- És una de les conclusions de la taula rodona organitzada pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i la Fundació Grup Set
- Al llarg de la jornada, es van analitzar les causes i conseqüències del biaix de gènere en diagnòstics, tractaments i recerca clínica
- La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, va cloure l’acte destacant la importància de transformar una societat androcèntrica
Barcelona, 17 de febrer de 2026. – Un dels reptes de salut pública és el biaix de gènere i la poca representació que les dones encara tenen en molts àmbits de la medicina. Un repte que, tot i que ja s’ha identificat, continua sense resoldre’s. Aquest va ser el tema central de la taula rodona “De què parlem quan parlem de biaix de gènere en la salut?”, organitzada pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), a través de la Comissió d’Igualtat de Gènere, i la Fundació Grup Set, entitat que crea espais de reflexió per generar propostes d’acció a fi d’assolir el repte de tenir una societat més justa i equitativa.
Un problema que persisteix després de més 30 anys des que es va identificar
L’acte va tenir lloc ahir, 16 de febrer, i hi van assistir prop de 200 persones. Durant labenvinguda, Jordi Casas, president del COFB, va destacar que aquest debat és important per “posar una mica més de llum per què el biaix de gènere persisteix després de més de 30 anys des que es va identificar i què podem fer per transformar-ho dins del sistema sanitari”.
“La pràctica professional de qualitat com a farmacèutics i sanitaris només és possible des de l’evidència científica. I això és un requisit indispensable per garantir seguretat, efectivitat i equitat en tots els tractaments que dispensem i recomanem”, va afegir Casas.
Per la seva banda, Susana Bleier, presidenta de la Fundació Grup Set, va explicar que aquesta taula rodona “permet visibilitzar aquesta problemàtica que afecta especialment les dones, però que des d’un punt de vista general, té conseqüències personals, socials i econòmiques.
En concret, segons Bleier, “un estudi ha quantificat un potencial creixement del PIB de l’1,7% mundial si la medicina s’apliqués sense biaixos permetent així una millor qualitat de vida a les dones però també a tota la població en general”.
Assajos clínics i fàrmacs: les dones encara estan poc representades
La taula rodona va estar moderada per l’economista i periodista Ariadna Belver, i va comptar amb la participació de quatre expertes en l’àmbit sanitari que van parlar de les diferències en diagnòstics i tractaments entre dones i homes, la invisibilització del dolor femení i retards diagnòstics, la manca de dones en assaigs clínics, així com l’impacte del gènere en la salut mental.
“Els fàrmacs globalment s’han estudiat en homes, quan les cèl·lules d’homes i dones són diferents. No absorbim igual els medicaments, i, per tant, la seguretat i l’efectivitat no encaixen sempre”, va confirmar Ma Antònia Mangues, ex cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i presidenta de la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere (SSG). “El coneixement s’ha basat en unes dades que no inclouen les dones, que són el 50% de la població, per tant el diagnòstic i el tractament amb medicaments pot arribar a ser menys acurat en aquest col·lectiu. A més, segons estudis d’impacte econòmic, fer bé els estudis clínics i realitzar una atenció sanitària sense biaix de gènere augmentaria el PIB dels països”, va exposar.
En aquest sentit, Blanca Coll-Vinent, metgessa adjunta del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic i vicepresidenta de l’SSG, va evidenciar que “en medicina tenim un model únic, el masculí, i no la personalitzem prou”. “Personalitzar segons el sexe i gènere de cada persona té benefici per tothom, ja que contribueix a reduir els efectes secundaris i també ajudaria a optimitzar tractaments per homes”, va afegir. La doctora Coll-Vinent va remarcar dos dels aspectes que poden ajudar a pal·liar la situació: formació a tots als nivells (població, professors universitaris i professionals de la salut) i inversió i priorització des de totes les institucions públiques.
Pel que fa al biaix en salut mental, Gemma Parramón, cap de la Secció de Psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, membre del Consell Assessor en Polítiques de Gènere del Departament de Salut i vocal de l’SSG va explicar que la dona “utilitza termes més emocionals a l’hora d’explicar què li passa, i això pot portar a veure en la persona un problema psicològic només per la manera de comunicar-se”. “Pensem que és més fàcil encertar si diagnostiquem de depressió a una dona que un home. De fet, la depressió està infradiagnosticada en homes”, va concretar. Així mateix, va manifestar que “les guies clíniques són indicacions que utilitzem a les consultes i en poques ocasions es contemplen variació segons el gènere del pacient”.
D’altra banda, Carmen Comas, cap de Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vocal de l’SSG, va posar en relleu que no s’ha investigat prou sobre com el cicle menstrual de la dona pot contribuir a un efecte més gran dels fàrmacs. “Fins a aquest any no s’ha fet un estudi en ratolins on es veu que si la quimioteràpia es fa en fase estrogènica és més efectiva i, per tant, es demostra que les hormones femenines tenen un impacte en el tractament de càncer”. “La ciència no és neutra: estudia i troba el que li interessa. Hem de canviar el focus i és important que hi hagi veus plurals. Que hi hagi dones en la medicina no ens salva, però ajuda a canviar interessos i prioritats”, va afirmar.
La importància de transformar una societat androcèntrica
La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, va ser l’encarregada de cloure la jornada, afirmant que “el biaix de gènere en la salut és només una expressió d’un fenomen més ampli, propi d’una societat encara androcèntrica que estem intentant transformar. Des del Govern treballem per incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal a totes les polítiques públiques.
“En el marc del Pacte Nacional de Salut Mental, el departament hi contribueix amb tres línies principals: des de l’Institut Català de les Dones, amb un pla per combatre la pressió estètica que inclou formacions i campanyes de sensibilització; amb el reforç de professionals especialitzats en trastorns de la conducta alimentària vinculats als CSMIJ; i també amb formació, guies i materials als professionals de la salut per millorar l’atenció a dones que han patit violència masclista”, va concretar la consellera.
