Al llarg del mes de novembre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar una nova edició del curs “Actualització en oncologia hematològica”, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i amb el patrocini d’AstraZeneca, Bristol Myers Squibb i Janssen. El vocal d’Hospitals del COFB, David Conde, va coordinar i moderar el curs adreçat a farmacèutics i farmacèutiques d’hospitals.
Els objectius de la formació van ser actualitzar la gestió i el tractament dels diferents càncers hematològics i revisar els aspectes relacionats amb l’atenció farmacèutica en la dispensació de tractaments per combatre aquest tipus de càncers.
David Conde va afirmar que, davant la bona acollida pels assistents, “els cursos d’actualització en malalties hematològiques comencen a ser una tradició anual. Aquest any s’ha posat el focus en el mieloma múltiple amb dues sessions: el limfoma fol·licular i el limfoma de cèl·lules del mantell”.
El vocal d’Hospitals del COFB va remarcar que el curs “ha permès oferir una visió essencial de la ràpida evolució de l’oncologia hematològica, amb noves actualitzacions en el futur. El curs confirma que l’objectiu de la curació o control de la malaltia, abans inassolible en diverses hemopaties, és ara un horitzó terapèutic real”.
Combinacions de fàrmacs enfront el mieloma múltiple de nou diagnòstic
En la primera sessió del curs, que va tenir lloc el 6 de novembre, el cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic, Carlos Fernández, es va focalitzar en el tractament del mieloma múltiple en pacients triples: “el pronòstic empitjora amb cada línia de teràpia successiva, amb una supervivència lliure de progressió (mPFS) per als triple-refractaris d’entre 3,4 i 4,6 mesos. Davant d’aquest escenari, s’ha expandit l’arsenal terapèutic amb immunoteràpies innovadores”.
A continuació, Larrea va analitzar el potencial de les teràpies de cèl·lules T amb receptor d’antigen quimèric (CAR-T) dirigides a BCMA (ide-cel, cilta-cel) i els anticossos biespecífics (BsAb) dirigits a BCMA (teclistamab, elranatamab) o GPRC5D (talquetamab). Va assenyalar que aquestes noves teràpies han demostrat altes taxes de resposta, però comporten la necessitat de gestionar toxicitats específiques com la síndrome d’alliberament de citocines (CRS), la neurotoxicitat (ICANS) i el risc d’infeccions per citopènies persistents.
Tractament del mieloma múltiple recividant/refractari
El 13 de novembre, en la segona sessió del curs, Albert Oriol, hematòleg de l’Institut Català d’Oncologia Josep Carreras Research Institute, va centrar la seva ponència amb el mieloma múltiple de nou diagnòstic: “el tractament inicial ha pivotat cap a les combinacions de quatre fàrmacs (quadruplets), que inclouen un anticòs monoclonal anti-CD38, un inhibidor del proteasoma (IP), un agent immunomodulador (IMID) i un corticoide. L’objectiu fonamental d’aquesta intensificació és aconseguir una resposta profunda i ràpida, especialment la negativitat de la malaltia residual mínima (MRD)”.
Pel que fa a l’elecció de la combinació ideal de fàrmacs, l’hematòleg va compartir que tot depèn de la idoneïtat per al trasplantament autòleg de cèl·lules mare (ASCT), els quàdruplets han mostrat benefici en la profunditat de la resposta en tots els perfils de pacients. Un aspecte crític esmentat és que la combinació d’IMIDs i anticossos anti-CD38 augmenta significativament el risc d’infeccions, principalment pneumònia, sobretot durant els primers 3-6 mesos.
Actualització sobre el limfoma de cèl·lules del mantell
La Dra. Ana Marín, hematòloga del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, va compartir el 20 de novembre una actualització sobre el limfoma de cèl·lules del mantell (LCM). Va indicar que, històricament, el LCM ha estat considerat incurable, però es viu un canvi de paradigma amb la introducció dels inhibidors de la tirosina cinasa de Bruton (iBTK) en el tractament de primera línia (1L). En pacients joves aptes, l’assaig TRIANGLE va demostrar que afegir ibrutinib a l’estàndard de tractament (SOC) millora la supervivència, cosa que posa en qüestió la necessitat del trasplantament autòleg de cèl·lules mare (ASCT) en l’actualitat.
En pacients grans o no aptes per a trasplantament, Marín va fer referència a l’assaig ECHO (acalabrutinib + R-Bendamustina), on es va mostrar una millora en la PFS. Va explicar que “en l’escenari de recaiguda/refractarietat (R/R), els iBTK covalents són el nou estàndard de tractament. Per als pacients que recauen després de l’iBTK, les opcions de rescat inclouen la teràpia CAR-T (brexucel) i el pirtobrutinib (un iBTK no covalent). Totes aquestes teràpies poden anar avançant a tractaments més precoços”.
Últimes novetats lligades al limfoma fol·licular
Finalment, en la darrera sessió que es va celebrar el 27 de novembre, el doctor Juan Manuel Sancho (ICO-Hospital Germans Trias i Pujol) va fer la presentació sobre el limfoma fol·licular (LF): “la presa de decisions en el LF es basa en l’estadi i la càrrega tumoral, utilitzant criteris com els de GELF. Per al LF avançat amb alta càrrega tumoral, l’estàndard continua sent la immunoquimioteràpia (com R-CHOP o R-bendamustina) seguida de manteniment amb rituximab.
L’ús de rituximab com a manteniment, “tot i que millora significativament la supervivència lliure de progressió (PFS), no ha mostrat un impacte clar en la supervivència global (OS) a llarg termini”, va afirmar Sancho. En el context de la recaiguda/refractarietat (R/R), especialment per a pacients amb progressió precoç (POD24), el doctor va recalcar que “l’opció de lenalidomida més rituximab (R2) ha millorat la PFS. Per a les recaigudes posteriors, les opcions de tractament inclouen els anticossos biespecífics (mosunetuzumab, epcoritamab) i les teràpies CAR T-cells (tisagenlecleucel, axicabtagene ciloleucel, lisocabtagene maraleucel), que ofereixen altes taxes de resposta”.
Amb la col·laboració de:
Amb el patrocini de:
