”. Per això, va assegurar que l’objectiu avui en dia és “regular, equilibrar i modular” oferint “solucions eficaces sense ser agressives amb la pell” per mantenir els bacteris comensals, però evitant el predomini de més virulentes. En aquest sentit, va explicar que s’han desenvolupat només alternatives per a l’abordatge de l’acne, on “no es busca alimentar bacteris, ni afegir microorganismes externs, sinó interferir en la comunicació entre els bacteris patògens”.

Pel que fa al consell farmacèutic des de la farmàcia comunitària, Pellús va recomanar reequilibrar la microbiota cutània en pells sensibles amb tendència acneica, que no toleren els tractaments habituals; pells en tractament mèdic, que necessiten mantenir la pell hidratada, calmada i equilibrada; i en fases de manteniment o prevenció de recaigudes.
Per tancar la sessió, la farmacèutica va compartir diversos casos pràctics amb els assistents i va cloure assegurant que “el futur de l’abordatge dermocosmètic de l’acne implica regular, equilibrar i modular la pell, no per agredir-la”.
Amb el patrocini de:



