El passat 26 de febrer, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “Ostomies”, amb el patrocini de Hollister. La formació, que es va celebrar de forma presencial a Terrassa, va anar a càrrec de Carmen del Pino, infermera estomaterapeuta del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.
Els objectius de la formació van ser saber què és i com funciona una ostomia. Conèixer el material específic per tenir cura de l’estoma i els beneficis de la irrigació per colostomia. Tanmateix, saber quines complicacions poden presentar les ostomies, els beneficis del sistema de continència per colostomia i les característiques i necessitats pròpies de les persones ostomitzades.
A l’inici de la sessió, Carmen del Pino va detallar què és una ostomia: “És una derivació realitzada quirúrgicament a través de l’aparell urinari per poder eliminar els residus urinaris o digestius que genera l’organisme per una via diferent de la natural”. Per aquesta raó, “la persona ostomitzada requereix un material específic per a la cura diària de la seva ostomia”, va indicar.
“Una ostomia és una obertura d’una via de comunicació entre un òrgan i la pell. A aquest segment exterioritzat se’l denomina estoma”, va comentar. La infermera estomaterapeuta va compartir diverses generalitats en relació amb les ostomies d’eliminació temporals i definitives: les ostomies digestives (colostomia i ileostomia) i les ostomies urinàries (urostomia). En aquest sentit, va fer referència a l’anatomia i fisiopatologia, la classificació, les tècniques quirúrgiques, així com les causes freqüents.
Tanmateix, va exposar quines són les cures generals durant les etapes del procés quirúrgic (prehospitalari i ambulatori), les característiques de les colostomies, ileostomies i urostomies i les irrigacions per colostomia. “És important tenir en compte que un estoma mal ubicat significa fugues, irritacions de la pell i dificultats del maneig”, va explicar, “la qual cosa pot comportar problemes psicosocials com desconfiança, inseguretat, no acceptació o dependència per a les cures, entre altres, i, per tant, una disminució de la qualitat de vida“.
Per altra banda, l’estomaterapeuta va mostrar els diferents dispositius disponibles: d’una sola peça per al postoperatori (colostomia o ileostomia), de doble sistema, d’urostomia i de sistema únic. I també va indicar diferents accessoris per a ostomies per a la millora de l’adaptació o adhesió dels dispositius per solucionar complicacions que poden aparèixer en els estomes com: pomades, gel cicatritzants, pastilles gelificants, lubricants, desodorants, tovalloletes adhesives, bosses de cama i/o nocturnes, entre altres.
Complicacions de les ostomies
En relació amb les complicacions de les ostomies, Carmen del Pino va diferenciar entre aquelles que són immediates (edema, hemorràgia, isquèmia, necrosis, dehiscència, retracció i evisceració), que “apareixen en els trenta primers dies posteriors a la cirurgia a conseqüència de la dificultat de la tècnica quirúrgica, les comorbiditats del pacient i les situacions d’urgència”; de les que són tardanes (dermatitis, granulomes, hèrnia, prolapse, estenosi, entre altres), que “apareixen trenta dies després de la cirurgia a conseqüència d’una recidiva de la malaltia, secundàries a complicacions immediates, cures deficients de l’ostomia i característiques del pacient”.
Pel que fa al tractament de les complicacions, va incidir en la importància per part dels professionals d’identificar la complicació, solucionar la causa i utilitzar dispositius i/o accessoris correctes. En relació amb la persona ostomitzada, va remarcar que cal educar, informar i assessorar sobre l’autocura, tenir en compte les característiques individuals i els canvis d’hàbits.
“La irrigació és una tècnica de continència que consisteix a introduir aigua a temperatura corporal en el còlon distal a través de l’estoma mitjançant un con de plàstic tou” va descriure. Així doncs, “l’aigua acumulada dilata el còlon, causant contraccions que provoquen l’evacuació de la massa fecal, que s’expulsa a una màniga al WC”. La infermera va comentar que el pacient que es realitza aquest mètode habitualment, no té evacuacions fecals entre irrigacions i només necessita col·locar-se després de la irrigació un dispositiu més petit i discret.
En la darrera part de la sessió, l’estomaterapeuta va exposar diferents casos clínics i va explicar quines són les característiques de les persones ostomitzades i les demandes més habituals als farmacèutics.
Amb el patrocini de:
