- Experts analitzen a Infarma l’impacte dels serveis professionals farmacèutics a escala nacional i internacional i reclamen una aposta decidida pel seu desenvolupament
La farmàcia comunitària viu un moment de transició silenciosa. No per una ruptura amb el seu model tradicional, sinó per l’evidència creixent que, en el context sanitari actual, marcat per reptes com l’envelliment, la cronicitat i la polimedicació, dispensar medicaments ja no és suficient per cobrir totes les necessitats dels pacients i dels mateixos sistemes sanitaris.
Aquesta va ser la idea central de la taula col·loqui “Nous serveis farmacèutics: quan dispensar ja no és suficient”, celebrada en el marc d’Infarma Madrid 2026, on experts farmacèutics van analitzar, des de l’experiència nacional i internacional, com pot evolucionar la farmàcia cap a un model més assistencial i què pot aportar aquesta evolució.
Aquesta transició es justifica davant la contundència d’algunes dades: fins al 50% dels esdeveniments adversos després de l’alta hospitalària es poden evitar i el 92% estan relacionats amb medicaments. Una dada que posa el focus en tot el que passa després de la dispensació.
“És un bon moment per preguntar-nos si estem donant al pacient únicament el que espera o si podem acompanyar-lo millor en l’ús dels seus medicaments”, va assenyalar Emilio García Jiménez, farmacèutic comunitari a Granada.
De la dispensació a l’acompanyament: exemples que ja estan en marxa
Lluny de plantejaments teòrics, la sessió va posar sobre la taula experiències concretes que ja estan redefinint el paper de la farmàcia.
A la Comunitat de Madrid, ja s’estan impulsant serveis vinculats a la millora de l’adherència terapèutica en pacients polimedicats i en risc de soledat no desitjada a través dels sistemes personalitzats de dosificació (SPD), així com una major implicació en matèria de salut pública, amb la incorporació de les farmàcies a programes com Prevecolon per a la distribució de kits de detecció precoç del càncer colorectal (més de 160.000 kits lliurats des del desembre).
A Andalusia, la dispensació excepcional permet donar resposta a situacions en què el pacient necessita accés urgent al seu tractament crònic sense haver d’esperar a passar per circuits assistencials més complexos, mostrant la capacitat de la farmàcia per actuar amb agilitat, criteri professional i en comunicació amb els metges. En aquest sentit, s’ha habilitat dins del mòdul de recepta electrònica un canal de comunicació directe i específic amb el metge per informar, des de la farmàcia comunitària, dels possibles Problemes Relacionats amb els Medicaments (PRM) que presenta el pacient, com ara duplicitats de tractaments, canvis de posologia o efectes secundaris, entre d’altres.
Fora d’Espanya, el salt és encara més visible. En regions com Alberta (Canadà), els farmacèutics prescriuen en determinades situacions, realitzen revisions completes de la medicació, atenen malalties menors o duen a terme proves per a la detecció precoç d’infeccions, tot plegat amb models de remuneració definits. En altres països com el Regne Unit o Noruega també existeixen serveis remunerats adreçats a resoldre a les farmàcies problemes de salut lleus o millorar l’ús dels medicaments per reduir també la pressió sobre altres nivells assistencials.
“Avui ja no es discuteix la importància dels serveis farmacèutics. El repte és fer el següent pas: passar de la retòrica als fets, més enllà de projectes puntuals, amb la convicció necessària per generar evidència científica sòlida que en recolzi el valor i permeti traduir-lo en decisions que impulsin aquests serveis com a part de la resposta als grans reptes sanitaris”, va subratllar Luis Panadero, tresorer en funcions del Colegio Oficial de Farmacéuticos de Madrid.
Una xarxa accessible amb marge de creixement
Amb milers de farmàcies distribuïdes per tot el territori i un alt nivell d’accessibilitat, la xarxa farmacèutica espanyola té capacitat per exercir un paper més actiu en àmbits com l’adherència als tractaments, la detecció precoç o l’educació sanitària.
L’experiència recent ho avala. Des de la seva implicació en campanyes de vacunació fins a iniciatives de seguiment de pacients, la farmàcia ha demostrat que pot contribuir de manera directa a millorar els resultats en salut.
“El valor de la farmàcia no resideix només en el medicament, sinó en tot el que passa al voltant del seu ús: aquí és on hem de marcar la diferència”, va destacar Jaime Acosta, farmacèutic comunitari a Madrid, qui també va destacar el paper que els farmacèutics poden exercir en matèries com la vacunació: “Hi ha 57 països on es vacuna a les farmàcies i Espanya és una excepció entre els països més desenvolupats, per la qual cosa encara hi ha molt camí per córrer”.
Evolucionar sense perdre l’essència
Més enllà dels exemples i les dades, la sessió va deixar una idea clara: l’evolució del model no consisteix a substituir el servei de dispensació, sinó a ampliar-lo i enriquir-lo. “El valor no és al medicament, sinó en el coneixement que el farmacèutic pot aplicar per millorar-ne l’ús i oferir serveis addicionals que contribueixin a prevenir, fer un millor seguiment i reduir la pressió sobre altres nivells assistencials”, va assenyalar García.
En un entorn marcat per la cronicitat, l’envelliment i la irrupció de noves tecnologies —inclosa la intel·ligència artificial en la gestió sanitària—, la farmàcia té davant seu una oportunitat per reforçar el seu paper com a agent de salut proper, accessible i resolutiu.
Però aquesta oportunitat exigeix avançar perquè, com es va apuntar durant la trobada, la clau no rau només en el que la farmàcia ja fa bé, sinó en la seva capacitat per continuar donant resposta a un pacient que cada vegada necessita més acompanyament i un tracte humà que aporti un valor diferencial davant l’eficiència dels serveis clínics realitzats per intel·ligència artificial.
