- Infarma Madrid 2026 va acollir aquest dijous una sessió col·loqui en la qual es van analitzar els reptes de la continuïtat assistencial entre els serveis de Farmàcia Hospitalària i les farmàcies comunitàries
Quin és l’escenari actual de la col·laboració entre els serveis de Farmàcia Hospitalària i la xarxa d’oficines de farmàcia? A quins desafiaments s’enfronta aquesta col·laboració? Com s’ha de construir aquesta col·laboració per garantir la continuïtat assistencial dels pacients? Aquestes van ser algunes de les principals qüestions que es van debatre aquest dijous a Infarma Madrid 2026, durant la celebració de la taula col·loqui “Desafiaments de la continuïtat assistencial farmacèutica hospitalària i comunitària: formació i dispensació col·laborativa”, moderada per Alicia Herrero, vocal d’Hospitals en funcions del Colegio de Farmacéuticos de Madrid (COFM), i que va comptar amb tres ponents de primer nivell: Alberto Carazo, farmacèutic i soci de les consultories farmacèutiques i biotecnològiques Inntegrapharma i Konexio Biotech; Vicente Colomer, farmacèutic comunitari, secretari del Consell Valencià de Col·legis de Farmacèutics i farmacèutic titular de Salud Publica en el Departamento Xàtiva-Ontinyent, i Mario García Gil, farmacèutic d’hospital, gerent de l’Hospital Universitario Príncipe de Asturias i president de la Sociedad Madrileña de Farmacéuticos de Hospital (SMFH).
La sessió va tenir lloc poques hores abans de la clausura d’Infarma 2026 que, després de registrar les xifres dels tres dies (del 24 al 26 de març), va tancar aquesta 36a edició amb la xifra rècord de 27.216 assistents (superant la xifra de més de 26.000, anunciada durant l’acte de tancament del Congrés).
Per obrir el debat sobre la cooperació entre hospitalària i comunitària, Alicia Herrero va assenyalar que la realitat clínica i assistencial, “marcada per l’arribada de la innovació i de tractaments cada vegada més complexos”, ofereix una “gran oportunitat” per garantir la continuïtat assistencial dels pacients a través de “la formació, l’actualització constant i una visió compartida” entre els diferents nivells assistencials. “És una cosa que està a la nostra mà, a través de la col·laboració, i en la qual hem d’avançar”, va assegurar.
A continuació, Alberto Carazo va defensar l’auge de la innovació farmacèutica en els últims anys i que, arran d’aquest creixement, és necessari que el farmacèutic estigui present i englobi “tot el cicle de vida” del medicament: investigació, fases clíniques i preclíniques, registres, fabricació, màrqueting, accés al mercat, distribució, dispensació, farmacovigilància… Així mateix, va destacar l’increment dels assajos clínics amb medicaments de teràpies avançades, així com el de les companyies que estan destinant recursos a investigar i desenvolupar aquest tipus de tractaments. Com a exemple d’això, va citar la teràpia gènica: “El mercat global de teràpia gènica, en termes d’ingressos, va generar 7,54 bilions de dòlars el 2022 i s’espera que arribi als 17,2 bilions el 2027, la qual cosa representa una taxa de creixement anual (CAGR) del 22% de 2023 a 2030“.
Davant d’aquest escenari, Carazo va subratllar que és necessari més especialització i que la formació curricular dels farmacèutics ampliï les matèries lligades a la innovació terapèutica: “No podem quedar-nos enrere. Hem de continuar sent els especialistes en les diferents fases del cicle dels medicaments“.
Exemple de col·laboració a la Comunitat Valenciana
Vicente Colomer, per la seva banda, va exposar durant la sessió el model de dispensació col·laborativa a pacients externs entre hospital i farmàcia comunitària que es va posar en marxa a la Comunitat Valenciana arran de la pandèmia de la covid-19. Es tracta d’un model, va assenyalar, que va suposar una aliança estratègica entre els col·legis de farmacèutics de la regió i l’Administració autonòmica, i que va permetre que “no es trenqués en cap moment” la traçabilitat ni la cadena farmacèutica (a l’hospital dispensa un farmacèutic, distribueix un farmacèutic, i a la farmàcia comunitària custodia i dispensa un farmacèutic) amb l’ajuda d’un programari específic.
Aquest model col·laboratiu, que va començar a l’inici de la pandèmia, es va anar adaptant i el 2021 va portar a un acord de les farmàcies amb la Generalitat Valenciana que va permetre crear una plataforma per realitzar aquesta dispensació col·laborativa en la qual participen els serveis de Farmàcia Hospitalària, la distribució, les oficines de farmàcia i els col·legis oficials de farmacèutics. El nombre d’enviaments de medicació realitzat i de pacients assolits evidencien, com va explicar Colomer, “els bons resultats” que està donant aquest model col·laboratiu a la Comunitat Valenciana.
Una xarxa amb un ampli potencial
A la Comunidad de Madrid, Mario García Gil va enaltir l’enorme potencial de la xarxa d’hospitals i de farmàcies comunitàries amb què compta la regió per impulsar aquesta dispensació col·laborativa en benefici d’una major continuïtat assistencial. “Hem d’aprofitar aquesta xarxa”, va asseverar. No obstant això, també va destacar que hi ha aspectes que s’han de concretar i analitzar detingudament, com són, per exemple, la formació dels professionals, la via de comunicació entre ells, l’estructura dels circuits i el disseny del servei. “El treball conjunt per assolir la màxima cooperació suposa un repte, una necessitat i una oportunitat per avançar, recolzats en les noves tecnologies”, va indicar.
Per això, va afegir que és fonamental continuar progressant en aquesta línia, juntament amb l’Administració sanitària, per assolir fórmules que permetin millorar l’assistència a la regió ja que, com va destacar, “la continuïtat assistencial permet resoldre problemes al pacient”, i és important que els diferents nivells assistencials comparteixin i coneguin necessitats per, a partir d’elles, adoptar les eines tecnològiques necessàries.
