Al llarg els mesos de gener i febrer, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “Fitoteràpia, usos i aplicacions dels olis essencials”, amb el patrocini de Pranarôm. Les sessions, que van ser coordinades pel vocal de Plantes Medicinals del COFB, Josep Allué, van anar a càrrec de la farmacèutica i especialista en fitoteràpia, Matilde García, l’especialista en olis essencials i responsable de contingut divulgatiu de Pranarôm, Marta Pérez; i el farmacèutic i responsable de comunicació científica de Pranarôm, Alfredo Quevedo.
Els objectius de la formació, que es va dur a terme els dies 19, 20, 26, 27 de gener, 2 i 3 de febrer, van ser conèixer els fonaments d’ús i d’aplicació dels olis essencials i aprofundir-hi, habilitar per a la seva aplicació com a eina fito terapèutica, poder utilitzar-los en funció de cada afectació, saber quines són les diferents vies d’administració i les seves posologies per evitar possibles efectes adversos.
Introducció als olis essencials i a les plantes aromàtiques
Marta Pérez va centrar la primera de les sessions en el coneixement dels diferents usos dels extractes concentrats de fitoteràpia, la seva practicitat i l’ús perquè els pacients es puguin beneficiar. Va animar als assistents a “sortir d’aquest curs amb seguretat a l’hora de poder recomanar els olis essencials als usuaris de la farmàcia”. En aquest sentit, va defensar que l’oficina de farmàcia “s’ha de parlar sempre d’olis essencials, ja que les essències no fan referència a alguna cosa natural. Els criteris de qualitat que el farmacèutic ha d’assegurar d’aquests principis actius són que sigui 100% natural, íntegre i pur, aconseguint el tòtum de la planta”. A més, va recordar que al llarg del curs “es parlarà d’olis essencials basats en evidència i aportacions científiques, i per això es compta amb una acció terapèutica amb el suport de professionals”.
Pérez va explicar que “hi ha una sèrie de plantes dins l’espècie botànica que són les aromàtiques, un 10% del total. Aquestes plantes tenen a dins molècules, anomenades essències”. Quan s’analitzen, “dins una essència es poden trobar des de 80 fins a 100 molècules diferents liposolubles, i per això són volàtils. D’aquí que siguin tan representatives i que les distingim”. Aquestes propietats van ser descrites per Pérez com “un mitjà adaptatiu per protegir-se d’infeccions. Aquestes accions terapèutiques també són per a l’ésser humà, del qual s’aconsegueix l’oli essencial”.
Mecanismes d’acció dels olis essencials
En les sessions celebrades el 26 i 27 de gener, Alfredo Quevedo va analitzar quins són els mecanismes d’acció de les propietats antibacterianes, antivirals, antifúngiques i antiparasitàries dels olis essencials.
També va repassar l’acció infecciosa dels olis essencials, el diagrama de les famílies bioquímiques, les famílies bioquímiques antiinfeccioses, els olis essencials antiinfecciosos i les principals aplicacions pràctiques. En aquest sentit, el responsable de formació de Pranarôm España va explicar que “dins de cada família bioquímica s’ha de distingir entre aquells grups que contenen molècules més polars i més apolars i d’altres acceptadores d’electrons i les que ofereixen electrons. No tots els olis tenen les mateixes propietats, tot i que formen part de la mateixa família”.
A continuació, va destacar que en l’àmbit de taulell de farmàcia, “primer de tot s’ha de tenir clar a l’hora de receptar un oli essencial la seva família i quines molècules té la planta en qüestió”. Un cop identificat l’oli essencial, “el següent pas és preguntar a l’usuari per què el vol i quina via és la més adequada”. Finalment, Quevedo va recordar que moltes plantes de la mateixa espècie, com és l’orenga, “conté diferents tipus i no tots contenen les mateixes propietats”.
Fòrmules per obtenir les propietats dels olis essencials i vegetals
Matilde García va centrar la seva sessió al llarg del 2 i 3 de febrer en les funcions de la pell i el paper dels olis essencials i vegetals: “es tracta d’una barrera continua, impermeable i que protegeix. Aquesta barrera ha de mantenir-se en bones condicions, ferma i sense fissures”.
Pel que fa als olis essencials, la responsable del contingut divulgatiu de Pranarôm va recordar que “no són cap mena d’hidratant de la pell, ja que contenen altres propietats. Perquè la pell estigui hidratada i nodrida, s’han d’usar olis vegetals, que s’extreuen de la primera pressió en fred d’una planta o llavor. Un exemple d’oli vegetal i no essencial és el d’oliva”.
Dins dels olis essencials, García va explicar que “no tots s’extreuen per pressió, ja que alguns s’aplica la maceració. Per posar la part de la planta que volem extreure, es macera en una mescla d’oli d’oliva i gira-sol per poder treure els principis actius que ens poden interessar”. Una nova tècnica d’extracció que està aconseguint un gran rendiment és “el CO₂ súpercrític. Actua com a dissolvent i separa els components sense deixar residus tòxics. Aquesta tècnica s’usa recentment per obtenir les propietats de la vainilla”.
Com aplicar els olis essencials en el maneig el dolor?
A finals de febrer, també es va celebrar una nova formació en aquest àmbit, “Fitoteràpia, usos i aplicacions dels olis essencials en el maneig del dolor [Nivell 2]”, amb el patrocini de Pranarôm. Les dues sessions del curs les va impartir el farmacèutic especialista en olis essencials i responsable de comunicació científica de Pranarôm International, Alfredo Quevedo. La formació va ser moderada per Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COFB. L’objectiu va ser adaptar els coneixements adquirits prèviament en els cursos de base d’olis essencials als diversos tipus de dolor, fent èmfasi en l’atenció farmacèutica d’aquests pacients. Allué va explicar que “l’ús d’olis essencials per manejar el dolor és una pregunta constant que molts farmacèutics escolten durant el dia a dia de la farmàcia, i tenir una visió pràctica i basada en l’evidència científica és essencial per dur-la a la pràctica”.
A la formació, Quevedo va explicar què és el dolor i com el percep el cos humà: “Es tracta d’una experiència sensorial i emocional desagradable. Està associat a un mal real i en molts casos és exponencial. El dolor és un mecanisme de defensa del nostre organisme fisiològic per avisar-nos que alguna cosa no va bé”. En aquest sentit, la percepció del dolor “pot variar molt d’una persona a una altra. El dolor té una funció de defensa i en alguns casos cal que hi sigui. En altres, com és el dolor oncològic, el dolor genera malestar i acaba empitjorant molt la vida del pacient”. A continuació, el responsable de comunicació científica de Pranarôm va descriure el mecanisme del dolor: “tot parteix d’unes neurones que es diuen nociceptores, especialitzades a detectar estímuls físics o químics nocius. Actuen com un sistema d’alarma i estan a tot arreu del cos. Davant un estímul dolorós, aquestes neurones s’activen i envien un senyal que arriba a la medul·la espinal. Allà és on es crea la primera sinapsi”. Per acabar, es van resumir les indicacions dels olis essencials en els dolors ostoemusculars, els associats al sistema nerviós, els provocats per infeccions i els relacionats amb la ginecologia i les cures pal·liatives.
Amb el patrocini de:
