Article de Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB)
“La població susceptible d’utilitzar el cànnabis terapèutic són pacients crònics, de risc, vulnerables, dependents o allunyats dels centres hospitalaris, pensem que gràcies a la seva capil·laritat i proximitat, les farmàcies comunitàries són la millor via per apropar aquest recurs terapèutic als pacients i fer-lo més accessible, tal com ja es fa en altres països de la UE”.
El Reial Decret 903/2025 de 7 d’octubre, sobre l’ús medicinal del cànnabis, té com a objectiu principal establir un marc normatiu per a la prescripció, elaboració, dispensació i ús de fórmules magistrals tipificades elaborades a partir de preparats estandarditzats de cànnabis. Aquesta regulació pretén donar seguretat jurídica i garantir la qualitat i el control dels productes derivats del cànnabis que es fan servir amb finalitats terapèutiques dins del sistema sanitari espanyol.
Queden fora de l’àmbit d’aquest reial decret els medicaments industrials ja autoritzats, els productes en investigació amb cànnabis i els cannabinoides sintètics o d’origen diferent del de la planta. El text introdueix algunes definicions fonamentals: s’entén per “preparat estandarditzat de cànnabis” aquell producte amb una quantitat definida de THC i/o CBD, registrat davant l’AEMPS, i destinat a servir de matèria primera per a la preparació de fórmules magistrals. També s’hi defineix la “fórmula magistral tipificada” com aquella inclosa en el Formulari Nacional per la seva utilitat freqüent i el seu ús en preparacions amb cànnabis. Igualment, s’estableix que el THC és una substància psicotròpica sotmesa a regulació especial.
El decret preveu la creació, per part de l’AEMPS, d’un Registre públic de preparats estandarditzats de cànnabis, on s’han d’inscriure els productes utilitzats per a les fórmules magistrals. A més, en un termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor del decret, s’hauran de publicar al Formulari Nacional les monografies corresponents, que fixaran les normes d’elaboració, dosificació i usos autoritzats. Aquestes monografies seran clau per definir en quines patologies i amb quines dosis podrà prescriure’s el cànnabis medicinal.
Només els metges especialistes hospitalaris poden prescriure aquestes fórmules magistrals, i només quan no existeixi un medicament autoritzat adequat o quan aquest no hagi estat eficaç. La prescripció haurà de documentar la justificació clínica, informar el pacient dels beneficis i riscos, i revisar periòdicament la utilitat del tractament. Les fórmules només poden preparar-se en serveis de farmàcia hospitalària que disposin dels mitjans tècnics adequats i sota controls rigorosos. La dispensació es farà també des d’aquestes farmàcies hospitalàries, fins i tot per a pacients externs, amb seguiment farmacoterapèutic continuat. Tant els equips mèdics com els farmacèutics tenen l’obligació d’avaluar periòdicament si cal continuar o suspendre el tractament segons la relació entre beneficis i riscos observats.
Aquest reial decret representa un avenç esperat després d’anys sense una regulació clara sobre el cànnabis medicinal a Espanya. No estableix un llistat tancat d’indicacions mèdiques, i les monografies podran actualitzar-se a mesura que avanci l’evidència científica, fet que permetrà incorporar noves aplicacions terapèutiques amb el temps.
L’accés restringit només a hospitals pot dificultar l’equitat territorial, especialment a zones rurals amb menys especialistes. Els laboratoris poden trobar barreres per complir tots els requisits de qualitat i traçabilitat, i el desfasament entre les necessitats immediates dels pacients i el temps que requerirà la plena implementació de la norma. Finalment, el sistema de farmacovigilància requerirà una coordinació eficaç entre metges, farmacèutics i autoritats autonòmiques, per garantir un seguiment real dels efectes adversos i la seguretat dels tractaments.
L’èxit del reial decret dependrà de la rapidesa amb què s’implementin les monografies, de l’efectivitat del registre de preparats i, sobretot, de la capacitat del sistema sanitari per garantir un accés equitatiu i un seguiment clínic de qualitat per a tots els pacients que puguin beneficiar-se d’aquesta teràpia. És necessària una formació de tots els professionals sanitaris implicats en l’ús del cànnabis medicinal, per al seu ús racional (o per garantir la seguretat i eficiència).
Considerant que, com diu el reial decret, la població susceptible d’utilitzar el cànnabis terapèutic són pacients crònics, de risc, vulnerables, dependents o allunyats dels centres hospitalaris, pensem que gràcies a la seva capil·laritat i proximitat, les farmàcies comunitàries són la millor via per apropar aquest recurs terapèutic als pacients i fer-lo més accessible, tal com ja es fa en altres països de la UE.
En cap cas es pot produir una banalització de l’ús del cànnabis medicinal, que estarà sotmès a la regulació i control corresponent, donat que és un medicament.
Article originalment publicat en el blog del Cercle de Salut, el 24 d’octubre de 2025.
