El passat 8 d’octubre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va acollir la jornada formativa “Noves estratègies en càncer de pròstata i bufeta: present i futur”, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i el patrocini de Johnson&Johnson. La sessió va comptar amb la participació de Natalia Picola, uròloga adjunta al Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i membre de l’equip mèdic d’Uroclínica; Geòrgia Anguera, oncòloga mèdica especialista en genitourinari, adjunta al Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Inés Monge, farmacèutica del Servei de Farmàcia de l’Hospital Clínic de Barcelona; i Enric Lizano, farmacèutic i tècnic de la Divisió d’ús racional del medicament de l’Àrea del Medicament del Servei Català de la Salut. David Conde, vocal d’Hospitals del COFB, va moderar la sessió.
Els objectius de la formació, adreçada a farmacèutics/ques d’hospital i d’atenció primària, van ser revisar la fisiopatologia i les dianes terapèutiques del càncer de pròstata i de bufeta, actualitzar la gestió i el tractament del càncer de pròstata, conèixer aspectes d’atenció farmacèutica relacionats amb la dispensació i el seguiment i reflexionar sobre els mecanismes per a la incorporació de la innovació en el sistema sanitari.
Durant la presentació, David Conde va explicar la necessitat de “fer un repàs general de la patologia i tenir unes pinzellades del que vindrà a futur. La innovació arriba molt ràpidament en aquests càncers i ha d’arribar al pacient, ja que s’està aconseguint canviar l’evolució de la malaltia”. A més, va afegir que la participació de la farmàcia en aquest escenari “també és important, perquè es pot aconseguir no només un impacte pel pacient, sinó que també per l’economia”.
Abast del càncer de pròstata en la població masculina
En la primera presentació, Natalia Picola la va arrancar recordant que el càncer de pròstata “és la segona neoplàsia més diagnosticada en l’home en l’àmbit mundial i la primera a partir dels 55 anys. Al llarg del 2020 es van detectar 1,4 milions de nous diagnòstics a escala mundial i, a Espanya, és la tercera causa de mort per càncer entre els homes”.
Enfront aquesta situació, Picola va afirmar que la majoria dels pacients que pateixen aquesta malaltia “són diagnosticats en fases inicials i amb el càncer molt localitzat. Existeixen nombrosos programes de detecció individual precoç, i un dels grans canvis en aquest sentit que ja s’està consolidant és la imatge molecular”.
Impacte del carcinoma uroterial a Espanya
Georgia Anguera va iniciar la seva exposició tenint molt present l’impacte del carcinoma urotelial a Espanya: “Es tracta del cinquè càncer més diagnosticat al país durant el 2025. Entre els factors de risc hi ha el tabac, l’exposició a tòxics laborals com les amines aromàtiques i l’esquistosomiasi”.
Pel que fa a la presentació clínica de la tipologia més comuna en el càncer de bufeta, “en el 80% dels casos els pacients pateixen hematúria i símptomes urinaris irritatius com la disúria”.
Anguera va finalitzar la seva ponència afirmant que hi ha avenços científics significatius en els últims anys lligats al carcinoma urotelial: “Pel que fa a la malaltia localitzada, el tractament actual és quimioteràpia basada en cisplatí, cistectomia i Nivolumab, mentre que al carcinoma metastàtic, existeix la quimioteràpia basada en platí i la recent aprovació d’Erdafitinib, la primera droga amb diana terapèutica en carcinoma urotelial”.
Estratègies terapèutiques en càncer de pròstata i bufeta
“L’arsenal terapèutic disponible en càncer de pròstata és més ampli que en el càncer de bufeta”, va afirmar Inés Monge durant la tercera part de la conferència. En aquest context, l’elecció del tractament en el cas de la pròstata s’ha de prendre “tenint en compte el perfil de seguretat del fàrmac i les condicions clíniques del pacient, incloent-hi comorbiditats i polifarmàcia associada”.
Pel que fa als tractaments relacionats amb el càncer de bufeta, “en cas que no es localitzi a un múscul-invasiu, es durà a terme un tractament intravesical. Si es troba a un múscul invasiu, s’ha de realitzar quimioteràpia, cistectomia radical o immunoteràpia”. Finalment, si hi ha metàstasis, “es durà a terme quimioteràpia, immunoteràpia o teràpies dirigides”.
En l’àmbit d’estratègies terapèutiques lligades a aquest càncer, Monge va indicar que “s’ha de donar rellevància a la vigilància activa, la cirurgia, la radioteràpia i l’hormonoteràpia”.
Més assajos i evidència científica dins el sistema sanitari
Amb relació a les tendències de futur per a la incorporació de la innovació en aquests dos càncers dins el sistema sanitari, Enric Lizano va afirmar que, a Espanya, “existeix una clara preferència a externalitzar la innovació. A més, les petites molècules encara protagonitzen més de la meitat dels acords per la seva simplicitat i cost, i l’oncologia segueix liderant el 40% dels acords que es duen a terme”.
A l’hora d’afrontar els reptes actuals i de futur contra aquests dos càncers, “és necessari el desenvolupament de nous marcs, dissenyar nous assajos clínics que proporcionin claredat, més coordinació entre laboratoris i millorar la gestió i l’enfocament en indicacions específiques”.
Com a conclusió final, Lizano va defensar que, si es vol que la innovació contra aquests càncers arribi a Espanya, “s’han d’incrementar les novetats i sumar més evidència científica, establir mesures d’accés gestionat com a eines per reduir la pressió i, finalment, la necessitat de focalitzar-se en el valor, l’eficiència i els pacients”.
Amb el patrocini de:
